Jump to navigation
- Qui forma l’ADENC?L’ADENC és una entitat sense ànim de lucre que està formada per uns tres-cents socis, que en són l’essència, i per una junta directiva implicada que canvia cada quatre anys. Tot es fa des de l’oficina de ca l’Estruch, a Sabadell, on ara som tres treballadors. A més, també comptem amb equips de monitoratge i educadors ambientals per a fer les activitats. Cal esmentar de manera significativa és als voluntaris, un dels pilars del projecte.
- Què feu a l'ADENC?Hi ha tres branques principals sobre les quals treballem. La primera és l’educació ambiental, perquè creiem que la sensibilització a partir de l’educació és la base per dur a terme aquesta transició que no s’atura. També duem a terme moltes accions ambientals al territori. D'aquesta manera, a través dels tallers i les activitats, portem a la pràctica tot el que plantegem. I una tercera branca, juntament amb l’educació i l’acció ambiental, és el gaudi de la natura. Ens agrada molt defensar aquest gaudi. Ens agrada gaudir de la natura propera, perquè nosaltres som vallesans i és aquí on vivim. És el nostre nucli d’acció i on generem el nostre impacte. Creiem que és una manera de conèixer i valorar el nostre territori.
- Parleu-nos d’alguna acció de la qual n’estigueu especialment satisfetsUna de les actuacions podria ser la de ‘Fes reviure el Ripoll’. És un projecte de custòdia del territori en què ara fa deu anys vam començar a treballar en un tram del riu Ripoll que passa per Sabadell. Allà hi hem treballat les tres branques, amb educació in situ per explicar com podem millorar l’estat dels rius; hi hem fet actuacions com ara treure’n la planta invasora i hi hem plantat flora autòctona per a recuperar l’espai. També hem analitzat l’aigua del riu i hem fet sortides per gaudir d’aquest espai en concret. De vegades ens n’anem lluny per veure natura mentre al costat de casa tenim espais naturals que són al·lucinants.
- Quin és habitualment el vostre públic?És prou divers, des de gent gran i implicada, fins a professors o catedràtics de la matèria, i també persones a qui els agrada aprendre i la natura. Quan fem els estudis de fauna, venen força estudiants universitaris. També venen famílies amb nens perquè tenim activitats especialment pensades per aquest públic. De fet, al públic al qui més ens costa arribar és al de la gent més jove, i per això centrem esforços en aquest punt. Atreure el públic jove sempre és un repte per qualsevol entitat. Generar planter és difícil.
Foto: Cedida- Creieu que hi ha tradició de respecte envers l’entorn i la natura?Diria que s’està veient un canvi generacional. La joventut veu com s'està de degradat l’entorn i l’espai natural en general. Venim de generacions que no tenien com a principal objectiu la cura del medi ambient. No se n’han preocupat i ara, de cop i volta, costa implicar-los. Així i tot, sí que veuen que hi ha alguna cosa que no va bé, en aquest sentit. Ha de ser un treball a diverses bandes i entre tots.
- Les institucions s'hi estan implicant?Ens trobem en un moment en què sembla que l’emergència climàtica està a la taula de la gran majoria de centres educatius i crec que això és essencial. Encara falta conèixer com poder actuar de manera local. Quan anem a escoles i instituts preguntem quines entitats ecologistes de referència coneixen i la resposta sempre és d’entitats internacionals com Greenpeace o WWF. I està molt bé, però ells no vindran a salvar el teu poble o la teva comarca, ells fan una feina de caràcter internacional. Nosaltres seguim el famós lema ‘pensa globalment i actua localment’ perquè creiem que és la realitat en la qual podem actuar amb el nostre dia a dia.
- Quina és la realitat ambiental del territori en què treballeu?El Vallès Occidental és un territori bastant oblidat i que s’ha utilitzat com el pati de darrere de Barcelona. És una expressió que utilitzem força, però és que és així, i ho diem amb una visió molt crítica. Som la zona industrial de la ciutat, som les poblacions dormitori dels treballadors de la ciutat. El Vallès Occidental forma part de la zona metropolitana i ho fa amb un vessant de tràmit, de pas. És un territori de plana amb moltíssim potencial, però no s’ha gestionat com a espai amb entitat pròpia, sinó com a recurs d’una altra població. Per això tenim molts conflictes pel que fa a les infraestructures, com són les xarxes ferroviàries i de carreteres, i és complicat perquè això fragmenta el territori. A més, aquí al Vallès Occidental hi ha una població molt barrejada, amb gent que ha arribat de tot arreu, així que el sentiment de pertinença i d’estima al territori és diferent.
