La mort i la donzella

Foto: 

Cedida

El teatre del Raval aposta per revisar les paradoxes de les dictadures militars

Dirigida per Empar López es pot veure en escena fins el dia 18 de juny
Surtdecasa
,
09/05/2023
Espectacles
El Teatre del Raval és un equipament referent en obres que tenen voluntat de crítica social. Al bell mig del barri del Raval, fa quinze anys que aquest teatre aposta per la investigació, la creació i l'exhibició teatral. Aquest mes de maig s'ha estrenat 'La mort i la donzella' d'Ariel Dorfman sota la direcció d'Empar López, que està al capdavant també de tota la programació del teatre. Una obra que té el gran mèrit d'haver estat una de les més representades al món, i la primera als països d'Amèrica Llatina. En aquest cas, el text aborda de manera magistral les paradoxes emocionals de tres personatges amb tres rols diferents en el marc d'una dictadura militar.

"Fa anys que programo en el Teatre del Raval i sempre intentem promoure produccions pròpies, buscar històries que puguin tenir un interès per al públic" assegura Empar López. "Intento buscar un text que remogui consciències" assegura. Apassionada del teatre social, explica que fa temps que tenia el text de Dorfman al cap i que ara s'han donat les circumstàncies per dur-lo a escena. "Reflexionem al voltant de la justícia i el perdó" diu López, que apunta que tot i que la història està ambientada a Xile, en el text no trobem referències a cap país en concret, fet que ens ajuda a contemplar el caràcter universal de la narració. "A qualsevol país que hagi patit una dictadura, li passaria el mateix" L'obra posa en qüestió els mètodes repressius de les dictadures i treu a la llum la manera com es gesten i es manifesten les ferides del passat. "En una guerra civil es pateix molt i costa molt tancar les ferides" explica la directora.

L'obra també té perspectiva de gènere, ja que s'associen els abusos i la violència a una certa construcció de masculinitat que és la que predomina en l'essència d'aquests règims militars. "Els diferents mètodes de tortura són molt presents en l'obra" diu López, acompanyant l'espectador en una intriga que no es resol fins als minuts finals, i que manté el pols de la tensió. "L'espectador es planteja en tot moment el seu codi moral i les seves creences" relata. "Cada personatge té un motiu, uns records i una forma d'actuar sobre les ferides que el passat els ha deixat" explica López.

  • imatge de control 1per1

Així, 'La mort i la donzella' es tornarà a representar després de ser estrenada als anys noranta, en un context polític a l'estat espanyol, que encara no havia assolit una distància suficient per fer una revisió del passat més recent. Ara, trenta anys després, i en ple debat sobre les garanties democràtiques a Europa, aquesta peça es resignifica en un context global. "Les ferides no es tanquen si no es demana perdó" diu López com a conclusió.

Més informació: 

A

També et pot interessar