Jump to navigation
"Fa anys que programo en el Teatre del Raval i sempre intentem promoure produccions pròpies, buscar històries que puguin tenir un interès per al públic" assegura Empar López. "Intento buscar un text que remogui consciències" assegura. Apassionada del teatre social, explica que fa temps que tenia el text de Dorfman al cap i que ara s'han donat les circumstàncies per dur-lo a escena. "Reflexionem al voltant de la justícia i el perdó" diu López, que apunta que tot i que la història està ambientada a Xile, en el text no trobem referències a cap país en concret, fet que ens ajuda a contemplar el caràcter universal de la narració. "A qualsevol país que hagi patit una dictadura, li passaria el mateix" L'obra posa en qüestió els mètodes repressius de les dictadures i treu a la llum la manera com es gesten i es manifesten les ferides del passat. "En una guerra civil es pateix molt i costa molt tancar les ferides" explica la directora.
L'obra també té perspectiva de gènere, ja que s'associen els abusos i la violència a una certa construcció de masculinitat que és la que predomina en l'essència d'aquests règims militars. "Els diferents mètodes de tortura són molt presents en l'obra" diu López, acompanyant l'espectador en una intriga que no es resol fins als minuts finals, i que manté el pols de la tensió. "L'espectador es planteja en tot moment el seu codi moral i les seves creences" relata. "Cada personatge té un motiu, uns records i una forma d'actuar sobre les ferides que el passat els ha deixat" explica López.
Així, 'La mort i la donzella' es tornarà a representar després de ser estrenada als anys noranta, en un context polític a l'estat espanyol, que encara no havia assolit una distància suficient per fer una revisió del passat més recent. Ara, trenta anys després, i en ple debat sobre les garanties democràtiques a Europa, aquesta peça es resignifica en un context global. "Les ferides no es tanquen si no es demana perdó" diu López com a conclusió.
Web Teatre del Raval Facebook Teatre del Raval