- Quina valoració féu d’aquesta trajectòria des de la seva fundació?Jo porto ara tres anys a l’entitat, però he conegut a alguns dels fundadors i et puc dir que la idea es va gestar entre un grup de joves d’uns quinze anys i amb un fort compromís amb el medi ambient. Des d’aleshores l’associació ha viscut diverses etapes. Va arribar a tenir fins a set persones contractades i també amb personal fora d’oficina, eren temps de bonança econòmica. La crisi del 2008 va acabar amb moltes entitats, l’ADENC va aguantar i es va treballar per tal que no morís. En tot aquest temps, i amb més o menys recursos, s’ha fet molta feina i ha estat reconeguda. Jo tinc la impressió que abans eren lluites de més llarg recorregut i no accions tan puntuals. El món canvia, les entitats ens adaptem a les lluites de cada moment. Ara tenim la manifestació en contra de l’ampliació de l’aeroport, i més endavant serà una altra la lluita, però seguirà sent-hi. No hi ha fita final, seria utòpic pensar-hi.
Foto: Cedida- Com deies, la vostra és una lluita que ha anat adquirint encara més sentit, ja es parla de crisi climàtica sense embuts. És una lluita enorme, creieu que està a les mans de les entitats afrontar-s’hi o cal la força d’altres agents?L’administració pública és conscient de la feina que fem i també que ells no poden arribar a tot, així que es confia molt en les entitats. També és cert que el fet que l’administració faci confiança en les entitats per fer i desfer de vegades costa. En èpoques més bones sí que se’ns ha cedit més recursos econòmics, com per exemple per fer al·legacions de projectes, ja que són moltes hores de feina i ara han deixat de reconèixer-les econòmicament i es cobreixen moltes vegades amb hores de voluntariat. De vegades tendim a pensar que tot ho ha de fer l’administració pública, que ha de ser la gran salvadora, això és una fal·làcia. Té la responsabilitat de moltes coses, i valorem molt la feina que fa, que a més no ha de ser gens fàcil. Però té tanta responsabilitat com podem tenir les entitats o pot tenir l’individu i, és clar, també les empreses. Tothom té la seva part de responsabilitat i, sigui individual o col·lectiva. Hi hem de participar tots sense culpabilitzar a ningú. Està clar que l’administració ha d’agafar les regnes perquè té un poder que no tenim altres.
- Podem tenir esperança o tan sols podem lluitar per allargar el compte enrere?Hem de tenir esperança! Sóc jove i com qui diu, fa quatre dies que em dedico a l’ecologisme i a l’activisme local. Si no tingués esperança, què faria? Si tenim il·lusió per portar criatures al món, per què no en tenim per cuidar el lloc on vivim? Clar que sí! Però també sé que jo, sola, no canviaré el món, però sí que pretenc que almenys el meu impacte sigui un i no un altre. La responsabilitat individual és molt important.
- Què caldria perquè les tasques que es fan fossin més efectives?Hi ha necessitat de capital social. Gent que s’impliqui i que hi hagi una renovació d’equip, cal aquest relleu. Cal gent amb compromís de recorregut, amb els grups de treball, de comunicació, d’investigació… Tot necessita un seguiment i una constància. I també necessitem capital econòmic, és clar! Avui dia les entitats lluitem per mantenir-nos, no volem precaritzar. També necessitem altaveus, i per això treballem amb l’esfera social i cultural per fer sentir més el nostre missatge. A les entitats no tenim dissenyadors, ni gestors de xarxes socials, ni res de tot això i costa fer arribar el missatge del què fem. El motiu i la necessitat de seguir fent-ho.
- Creieu que la cultura lluita amb els mateixos ideals que vosaltres?La cultura no deixa de ser la manera en què vivim la societat, com ens movem, com ens relacionem entre nosaltres, però també amb el territori. Cultura i ecologisme van molt units. Tractar la cultura o l’ecologisme d’una manera purista fa que el missatge perdi força. Perquè no som ens simples i separats, sinó que tot està barrejat i d’una manera complexa, no podem fer coses aïllades. Ha costat que des del món de la cultura es parlés de medi ambient. Qui ho feia? És tan transversal que sembla inassumible. També les entitats ecologistes ens estem implicant en el món de la cultura i en l’entorn social. Aquestes implicacions són riquesa per ambdues parts.
Web Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura, ADENC
