La Feixa

Foto: 

Cedida

Eddy Roca (La Feixa): "Hem de ser molt més conscients del poder que tenim com a consumidors i exercir-lo"

El nou mercat cooperatiu obre portes a Mataró per a qui vulgui contribuir al canvi cap a una societat mediambiental més justa i respectuosa
Idoia Perich
,
13/04/2021
Menjar i beure
Es presenta com a una proposta diferent pel fet de tractar-se d’una alternativa de consum responsable, de proximitat i sostenible. A priori, podríem concebre aquesta base com a principal en qualsevol mena de projecte, però el cas és que generalment convivim entre valors comercials que es regeixen per altres paràmetres. Per aquest motiu, La Feixa arriba com una opció trencadora, i és que per crear l’escenari on ens agradaria viure no podem seguir pensant d’una manera i consumint d’una altra. La Feixa és el supermercat que posa a l’abast del consumidor aquest canvi per exercir el consum conscient i respectuós que, alhora, acaba enriquint qualsevol dels àmbits de l’entorn on vivim. De tot plegat en parlem amb l’Eddy Roca (Montmeló, 1989), soci de La Feixa i part del cercle de benvinguda i participació de la cooperativa.
És lícit queixar-se del capitalisme, però no vas enlloc amb el lament, cal proposar, construir alternatives

- Què és La Feixa?
És un supermercat cooperatiu, és a dir, la gent que consumeix, el qui tothom en diria els seus clients, també són els seus propietaris. La idea és així de simple. Els socis i consumidors prenen les decisions i s’encarreguen de la gestió del supermercat. En el cas de La Feixa, a més, el supermercat també està obert per als qui no en són socis, que disposen d’un altre preu i no hi tenen cap implicació.

- Malgrat es plasmi en forma de mercat, com qualsevol cooperativa, l’objectiu de La Feixa no és lucrar-se. Quin és?
La nostra missió i leitmotiv és la de transformar el consum. Els valors de La Feixa rauen en l’ecologia i la sostenibilitat en el consum de temporada i de proximitat, en el treball per escurçar la cadena logística amb petits productors, a poder ser cooperatius. A més, també intentem vetllar per evitar el malbaratament alimentari i evitar els envasos. Hi ha moltes sensibilitats diferents dins de La Feixa, per això intentem escoltar-les totes per valorar quina és la millor decisió amb el menor impacte negatiu, i així minimitzar les contradiccions i intentar donar sortida al consum que fem els socis.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

 

Interior del supermercat | Foto: Pep Rubio
- Alguns dirien que un projecte així no compta amb prou marge de benefici.
En termes econòmics, el benefici també hi és, però no és estrictament monetari, no és el mateix, tot i que en la societat que vivim sembli ser-ho. A la Feixa, el benefici repercuteix en les millores de qualitat de treball, una millora en el medi ambient amb una reducció d’emissions de CO₂, o en establir xarxes socials locals… Tot això és molt més difícil de quantificar, però també té un valor positiu i afavoreix a l’economia en general, per molt que el PIB no ho registri.

- La nostra manera de consumir determina la societat que som o a la inversa? Per on comença el canvi?
Votem un cop cada quatre anys i ens creiem demòcrates per aquest fet, però de consumir, consumim cada dia. Això ens dóna més oportunitats per a transformar, per prendre decisions i per dir quin tipus de vida volem. Des del meu punt de vista, una de les escletxes del capitalisme és que empodera la societat a través del consum. Els consumidors tenen un poder espectacular, i segurament no en són prou conscients. De fet, quan els consumidors manifesten que volen canvis en allò que estan consumint, els proveïdors ràpidament es posen les piles. Hem de ser molt més conscients del poder que tenim com a consumidors i exercir-lo.

