Jump to navigation
El passat 8 d'octubre es va realitzar al Konvent (Cal Rosal, Berguedà) el primer debat del Cicle de debats KULT de tardor, sobre les residències artístiques d’arreu dels Països Catalans al voltant de l’oportunitat d’enfortir vincles territorials i del seu rol com a espai de transformació social.
Hi van participar quatre espais de diferents territoris representats per Joana Gomila, de Suralita (Manacor); Christine Campadieu i Dimitri Xató, de La Providence-Casa Descatllar (Ille-sur-Têt, França); Albert López, d’AVAN espais rurals de recerca contemporània (Castelló); i Pep Espelt, del Konvent (Cal Rosal, Berguedà). El debat va ser moderat per Anna Giribet, gestora cultural, vinculada al projecte de Fira de Tàrrega.
La primera part del debat va començar amb una introducció de cadascun dels quatre projectes participants, introducció feta de la veu de les persones que els representen, moment en el que van poder destacar els elements diferenciadors o destacables d’aquests.
La primera a intervenir va ser Joana Gomila, de Suralita (Manacor), explicant que Suralita té vol "poder oferir un espai on qui vingui se senti lliure de patrons de judicis, que tingui llibertat total per cercar, experimentar, i a la vegada, per a poder ser".
El va seguir l’Albert López, cap dels Serveis d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I i responsable del projecte d’AVAN espais rurals de recerca contemporània (Castelló). El projecte en el qual participa té com a element diferenciador que neix amb la participació de la societat civil, que s’implica en el disseny i reflexió del projecte, i que això ho aconsegueixen mitjançant la figura de mediadores entre les artistes i la població que participa en el projecte creatiu.
En tercer lloc, varen intervenir la Christine Campadieu i en Dimitri Xató, codirectors/es de La Providence-Casa Descatllar (Ille-sur-Têt, França). El seu projecte es situa a la casa d’Escanyà, una casa catalana històrica, a Llívia. Coincideixen amb la Joana en definir la seva residència com un espai de llibertat de creació, "Un lloc sense pressió de gent que vulgui venir a descansar, a instal·lar-se, a escriure, a crear".
Finalment, el ponent i amfitrió Pep Espelt, d’El Konvent, va destacar la dificultat de definir el projecte que representa, però el va assenyalar com un projecte pioner, i "un espai colonial que defensa el territori i li ha donat la volta a les colònies".
Els elements d’un espai de creació Presentats els projectes, l’Anna Giribet va interpel·lar a les ponents perquè, entre totes, definissin els "espais de creació".
La descripció es va construir a partir d’un encavalcament d’elements que les participants van anar afegint com a ingredients. La dinàmica la va iniciar en Pep Espelt, defensant la necessitat d’implicació amb l’entorn, de distanciar-se de la fredor que caracteritza algunes residències artístiques, especialment aquelles que es mantenen per les institucions públiques, buscant, en contraposició, la creació d’un clima familiar.
Per la seva banda, l’Albert López va defensar que a les residències artístiques, les relacions no poden ser unidireccionals: És important, deia, que s’hi produeixi diàleg, conversa, el que facilita la transformació de la persona resident.
Afegia la Christine Campadieu que hi ha d’haver descoberta. Aprofitar "la coneixença del lloc i de l’entorn per descobrir a poc a poc la teva creació".
La Joana Gomila va acabar d’afegir-hi els elements definidors de les residències artístiques:
"Cures, que va lligat a amor. Si és com és per a mi un espai de creació, les persones que hi hagi han de tenir cura, han d’estimar aquell espai i hi ha d’haver escolta. Després hi ha d’haver compromís amb un lloc. Hi ha d’haver aquestes quatre paraules".
En resum: Residència, vida, família, diàleg, descoberta, cura, amor, escolta, i compromís. I aquí tenim una bona definició d’espais de creació.
El lloc i els vincles Va continuar el debat assenyalant la importància del lloc on s’ubiquen els projectes, ja que el lloc condiciona la vida social, la llengua, la cultura, la manera de ser, de pensar, de comunicar.
