Jump to navigation
Enguany la vil·la de Sort aviva la revetlla el dia 23 traient els comerços al carrer major durant tota la jornada, dinamitzant el centre comercial històric de la capital del Pallars Sobirà, un bon espai on comprar producte de proximitat que a més durant tot el dia s’hi organitzaran diverses activitats: al matí es farà un concurs de dibuix infantil sobre la temàtica de Sant Joan i a la tarda coincidint amb el recorregut de la flama del Canigó es farà xocolatada amenitzada per una actuació de rumba, com a cloenda es sortejarà dues paneres de productes dels botiguers de la vil·la. També, per a tots aquells que tinguin ganes de refrescar-se, la piscina municipal inaugura la temporada amb diverses activitats esportives i d’animació amb inflables, es presentarà el programa d’activitats d’estiu AQUACTIVA’T, a més d’entrada gratuïta per a tothom. Un cop més, Sort acull la Flama del Canigó, que com en tantes altres localitats catalanes recorrerà els seus carrers com a símbol de germanor de totes les contrades de parla catalana. Així doncs la revetlla fa bullir l’olla pel gra fort del cap de setmana de Sant Joan que se’ns presenta el diumenge amb el conjunt d’activitats que giren entorn la tradicional Xollada d’ovelles.
Aquest any la Xollada celebra la 29a edició en la modalitat de tisora i la 4a a màquina, demostració que comença a 12:30h, la qual serà amenitzada pel grup de música tradicional pirinenca, la Banda del Peirot amb el seu repertori de cançons de “xolla”. Enguany, amb el nom de Xollada d’ovelles “per la llibertat”, també es suma als actes reivindicatius per la llibertat dels presos polítics, la qual cosa el públic podrà apreciar a través de diversos simbolismes. Les activitats és realitzaran al Parc del Riuet, al qual també tindrà lloc la 30a Fireta de productes artesans durant tota la diada, la 11a Trobada de col·leccionisme de plaques de cava des de les 10h a les 14h i a les 17h el taller infantil XISQUETA, per a divulgar el treball amb feltre.
“Primavera arribada auvella xollada”
La tasca de la xolla, consisteix en esquilar la llana de les ovelles abans de pujar els ramats a les pastures d’alta muntanya, per això obeint el cicle anual de l’activitat ramadera, es practica històricament a la primavera, època en que el bestiar encara estava tancat en pletes a les terres més baixes, aprofitant per femar els prats i celebrar la xollada.La celebració de la Xollada d’ovelles a Sort, repetida al llarg d’aquests 29 anys, vol ser un reconeixement a l’activitat ramadera de la Vall d’Àssua i el Batlliu, terra de pastors, fortament marcada tradicionalment per les explotacions de ramats d’oví, que com en la resta de valls pallareses i de l’Alta Ribagorça són formats majoritàriament per la raça autòctona “Xisqueta”, la característica ovella de musell, orelles, potes i voltant dels ulls de color negre, la qual és extremadament soferta, capaç d’habitar zones de climatologia i relleu adversos com ara bé la serralada pirinenca. Avui en dia, la Vall d’Àssua i el Batlliu continuen essent escenaris claus de la ramaderia d’alta muntanya, cada estiu acullen milers d’ovelles a les seves muntanyes on encara es preserva la personalitat que, durant anys i anys, ha condicionat i singularitzat el seu relleu, la seva vegetació, la seva fauna, les construccions ramaderes, les persones i la seva manera de viure, dibuixant un paisatge de la mà del pastor i dels seus ramats.
