Foto: 

Cedida
Imatges de natura al món rural

Les 5 curiositats del calendari de la natura i els astres

La informació agrícola, astronòmica i cultural al 'El Calendari dels Pagesos' del 2018
Surtdecasa
,
28/01/2018
Entorn
'El Calendari dels Pagesos' és un almanac que s’edita des de fa més de 150 anys i que inclou també articles d’actualitat, un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, així com dades astronòmiques -com els eclipsis de sol i de lluna- i dels mercats setmanals o santorals. És una publicació antiga que està plena de temàtiques que ens vinculen a la terra. Us destaquem 5 curiositats per no deixar de tocar de peus a terra.

1. La publicació més antiga en llengua catalana
​'El Calendari dels Pagesos' és la publicació en llengua catalana, la que fa més anys que s’edita ininterrompudament. Ho fa des de l’any 1861; enguany, doncs, fa 157 anys. El seu editor, Joan Tomàs, destaca que en els darrers anys s'han incorporat nous continguts i temes d’actualitat. "Ara hi ha molts menys pagesos que quan es va crear el calendari, és evident, però no ha minvat l’interès per l’agricultura, la meteorologia i les tradicions, al contrari, el qui té un hort a la terrassa de casa també li interessa" diu Tomàs.

2. Els anys fèrtils
Un dels al·licients del 'Calendari dels Pagesos' és la Roda Perpètua, que reprodueix a la portada. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del temple de Perpinyà, el 1617.  La Roda Perpètua pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils; pel que fa al cultiu. Segons aquesta roda el 2018 serà un any fèrtil.

  • imatge de control 1per1

3. Els fusos horaris
Al 'Calendari dels Pagesos' tracta diferents temes en cada edició. En la del 2018  es parla del temps solar i temps oficial, així com les zones horàries o els fusos horaris. S’ hi explica que hi ha països tan extensos que cauen dintre de dos o més fusos horaris; en aquest cas, adopten les hores corresponents als diferents fusos. Actualment l’estat espanyol, tot i pertànyer la mateix fus horari que Portugal o el Regne Unit, va una hora avançada respecte aquests dos països; això succeeix des del 1940, quan el govern de Franco va promulgar una ordre ministerial en la qual es considerava la conveniència que, a partir d’aquell moment, l’horari nacional fos el mateix que el dels altres països europeus més afins políticament. D’aquesta manera l’Espanya franquista va passar a tenir la mateixa hora que l’Alemanya de Hitler o la Itàlia de Mussolini, així com la d’altres països europeus ocupats o aliats d’aquests, com és el cas de França.

4. Les llunes blaves del 2018
La durada entre dues llunes plenes consecutives és de 29,5 dies. Durant un any no de traspàs, es produeixen generalment 12 llunes plenes, aproximadament una per mes, però un any del calendari té uns 11 dies més que un cicle lunar de 12 llunacions. Aquests dies addicionals s'acumulen i, cada dos o tres anys, es produeix una lluna plena addicional. Hi ha dues llunes blaves en un mateix any entre tres i set vegades cada segle. Com que el mes de febrer és l'únic que té una durada inferior al cicle lunar, la primera sempre se'n produeix al gener, i la segona, en ordre decreixent de probabilitat, al març, abril o maig. El 2018 es produiran dues vegades llunes blaves, al gener i al març, ambdues vegades els dies 2 i 31 del mes. La darrera vegada va passar el 1999. Les següents llunes blaves es produiran a l'octubre del 2020, agost del 2023, maig del 2026, desembre 2028.

5. Espigoladors i més
Entre els articles  del calendari d'enguany cal destacar el que Núria Casas dedica als espigoladors. Aquests eren persones amb pocs recursos i sense terres per conrear, que recollien el que havia quedat després de les collites amb el permís del terratinent; transformaven els aliments en altres productes. També destaca el reportatge que el Xavier Lorenzo dedica als calendaris medievals que hi ha esculpits en tres monuments romànics del país com a la portalada del Monestir de Ripoll, el tapís de la Creació de la Catedral de Girona i el claustre de la Catedral de Tarragona en que cada mes hi ha associada una tasca com la verema o la matança del porc. Tot un llibret que recull com les persones hem convertit els cicles de la terra en cultura.

 

A

També et pot interessar