Jump to navigation
- L'any 2017 vas debutar a la novel·la amb 'L'Illa de Bembé' (Rosa dels Vents), una història ambientada a Cuba al segle XIX, amb la qual vas guanyar el Premi Autor Revelació de l'Ateneu Barcelonès. Amb 'La muntanya líquida' has fet un gir copernicà d’estil i temàtica.Sí, una i altra no tenen res a veure. M'he deixat portar per l'instint. Fa cinc anys vaig començar a tenir un somni reiteratiu protagonitzat per una noia que mirava el massís del Port des de Xerta. Al fons quedaven les muntanyes i al davant una plana completament inundada. I no em facis dir el perquè, aquesta imatge va ser el dispositiu que em va portar a arrencar la novel·la.
- Quan encara no s'havia construït l'actual sistema d'embassaments, Xerta, que és al costat de l'Ebre, s'inundava sovint.Mon pare m'havia explicat més d'una vegada com havia sortit de casa amb barca. I estirant aquest fil hauria pogut escriure una novel·la històrica. Però el meu somni reiteratiu estava protagonitzat per una noia jove del segle XXI i això em va portar a imaginar el futur i no el passat.
- Escriure sobre el futur és més difícil?Sí. El passat ens ho posa més fàcil, perquè ens ofereix personatges, històries i trames que poden ser inspiradores, que fins i tot pots novel·lar. En canvi, a 'La muntanya líquida' ens trobem davant d'una distopia, un món futurible que cal pensar i inventar de cap i de nou.
- El llibre comença amb un núvol de pols que cobreix una ciutat de la Plana, seguit d'una avinguda d'aigua que ho anega tot. L'escena m'ha recordat el primer capítol de 'Camí de Sirga', de Jesús Montcada, quan la pols cobreix Mequinensa per la caiguda d'una casa i que poc després quedarà sota l'aigua de l'embassament.Admiro l’escriptor Jesús Montcada, i al llibre hi ha alguna picada d'ullet a la seva obra, però no m'havia plantejat aquest paral·lelisme.
- Al llibre no es diu de manera explícita, però 'La muntanya líquida' està ambientada en un lloc que guarda molts paral·lelismes amb la vall de l'Ebre.El llibre es pot ubicar en qualsevol punt del planeta on hi hagi un riu sec i una vall. Cada dia, en sortir de casa, veig el riu Ebre i és clar que m'he inspirat amb el meu entorn més immediat. Ara bé, els elements geogràfics i les poblacions no s'adeqüen exactament a la realitat.
- Com que es tracta d'una novel·la distòpica has creat neologismes (filtramàscares, pidolaigües, pulmabroc) que combines amb un llenguatge mot precís vinculat a l'aigua (esportellar, xarbotejar). La novel·la és riquíssima en vocabulari.El llenguatge ha de ser precís, parlis del passat o parlis del futur. No sé per quin motiu en aquest país es relaciona les distopies i la ciència-ficció, amb un públic juvenil i a la simplificació del llenguatge. La ciència-ficció és una literatura de tanta qualitat com qualsevol altra. L'únic que diferencia la ciència-ficció dels altres gèneres, és la capacitat de fer projeccions realistes sobre el medi ambient, l'economia, la política i la societat cap al futur. A 'La muntanya líquida' m'he inventat una tecnologia que permet caçar núvols de pluja, per exemple.
- Al llibre trobem conceptes i situacions al voltant de l'ús de l'aigua que ens poden semblar molt pròxims. El prefaci comença amb un extracte de 'La llei de l'aigua de les ciutats de la Vall i la Plana.És un text inspirat en les seves funcions que defineix l'Agència Catalana de l’Aigua en el seu web. La distopia és un recurs polític i com a tal em serveix per criticar la manera com gestionem l’aigua. El text està carregat de crítica social. En realitat es tracta d'extrapolar els problemes actuals a una societat del futur. Més enllà dels debats sobre l'aigua i la sequera parlo de les migracions, de la tolerància sobre els nouvinguts, dels rescats marítims, etc.
- El llibre, però, és optimista.Sí, la novel·la acaba en positiu. És cert que davant de qualsevol conflicte solem triar la guerra, però si la societat ha avançat és, en bona part, gràcies a la negociació i la col·laboració.
Twitter Mercè Falcó Web Editorial Mai Més