L’ofici de xollador i la festivitat de la xolla
El xollador és l’ofici que protagonitza el dia de la xolla, que tal i com ens explica la tradició sempre ha sigut un esdeveniment de molt enrenou on tothom tenia una feina concreta: travar, xollar, ensacar la llana... En conjunt comportava una gran feinada, però tot i així és prenia com una jornada força festiva.Per tal que la xollada surti amb èxit, habitualment, els xolladors s’organitzen en colles que es distribueixen per les cases en funció del nombre de caps a xollar. Antigament, cada xollador feia unes 50 ovelles per dia i casa. Actualment es disposa de màquines per a aquesta tasca, la qual cosa permet molta més rapidesa.Segons la tradició, la colla s’organitza jeràrquicament. El cap de colla, considerat capità dels xolladors, fa els tractes, distribueix la feina, cobra i paga els jornals. El xollador és el qui exerceix la tasca principal ja que xolla les ovelles, feina que exigeix habilitat i rapidesa. Els pessoladors són encarregats d’agafar i lligar les ovelles per les 4 potes, altrament dit travar-les, per tal d’immobilitzar-les i facilitar la feina del xollador. L’ensacador que arreplega la llana, fa el velló i l’ensaca. El carboneret era un noi que portava el sac del carbó als xolladors i “a quant pessigaven una ovella”, els hi ficava el carbó a la ferida perquè no s’infectés. El pastor, aquell dia és un afortunat, ja que és l’únic que té festa.La demostració del 24 de juny a Sort, reprodueix les dues modalitats de xolla, per una banda la xollada tradicional amb tisora que celebra el seu 29é aniversari i per l’altra banda, des de fa 4 anys, s’ha incorporat la xolla a màquina, de tal manera que l’exhibició permet contrastar el procés modernitzat amb el tradicional que durant segles s’ha practicat al territori. En total són nou les ovelles que seran xollades per la colla de vuit xolladors. Progressivament, en els darrers anys, les noves generacions han anat prenent el relleu en la xolla, entre els quals el més jove té 29 anys i el més gran 82 anys, establint un fil conductor amb els coneixedors de l’ofici més majors, que permet la continuïtat de l’esdeveniment. Com cada any amb el grup dels xolladors s’hi afegirà una personalitat coneguda, que el públic podrà descobrir en l’acte. Per ambientar-nos i endinsar-nos a la festivitat que representa el dia de xolla, aquesta serà amenitzada per cantaires i acordionistes, La Banda del Peirot, que interpreten cançons típiques d’aquesta festa, les quals han estat recuperades de la memòria popular.
Si teniu interès per conèixer amb més profunditat la vida de les comunitats ramaderes d’alta muntanya que durant segles han configurat una manera de viure de l’home des d’un estret vincle amb el bestiar i el paisatge, resulta recomanable visitar El Museu dels pastors de La Vall d’Àssua, ubicat a l’oficina d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Situat al poble més alt de la Vall d’Àssua, Llessui, ofereix diverses activitats relacionades i es pot visitar gratuïtament tot l’any, donant a conèixer l’ofici del pastor des d’un punt de vista divulgatiu força complert i alhora explicat des de la visió dels actuals protagonistes que exerceixen la professió a la Vall.
Artesania i proximitat, els valors de la Fireta de Sant Joan
Complint 30 anys, la Fireta de productes d’artesania dona l’oportunitat als petits artesans i productors per a mostrar-se i vendre els seus productes, amb el Parc del Riuet com a aparador on s’hi espera milers de visitants, arrencant així l’esperada temporada d’estiu. Es tracta d’una fira de petit format, composta per parades molt variades, ja que hi assisteixen des dels tradicionals artesans de la fusta amb els seus salers, cistells i reproduccions, fins a parades de formatges i embotits d’algunes comarques catalanes, bijuteria artesanal, jocs, fruits secs, aromateràpia, etc... Reflectint la tendència actual de revalorització de tot allò artesanal, ecològic i de proximitat, amb una oferta creixent representada per la presència de nous comerços i artesans a Sort, que es sumen als existents amb atractius productes com bosses, espardenyes i roba ecològica.La novetat que trobem en aquesta edició serà el punt de votació popular sobre les propostes de “QUIN RIUET VOLEM?” que pretén ser la fase culminant del procés participatiu gestat durant la primavera amb l’objectiu de replantejar de manera col·lectiva el Parc del Riuet, un dels espais més utilitzats de la població, amb la col·laboració del col·lectiu d’arquitectura conscient COOPD’ERA.I un any més, xics i grans podran participar al taller de feltre de l’Obrador Xisqueta, de dues hores de durada, on s’explicarà les possibilitats de la llana com a material natural, tot treballant la tècnica del feltre en moll. Aquesta tècnica parteix de la llana en napa (llana neta, cardada i direccionada en mantells), i amb l’ajuda d’aigua tèbia, sabó i la fricció de les nostres mans s’elaboren les peces de feltre, creades a mà i un xic d’imaginació. Cada participant s’endurà una peça acabada de llana feta per ell mateix.
Web de l'Ajuntament de Sort