- Per què no hi ha prou consciència d’aquest poder amb el canvi que pot aconseguir? Falta sensibilització del que comporta?
Vivim en la societat de la pressa, del consum ràpid, de la falta de temps, de voler-ho tot per ja. Això, de vegades, xoca amb els valors amb els quals treballem, i és quan com a societat ens desentenem de la transacció monetària que fem, i comprem impulsivament sense tenir en compte el que comporta. El de La Feixa és un treball de canvi que vol temps, però jo crec que la idea tindrà més rèpliques. Aquest és un projecte molt pioner, revolucionari i disruptiu avui dia, tot i que no deixa de recuperar una tradició cooperativista que Catalunya ja ha tingut i que es va tallar amb la Guerra Civil Espanyola. Ara el cooperativisme està renaixent de nou i crec que d’aquí a uns anys, quan mirem enrere, veurem que La Feixa va ser dels primers supermercats, però que hauran nascut molts altres projectes cooperatius, també en altres àmbits professionals que ara no ens pensaríem.

- Exercir el consum conscient està a l’abast de tothom?
Que no sigui així és una falsa creença. Si algú no es pot permetre menjar de manera saludable, potser del que hem de parlar és de pobresa o de divergència en les prioritats de la despesa. Dir que és més car potser és una excusa per no fer la transició a l’estil de vida ecològic amb tot el que implica. És clar que, com en tot, els aliments elaborats són més cars que les hortalisses, fruites i verdures, però és que estàs pagant el temps d’algú que els ha cuinat per a que tu no ho haguessis de fer, i el temps té un preu. Qui tingui pressa, ha de tenir diners per comprar el temps dels altres. Potser tot rau en alentir el ritme de vida, en organitzar-se millor, en la manera de consumir, cuinar més nosaltres mateixos i tenir cura de la nostra salut. Ens estalviaríem molts fàrmacs i guanyaríem en salut! Jo convido a fer el canvi durant una temporada per poder valorar la diferència de la despesa, de millora de la qualitat de vida, de l’impacte del consum. Una inversió mínima en aquest sentit reverteix en molts altres beneficis.

 

Alguns productes que podeu trobar a La Feixa | Foto: Idoia Perich
- Com dieu, La Feixa, com a botiga a peu de carrer, només és la punta de l’iceberg, la part visible. Què hi ha darrere?
Entrant a la botiga veus a dues persones treballant, però a La Feixa som unes 220 sòcies ara mateix, i unes 80 persones que hi participem activament i hi treballem d’una manera altruista. Aquesta feina no visible està distribuïda en grups de treball que en diem cercles i és la part que queda al backstage, però sense aquesta tasca no hi hauria la botiga a peu de carrer. També hi ha l’assemblea general anual de socis, que és l’òrgan sobirà, on es prenen les decisions en l’àmbit financer, pressupostari i estatutari. Però el dia a dia, l’operativa s’articula a través dels cercles, que poden ser d’àmbits diversos com el d’economia, comunicació, tecnologia, jurídic, d’infraestructures, intercooperació, proveïdors i productes, transformació i cultura, benvinguda i participació o cures i convivència. Les reunions són obertes a tothom.

- Com van ser els inicis per arribar fins aquesta estructura actual que és La Feixa?
A Mataró hi havia dues cooperatives actives, l’Estrella i l’Ecoopirativa, les dues amb el seu respectiu recorregut. Amb el temps, el perfil del soci va anar canviant. Per diversos motius els qui havien estat més actius no podien seguir establint el mateix compromís de dedicació i, és clar, el model de les cooperatives recau molt en l’activisme i la participació. Llavors vam decidir fer un salt d’escala i de les dues cooperatives en va néixer el grup impulsor del que volia ser un supermercat cooperatiu. L’activitat prèvia de les dues cooperatives era assortir d’aliments als socis, així doncs, era en l’àmbit intern només. Amb el naixement de La Feixa, ens vam inspirar molt en el supermercat cooperatiu que hi ha a Nova York. Érem una dotzena de persones que ens reuníem setmanalment per treballar la idea i definir-la. Això va ser durant el maig del 2019 i el gener del 2020 constituïm el supermercat. A finals del 2019 vam presentar el projecte a la beca Pepa Maca i vam guanyar el premi.

- Aquest premi va fer de trampolí per decidir tirar-ho definitivament endavant?
El projecte l’hauríem tirat endavant igualment, però una empenta sempre s’agraeix. El premi ens va suposar una fita molt clara, perquè el condicionant per rebre’l era la constitució del projecte, així que ens va esperonar per definir els tempos. Amb el confinament hi vam dedicar moltes hores i ho vam tirar endavant.

