Jump to navigation
- Com neix Esbioesfera?En venir a viure aquí vam crear l’associació 'Cardedeu per un Món Millor'. Era el 2007 i la idea era fer divulgació i conscienciació a través de xerrades i debats que s’originaven a parir d’un llibre, una conferència, una pel·lícula… També així vam conèixer força gent amb inquietuds similars a les nostres, però aviat vam veure que havíem de replantejar el funcionament. No volíem ser “els de sempre, fent el de sempre”, sinó implicar més gent. El 2011 es va donar la possibilitat de gestionar l’espai que ara és l’hort d’Esbioesfera i vam pensar que seria un bon punt per oferir formació en autosuficiència, així que vam impartir els primers cursos d’agricultura ecològica. També vam obrir les portes de l’hort per a qui volgués venir a cultivar i, en paral·lel, va néixer la cooperativa de consum, en què també ens vam involucrar. Va ser ja el 2012 que vam decidir obrir l’escola d’Esbioesfera i el 2013 el restaurant. El projecte s'ha anat modulant amb el temps i amb cada context. Ens agrada anar un pas per davant i anar adaptant-nos segons ho creiem convenient.
- Quins són els eixos de treball d’Esbioesfera i com s’articulen?Ens centrem en tres eixos que alhora estan molt relacionats entre si i amb l’objectiu d'incidir en el tipus de consum que fem. Un dels eixos és el restaurant on, a través del plat, volem fomentar una línia de menjar ecològica, de temporada, de proximitat, slow food i vegetariana. Ens alimentem cada dia, així que és un consum en què creiem oportú fer incidència. També oferim formació amb els cursos d’autosuficiència, que poden ser de temàtiques diverses com l’agricultura ecològica, l’elaboració d’aliments, d’oficis i habilitats o de salut i benestar. Oferim moltíssims cursos i tots són de transició cap a un estil de vida diferent, respectuós amb l’entorn. El tercer dels eixos es plasma en l’hort, que alhora és l’engranatge del restaurant, perquè és on cultivem els aliments, i de la formació, perquè en molts casos és on es fan les classes. Les tres esferes estan relacionades entre elles i tenen el seu moment de protagonisme al calendari. A l’hort hi treballem tot l’any, el restaurant està obert principalment a l’estiu i els cursos de l’escola tenen més vida a l’hivern. Ara ens articulem així, però Esbioesfera és un projecte viu i canviant.
- Per què a Cardedeu?El Jordi i jo som de Barcelona i amb el context de la bombolla immobiliària vam decidir marxar de la ciutat, tot i que no teníem clar on. Ens agrada molt anar d’excursió en bici, i durant una sortida vam venir a petar aquí. Ens vam fixar en Cardedeu i poc després hi vam venir a viure. Buscàvem que hi hagués transport públic i, sense conèixer de res el poble, aquí ens vam plantar.
- Han nascut connexions i sinergies amb altres projectes de la zona?Sí, és una població amb inquietuds culturals, oberta a idees alternatives i busca altres conceptes de viure. Hi ha talent. Bona part del professorat dels cursos d’Esbioesfera el vam conèixer a través de l’associació 'Cardedeu per un Món Millor'. També en aquest sentit, som locals.
L'hort del restaurant | Foto: Cedida- Dieu que Esbioesfera neix com a una inquietud i acaba sent una necessitat. Vostra o de l’entorn?La nostra inquietud ve a partir de com som nosaltres, i penso que ens ho creiem tant que és el que comuniquem. Creiem que hem despertat les ganes i la possibilitat de fer unes activitats i una formació que, si ja hi era, no hi havia un espai que oferís aquests coneixements aquí. La inquietud i la necessitat és nostra, però creiem que cal comunicar-ho a la resta i compartir uns coneixements que possibiliten una altra manera de veure les coses, de fer-les i sobretot de consumir. Creiem molt necessari impulsar aquest canvi en la gent.
- A hores d’ara tots sabem que cal canviar com vivim, però per on comencem? És factible?Hem d’adonar-nos que no cal recórrer grans distàncies per tenir el que necessitem. Per començar, hem de ser més locals, fer vida a l’indret on estem establerts, fer poble. Només fent aquest canvi, ja s’aconsegueixen molts beneficis: La mobilitat es redueix, les emissions contaminants també i la nostra petjada negativa en l’entorn és menor. Potser en algun cas necessitem més temps, però és que potser de vegades invertim temps en coses que no en són gaire, de necessàries. Hem d’anar cap al que és proper i la manera és creant sinergies i xarxes locals. En aquest sentit, treballem especialment la transició interna, és a dir, el canvi en un mateix per replantejar la manera de pensar i fer, per així fer una transició externa, que és com ho vivim i ho comuniquem. És en aquest punt on cal fer un treball de coherència i adequar-hi la manera de viure. No podem pensar d’una manera i fer d’una altra. Si som coherents, és factible el canvi.
