Jump to navigation
- Adultocentrisme. En quin moment detecteu que és necessari parlar-ne?Cada any el Festival de Teatre Jove proposa un tema pel projecte comunitari que fem, normalment liderat per persones adultes. En anys anteriors havíem tractat temàtiques com el gènere, les xarxes socials o el bullying, però sempre decidíem per elles i per això vam decidir exposar-nos a nosaltres mateixes com a adultes. Vivim en una societat en la qual les criatures i les persones joves han sigut relegades a un segon pla i fins i tot se les ha criminalitzat. Fer-ne una obra era una manera de donar-li un parell de voltes i de poder escoltar la seva veu en primera persona. És una contradicció perquè estem fent servir el nostre poder adult per decidir el tema, però el que volem és acompanyar aquest procés des del respecte i des de ser conscients que això passa i s’hauria de perpetuar.
- En quins fets del dia a dia o de la política es pot observar adultocentrisme?Ho veiem constantment des del món adult i des de les polítiques públiques. Fins i tot a baixa escala, com als instituts, es fan normes en què no es fa cas als joves. Es considera els infants com “persones a mig fer”, però si els escoltéssim ens adonaríem que tenen molt a dir de la vida perquè també en formen part, i que ens donen informació molt valuosa. Es legislen per elles però sense la seva veu. A la Biennal de Pensament aquest any vam dinamitzar una xerrada en què els infants escrivien una carta a l’Ajuntament sobre com estaven després de la pandèmia. Amb la pandèmia va semblar que de cop els infants i la seva veu havien desaparegut, no podien sortir!
- Què ens estem perdent de la mirada dels infants?Per una banda, crec que en el cas de les joves hi ha una energia que nosaltres tenim rebaixada i que té molta força. Tenen un ímpetu que nosaltres hem perdut i que a vegades pot ser molt valuós. En el cas dels infants, la part de joc o la mirada més simple en el sentit positiu, nosaltres li donem mil voltes a tot i a vegades hauríem de simplificar les nostres preocupacions.
Kasal de Joves Roquetes actuant. | Foto: Cedida. - Creus que el teatre i les arts escèniques també deixen de banda la perspectiva dels infants?Crec que sí. Fa anys que s’està fent un esforç per incloure més teatre familiar a les programacions, té més de circuit que abans. Però en el cas de les joves, encara que s’està posant èmfasi en recuperar el teatre jove, sestà fent amb la mirada de crear nous públics i no de saber què pensen elles. Les joves estan tot el dia creant contingut amb les xarxes i el TikTok i després no els donem l’oportunitat de dirigir-ho. Elles haurien de decidir com hauria de ser el teatre, també poden ser creadores! Qui pot crear cultura i qui està legitimitat per fer-ho?
- Al Festival de Teatre Jove convideu a participar al Kasal de Joves Roquetes. Com ha estat la feina conjunta?La proposta que presentem al Teatre RBLS és interessant perquè és per a joves i fet per joves. És el segon any que hi participen les mateixes joves. Moltes d’elles ja fan teatre al grup del Kasal, però aquesta és l’oportunitat d’estar davant d’un públic professional. Moltes vegades per nosaltres és molt important el procés de creació, però vam escoltar el grup i ens van dir que volien actuar davant de públic. Vam haver de canviar els plans i poder oferir-los l’experiència d’actuar en un teatre.
- Què ens trobarem a l’espectacle?Aquesta obra reflecteix alguns pensaments que vam abordar en el procés de creació amb el Kasal de Joves Roquetes. Ens hem adonat que els estereotips que tenim els adults sobre les joves són els mateixos des de fa molt temps. Les coses que els diuen per ser joves són les mateixes que em deien a mi o a la meva mare quan era jove. Hi ha una visió de la joventut molt enquistada i segueix sent la mateixa passi el que passi: la generació perduda, els que no fan res. Per altra banda, va sortir la idea que es projecta en la joventut coses que són de la societat, com el masclisme. La gent diu que els joves són masclistes i el que és masclista és la societat, nosaltres també ho som.
- A la cooperativa Nus feu teatre social. Per què aposteu per un art que se centri en el que li passa a la societat?El teatre pot ser social més enllà de la temàtica que tracti. Amb el teatre es poden crear nous imaginaris i veure històries que no podem veure cada dia. Ens ajuda a tenir la mirada oberta a temes que passen al nostre voltant i que no els posem atenció o els mirem des d’una mirada molt moralista. Fem teatre crític, no anem a buscar el discurs políticament correcte, sinó que busquem passar a l’acció.
Web Festival de Teatre Jove Web Nus Cooperativa