- Quin és el perfil de soci que forma La Feixa?
No hi ha un perfil específic, sinó que és força heterogeni, especialment amb l’edat. Això sí, és gent sensible amb el tema del consum ecològic i la nutrició. Qui arriba aquí sol ser gent que ja ha fet camí cap a un altre estil de vida i ho plasma en un consum i una dieta conscient. A les persones que decideixen fer-se sòcies de La Feixa se’ls pregunta amb què poden contribuir, en un camp molt obert, a la cooperativa i apliquem els seus coneixements en un dels cercles. Així tenim perfils molt variats, des de qui porta temes comptables, qui fa el manteniment de les neveres, qui porta la web, qui busca proveïdors… Hi ha un capital humà i professional molt divers. El projecte es nodreix amb aquestes accions dels socis, a qui se’ls demana 90 minuts de dedicació cada 4 setmanes. Però entenem que no tothom disposa de temps, en aquest cas ho hem solucionat amb una aportació de 5€ mensuals.

 

Interior del supermercat | Foto: Pep Rubio
- Deies que teniu un espai de treball dedicat a la Transformació i la Cultura per reforçar iniciatives que versin d’acord el projecte. Ens les expliqueu?
La Feixa arribarà tan lluny com els socis ho vulguin i ho facin possible. Es vol anar una mica més enllà per poder incidir en el canvi a través d’activitats com xerrades divulgatives, taules rodones, visites a productors… Potenciem les accions que els socis vulguin fer en aquest sentit. Volem anar un pas més enllà que un mercat convencional i, si podem fer-ho, endavant.

- El cooperativisme aplicat als projectes respectuosos amb l’entorn natural, social i laboral és la resposta per sobreviure a la situació que vivim?
Sí, totalment. El cooperativisme és la resposta a poder optar a unes relacions horitzontals en l’àmbit laboral, a empoderar el treballador i poder apropiar-nos dels mitjans de producció. I no tan sols en els sectors de consum, sinó en molts altres serveis en què el cooperativisme també és aplicable. Tots els projectes plantejables es poden assumir com a cooperativa, així que s’ha d’explicar i fer-ho bé. Abans el cooperativisme estava més lligat a l’àmbit agrícola i a la indústria, però els oficis i el món professional ha canviat i aquesta fórmula també hi encaixa. És una manera d’empoderar al treballador i això és clau per canviar el consum, la producció i el context actual.

- L’obertura de La Feixa és prou recent, però porteu molta feina feta. Cap a quina direcció segueix el camí?
Jo vull pensar que de Feixes en naixeran moltes, no dic com a punts franquiciats, però sí seguint aquest model, amb grups de persones que s’hagin empoderat i que vulguin un altre tipus de consum. El que sí que m’imagino és La Feixa donant eines a les persones que tinguin ganes de crear aquestes noves cooperatives, compartint bagatge i coneixements, per si pot servir per facilitar el camí per multiplicar el model. Pel que fa a creixement intern, és aviat encara, fa quatre mesos que hem obert, però jo m’ho imagino creixent també en l’àmbit d’activitats o comptant amb un punt de cafeteria i un obrador propi. Ens ho imaginem, perquè estem creixent i amb aquest curt recorregut estem tenint cada dia més bons resultats, això també ens permet tenir més varietat de productes, per exemple.

- En els darrers anys s’està fent un treball per adquirir consciència mediambiental, però el fast food, la moda a baix cost i en definitiva el capitalisme, impera. Quines són les millors eines per fer créixer el vostre model?
Exercir-lo! Nosaltres treballem amb programari lliure i els subministraments, la connexió, la banca ètica… tots aquests serveis els tenim contractats a cooperatives del sector. Així ‘cooperativitzem’ molts àmbits de les nostres vides. És lícit queixar-se del capitalisme, però no vas enlloc amb el lament, cal proposar, construir alternatives. Es tracta de predicar amb l’exemple i tenim moltes oportunitats al dia a dia per fer-ho. De vegades sorgeixen contradiccions, però també cal treballar en la mesura del possible per solucionar-les.

Més informació: 

Web La Feixa

Twitter La Feixa
Instagram La Feixa

A

També et pot interessar