- Creieu que el vostre model pot servir de referència per ser replicat a altres espais?S’han posat en contacte amb nosaltres amb aquesta intenció i també hem pensat a replicar el projecte a altres bandes, però ara veiem que el nostre lloc és aquí, tot i que a través de la formació donem eines per replicar-lo. El primer que diem és que el que més feliços ens fa és que els alumnes transmetin l’aprenentatge, el difonguin i el multipliquin. Hem vist la transició de molts alumnes, que fins i tot ho han plasmat en l’àmbit laboral i que han tirat endavant projectes que van en sintonia amb el nostre i amb aquesta manera de veure el món, però no ha estat ben bé cap rèplica. Per nosaltres és molt satisfactori veure els canvis, siguin per fer un projecte similar o no, però que són resultat d’aquesta transició. I si hi hagués una rèplica, seria perfecte també, en aquest àmbit no es tracta de cap competència, al contrari, volem fer créixer el model.
- Vosaltres també vau fer una transició en el seu moment?Tant el Jordi com jo som químics, ens vam conèixer a la universitat. En plantejar-nos venir cap aquí, jo treballava en una consultoria i en Jordi era inspector ambiental. Sempre ens ha agradat la branca mediambiental i moure’ns en l’entorn natural. Potser sí que podem dir que hi va haver una situació que va actuar d’accelerador del canvi: Jo havia fet un postgrau en disseny de sostenibilitat, m’havien fet fora de la feina i havia nascut la nostra primera filla. Aquí va sorgir l’oportunitat de canvi. Per tirar endavant Esbioesfera calia implicar-nos-hi i això demanava deixar la feina anterior. Una cosa va portar a l’altra i, sense saber exactament on acabaria tot plegat, vam començar a conèixer estils de vida amb els quals ens identificàvem, com ara l’slow food, que principalment preserva l’alimentació de cada regió lligada als seus cultius i defuig dels precuinats i processats. Però res ha estat d’un dia per l’altre, sinó que ho hem fet créixer a còpia d’anar aprenent, amb el temps i a poc a poc.
La Gemma Velasco durant l'entrevista | Foto: Cedida- El restaurant compta amb força segells que n’avalen una qualitat determinada. Com ha estat aquest camí?Volíem difondre una altra manera de viure, l’alimentació és una bona eina de canvi i en Jordi és molt “cuinetes”. Vam trobar així el punt, unit amb la il·lusió, per transmetre el missatge d’allò en què creiem, pensem que podem fer bé i que gaudim fent. Però insisteixo que ha estat de mica en mica. Si fa deu anys m’haguessis dit que tiraríem endavant un restaurant no m’ho hauria cregut! I així han anat les coses, ho fem convençuts, ens agrada i fem bon equip. Jo sóc de les que veig el bosc i en Jordi se centra en cada arbre. I així ens han anat atorgant els segells de qualitat amb què compta Esbioesfera.
- Pel que fa a l’escola, qui avala els coneixements que s’imparteixen?L’autosuficiència en si és més una cosa personal, que no laboral. Qui s’inscriu als cursos no ho fa per buscar una acreditació o una convalidació, sinó un creixement personal i en aquest cas no hi ha distintiu que acrediti la formació. La gent ve a aprendre i a partir d’aquí ja veurà com ho enfoca. És cert que hi ha qui d’aquí en crearia un mètode, o hi posaria el segell de l’escola. Nosaltres treballem per oferir més cursos i formació per a l’autosuficiència, per fer créixer el canvi, més que per a l’acreditació. Encara que puguin semblar molt diversos, tots els cursos que oferim estan estretament lligats en donar a conèixer un estil de vida més sostenible.
