Després de veure l'espectacle ambulant del misteriós doctor Caligari, Francis i el seu amic Alan li pregunten al seu ajudant somnàmbul, Cessés, sobre el seu futur. Aquest els assegura que un dels dos morirà abans de l'alba. Quan al matí següent troben el cadàver d'Alan, Francis comença a sospitar que Caligari utilitza el somnambulisme de Cesare per a cometre una sèrie de crims.

Pel·lícula basada en la novel·la de l’escriptor anglès Arthur C. Clarke adaptada al cinema per Stanley Kubrick.
Com és habitual al cicle Una nit amb els clàssics (organitzat pel Kubrick Cinema i La Cultural Llibreria), a les 8 del vespre, a l’Agrícol
tindrà lloc una xerrada introductòria que en aquesta ocasió anirà a càrrec del filòsof i musicòleg Joan Cuscó. Ell serà l’encarregat d’exposar les claus interpretatives del relat de Clarke i de l’adaptació que l’any 1968 en va fer Kubrick per al cinema i en la qual, precisament, la música hi té un paper destacat. Posteriorment, a les 10 de la nit, al Kubrick cinema, tindrà lloc la projecció del film en versió original subtitulada.
De manera opcional i per arrodonir la vetllada, tots aquells que ho desitgin poden quedar-se a sopar a l’Agrícol, prèvia reserva, al preu de 10 € i continuar la conversa sobre literatura a l’espera d’assistir a la sessió de cinema l’entrada de la qual costarà 6 €. Només cal que ho comuniquin amb antelació posant-se en contacte amb La Cultural o l’Agrícol (938 900 815).
Hi ha temps fins un dia abans de la data de projecció.

Un dels films de culte més coneguts a tot el món, basat en el musical 'The Rocky Horror Show', de Richard O’Brien, estrenat el 19 de juny de 1973 al Royal Court Theatre de Londres.

La pel·lícula narra, a manera de musical, la història d'en Brad i la Janet, una parella que després de sofrir una avaria amb el seu vehicle es veu obligada a refugiar-se en un misteriós castell. En ell, l'amfitrió és Frank N' Further, una espècie de Doctor Frankenstein que celebra la creació de Rocky Horror, la seva nova criatura.

Segona part d'aquesta nova adaptació de la novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert

Donat per mort pels seus enemics els Harkonnen, Paul Atreides (Timothée Chalamet) s'uneix als fremen, poble de feroços guerrers que viu al desert. Allí en Paul adoptarà el nom fremen de Muad'Dib, i començarà el seu entrenament, volent demostrar que pot convertir-se en el seu líder.

Però en les ombres s'oculten massa secrets, i la fi de la Casa dels Atreides s'intueix pròxim.

En Paul continuarà tenint visions i somnis profètics, i haurà de fer front al terrible futur, enfrontant-se a les intrigues dels Harkonnen, a les arts ocultes de les Bene Gesserit i al poder galàctic de l'Imperi.

Primera Guerra Mundial (1914-1918). L'any 1916, a França, el general Boulard ordena la conquesta d'una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta missió a l'ambiciós general Mireau. L'encarregat de dirigir l'atac serà el coronel Dax. La presa del turó resulta un infern, i el regiment emprèn la retirada cap a les trinxeres. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix imposar al regiment un terrible càstig que serveixi d'exemple als altres soldats.

En un futur pròxim on Amèrica està sumida en una cruenta guerra civil. Un equip de periodistes i fotògrafs de guerra emprendrà un viatge per carretera en direcció a Washington, amb la missió d'arribar abans que les forces rebels assaltin la Casa Blanca i arrabassin el control al president dels Estats Units.

Des que era una criatura, Henry Hill s'ha sentit fascinat per la vida que porten els gàngsters del seu barri. Malgrat l'oposició dels seus pares, sent un adolescent Henry abandona els estudis i comença a treballar com a noi dels encàrrecs per a un dels clans mafiosos. Amb el pas dels anys, anirà escalant posicions dins del negoci fins a arribar a ser un dels homes de confiança del cap.

Scorsese s'endinsa en el món dels gangsters a partir d'una novel·la de Nicholas Pileggi, basada en la vida real d'Henry Hill. Més de 150 actors van participar en el rodatge, inclosa la mare del propi director, i Joe Pesci es va emportar un merescut Oscar com a secundari pel seu desballestat paper de mafiós. Els títols de crèdits van anar a càrrec del gran Saul Bass, una col·laboració que es repetiria en 'El cap de la por', 'L'edat de la innocència' i 'Casino'.

A la metròpoli de Neo-Tòquio, una ciutat situada sobre les ruïnes de Tòquio, destruïda fa anys per una explosió a nivell mundial, viu en Tetsuo. Després d'haver sofert una infància difícil, és sotmès com a subjecte de proves a una maquina destinada a desenvolupar les capacitats psíquiques que es troben dins de cadascun de nosaltres. L'experiment és un èxit, i el protagonista surt d'allí convertit en una persona totalment diferent a la que era.

Dotat d'un poder sobrehumà que ni tan sols ell controla, en Tetsuo decideix començar una guerra contra el món que l'està oprimint. Aviat es troba en el centre d'una llegenda sobre l'esperat retorn d'Akira, un nen amb poders extraordinaris, capaços de salvar-lo del caos que li envolta.

Sarah Connor (Linda Hamilton), la mare del futur líder de la resistència John Connor (Edward Furlong), porta anys ingressada en un psiquiàtric després d'intentar destruir la fàbrica on sap que faran les màquines que dominaran el món al futur.

Després de la fracassada missió d'acabar amb la Sarah abans que es quedés embarassada, ara les màquines envien des del futur a un Terminator més avançat, el T-1000, perquè mati a John sent encara un nen. Però des del futur enviaran també a un altre androide, un model més antic, per a protegir-lo.