El festival de fotografia Lumínic reflexiona sobre el poder

Del 30 de maig al 13 de juliol torna aquest esdeveniment en diferents espais de Sant Cugat del Vallès

Surtdecasa

21/05/2025

Arts

El festival de fotografia Lumínic de Sant Cugat, que se celebra del 30 de maig al 13 de juliol, arriba a la seva sisena edició. Aquest any Lumínic pretén dialogar a través de la fotografia amb aquells projectes que mostren les diferents relacions de poder en la nostra condició humana. Com podem visibilitzar el poder establert i com afecta les relacions humanes? Quines relacions de poder ens envolten en la nostra quotidianitat? Com interactuem i actuem en la complexitat de les relacions de poder establertes? Com es representen les oposicions al poder en les nostres societats? Us hem destacat alguns dels projectes més interessants que s'hi exposaran.

1. 'Pelo Malo' de Núria López Torres
'Pelo Malo' és un projecte sobre l'orgull afro en el qual cantants cubanes d’hip hop amb discursos antiracistes, i activistes civils reivindiquen la seva herència africana. El cabell afro s'ha convertit, en una eina de reivindicació identitària dels afrodescendents a Cuba. L'expressió "Pelo Malo" perpetua estereotips racistes que associen la bellesa i l'acceptació social amb característiques eurocèntriques.

2. 'Kontrol' de Ángel Biyanueba
'Kontrol' exposa com la vigilància massiva exercida per l'Estat modifica la conducta i limita les voluntats de la ciutadania. Modelant accions lliures i intentant encarrilar actuacions no desitjades pel poder. S'aplica la por al càstig, creant un escenari on l'individu és considerat com un criminal en potència.

Gloria Oyarzabal presenta exposa 'Usus Fructus abusus' | Foto: Gloria Oyarzabal
3. 'Usus fructus abusus. La Blanche et la Noire' de Gloria Oyarzabal
El dret romà definia la propietat com el gaudi absolut, ple, exclusiu i perpetu sobre un objecte o ens corporal. Els museus, com a dipositaris de l'espoliació colonial, no són espais neutres: reforcen imaginaris d'exotisme i distinció vinculats a ideologies supremacistes. Tornar allò saquejat, tant en termes d'objectes com d'identitat, és una qüestió urgent, universal i factible?

4. 'Ashes of the arabian's pearl' de Valentin Valette
'Ashes of the Arabian’s Pearl' explora les noves direccions econòmiques, polítiques i socials d’Oman davant la disminució dels recursos petrolífers i la mort del sultà Qabus. El projecte ressalta la relació entre treballadors estrangers i emprenedors locals, essencials en aquesta dinàmica.

5. 'Dona, fotografia i presó' de la Fundació Setba
La Fundació Setba impulsa “Traspassant l’objectiu”, projecte fotogràfic per a dones internes a presons catalanes. Millora l’autoestima, crea oportunitats i visibilitza el col·lectiu. La cultura com a eina de canvi, dins i fora dels murs.

Paula Artés exposa 'Energia submergida' | Foto: Paula Artés
6. 'Energia submergida' de Paula Artés
Aquesta investigació proposa una reflexió sobre l’entramat de relacions de poder que vinculen l’activitat d’una de les majors empreses constructores en l’àmbit global amb la gestió estatal. Concretament de la plataforma Castor, un dipòsit artificial de gas natural construït per l’empresa espanyola Escal UGS, davant de les costes catalanes i valencianes.

També et pot interessar

Paula Artés: "El Castor només és una representació de com actua el poder"

7. 'Eroding Franco' de Jordi Jon
'Eroding Franco' és un projecte de periodisme visual que explora com el franquisme (1939-1975), amb el turisme massiu, la construcció i l’agricultura industrial, va assentar les bases de la desertificació que avui amenaça el 80% d’Espanya. El projecte utilitza arxius i fotografia documental per abordar un llegat fins ara poc qüestionat socialment. Aquest projecte s’ha desenvolupat gràcies a la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, atorgada per la Fundació Photographic Social Vision. És el 1er Guanyador de la convocatòria Lumínic 2025.

8. 'Ciudad secreta' de Javier Arboledas
'Ciudad secreta' ens parla de la memòria d’una ciutat soviètica que es va crear expressament, cap a finals dels anys cinquanta, per al desenvolupament de l’energia atòmica. I ho fa a través dels records d’una habitant que representa aquella generació intermèdia de la ciutat que va viure de primera mà la perestroika i la desintegració de l’URSS, convidant-nos, en última instància, a reflexionar sobre què se n’ha fet de l’homo sovieticus, aquell que un dia va somiar amb ser el nou home soviètic.