Van iniciar l’assumpte en Pep Espelt, amb qui ràpid va coincidir la Christine Campadieu, aportant tots dos una concepció àmplia del que, en aquests contextos creatius, cal entendre per “espai”. Aquest concepte, deien, cal vinculant-lo a la relació humana. En paraules de Pep Espelt:
"No es té en compte l’espai físic. Ens centrem més en relacions en l’espai humà i en l’entorn, inclús geogràfic. De fet, el diàleg que s’estableix entre la gent, els col·lectius i l’artista és perquè també interpreta l’entorn en el qual està fent la seva peça, la seva intel·ligència".
Un fet curiós vinculat a l’espai, i assenyalat tant per Christine Campadieu com per Joana Gomila, és que moltes de les artistes que acullen en aquestes residències tendeixen a sortir-ne, a tenir poc contacte amb l’exterior, perquè se senten en un ambient agradable que, al seu torn, propicia el treball, i això fa que prefereixin quedar-se, com diu Christine Campadieu, "en una casa tancada en si mateixa".
Per a l’Albert López, en canvi, la implicació del projecte amb el territori on s’ubica és important. De fet, en el projecte del qual participa procuren i fomenten que les artistes surtin, coneguin l’entorn, la cultura, i la llengua del lloc on s’ubiquen. Per a aconseguir-ho, treballen amb la figura de mediadors/es, que vetllen per crear un espai conjunt en el qual hi participi l’artista i el veïnat. A més, incorporen el que anomenen una residència itinerant, "on tots els artistes mediadors, els tècnics que estan participant en el projecte a nivell de territori durant tres dies, fan tot el tour a 5 municipis".
L’art i la transformació social Explicava la Christine Campadieu que han incorporat "art social" al seu projecte, i que això genera debats, discussions, i inclús confrontació a Llívia, el petit poble en el qual s’ubiquen.
A tall d’exemple, han fet una exposició fotogràfica a la façana de l’edifici que està protagonitzada per la immigració d’origen romanès (col·lectiu que, ens explica, té molta presència a la zona a causa de la demanda de mà d’obra en la collita de la fruita). En paraules de la Christine, "això ha estat com llençar una pedra ben grossa a un llac ben quiet”; D’una banda, va provocar que el partit francés d’extrema dreta Assemblea Nacional, difongués un comunicat contrariant l’exposició, però de l’altra, va aconseguir que moltes persones d’origen romanés, “des del moment que hem posat retrats d’ells i de la seva família, de la germana, del cosí, d’etcètera, etcètera. Ens han vingut a contar seva seves vides, hem tingut interaccions molt intenses."
També ens parlava d’immigració la Joana Gomila, però com a repte; es plantegen des de Suralita documentar els testimonis de la immigració, entrevistant-los, per tal de deixar un arxiu d’aquesta vivència, acotada en aquest moment. Veu, d’altra banda, que hi ha un repte consistent a fer que aquestes persones se sentin convidades a participar de les propostes artístiques, perquè probablement no s’hi sentin, com tampoc se senten convidades a les propostes de tipus més institucional. Des dels espais més transformadors és important fer l’atreviment d’implicar aquestes persones.
Per acabar, totes les ponents van fer esment de la necessitat que els espais de residència siguin una eina per a generar vincle, per a teixir xarxa, que "acompanyi en els moments de fragilitat", com va dir l’Albert López.
Conclusió Les residències artístiques que aposten per la transformació social es distancien de la fredor de les institucions, i ho fan a través del clima familiar, del diàleg, de les cures, i dels vincles.
Aquests vincles es situen en un espai físic, que crea un clímax que genera a vegades el tancament físic dels artistes, el treball intens, però d’altres una vinculació amb el seu entorn immediat.
Aquests vincles són els que faciliten la creació, però també la transformació, tant de l’obra, com de l’artista, però també de l’entorn social que els envolta.
Cal parar atenció a aquest darrer potencial, perquè pot esdevenir una eina que ajudi en l’impuls d’una societat més justa i igualitària.
Comunitat lectora interessada en la cultura de ruptura, el pensament crític i la transformació social. Una plataforma cultural cooperativa que contribueix al debat sobre què és la cultura avui i quin paper ha de jugar la cultura radical en la lluita contra totes les opressions.