- Es pot ser autosuficient?En l’àmbit alimentari pots arribar a ser autosuficient o abastir-te de la xarxa de proximitat. En l’àmbit energètic és més complicat, però factible potser en un 80% de la totalitat. Si amb plaques solars et pots desconnectar de l’electricitat, ja has fet un gran pas. No cal començar una transició pensant en grans fites, sinó en consumir poc i fer-ho de manera conscient. Pensar en quines necessitats tenim realment i no en les coses supèrflues. Som capaços de fer moltes coses per nosaltres mateixos, però ens eduquen per a especialitzar-nos a fer-ne unes de determinades. A Esbioesfera potser sabem poc de molt, però sabem una mica de tot. D’altra banda, jo crec que el projecte és viu i actiu perquè estem dins d’un nucli urbà, no aïllats. Així podem fer més visible el missatge i alhora ens permet treballar més fàcilment en xarxa o crear sinergies. L’autosuficiència en xarxa té més possibilitats d’èxit.
- En una societat en què tenim recursos i serveis a l’abast, ens cal l’autosuficiència?Ens cal, i amb certa urgència. Estem vivint malmetent el nostre entorn i no en tenim un altre. Exhaurim els recursos naturals abans no són capaços de tornar a regenerar-se i això és insostenible. L’autosuficiència és primordial per combatre el canvi climàtic, estem fent un consum exagerat dels recursos i hem de viure de tal manera que les generacions que pugen no pateixin tots els efectes del que hem creat vivint per sobre de les nostres necessitats. És clar que sempre hi ha hagut canvi climàtic, però d’aquesta manera desmesurada en què nosaltres l’estem forçant, no. Cal aturar-ho.
Si tu ets coherent amb els teus valors a través de les teves accions, ja tens el teu bon viure
- Dieu que oferiu i aporteu valors d’autosuficiència, col·laboració, benestar i bon viure. Què és el bon viure en un context sud-europeu del segle XXI?Per nosaltres el bon viure va lligat amb l’autosuficiència i alhora poder comptar amb el suport de l’entorn per a cooperar. Té a veure amb arrelar el cos a la terra per saber el que fas i el que reculls. No externalitzar-ho tot, sinó interioritzar coses. Per a altres persones el bon viure seria una altra cosa, és clar, però pel que fa a la nostra idea del bon viure, és factible només tenint-ne ganes. Eines i mitjans n'hi ha, i amb voluntat, es pot fer. Si tu ets coherent amb els teus valors a través de les teves accions, ja tens el teu bon viure. Això sí, hem de deixar les pors i les inseguretats de banda, perquè amb el fre posat no es va enlloc.
La terrassa del restaurant | Foto: Cedida- Us definiu com a permacultors. Ben bé, què és la permacultura?La permacultura ens possibilita viure integrats en la natura, amb els recursos que hi ha a l’entorn més proper sense transformar-los. La permacultura demana observar què tenim a l’entorn i, abans d’intervenir-hi, pensar com tot pot retroalimentar-se i respectar-se si està en equilibri. Es regeix per una xarxa, un cicle, i ens fa veure que quan trenquem aquest equilibri alguna cosa falla. Això passa a petita i gran escala, i en tenim mostres cada dia que poden exemplificar-se amb un virus descontrolat, com ha passat amb la Covid, o amb el desgel dels casquets polars. Alguna cosa ha passat per desequilibrar un sistema que funcionava. La permacultura vol preservar aquest equilibri circular i en xarxa. Si visquéssim d’acord amb els valors de la permacultura, sabríem que hi ha engranatges que no es poden trencar i no viuríem aquestes conseqüències. Els principals recursos que necessitem els tenim a l’abast si els sabem reconèixer i cal fer-los servir de manera respectuosa. Aquí tenim un bon exemple de permacultura aplicada a l’hort, ja que hi ha un equilibri entre cultius que permet no fer servir herbicides o fertilitzants, sinó que hi ha plantes que poden fer la mateixa funció. Es tracta de treballar per mantenir aquest equilibri sostingut i no en un creixement forçat. Tothom pot viure d’acord amb aquests valors, també en una ciutat. Pots participar en un hort comunitari o exercir el consum local per començar. La permacultura no es limita a qui viu en una finca amb terreny!
- En el marc globalitzat i capitalista en què ens ubiquem, la paraula “decreixement” fa respecte a molta gent. Però ben entès, en què consisteix el decreixement?El creixement s’associa al benestar, i no és així. Hi ha certes necessitats bàsiques que convé tenir cobertes, però altres les hem convertit en necessitat quan no ho són. El decreixement es basa en prescindir de tot allò que és superflu i que només genera empobriment de tot mena, tant en l’àmbit personal com en l’entorn. Per això cal fer molta incidència en un consum conscient, per decréixer.
- De vegades la necessitat de canvi i la realitat ambiental ens pot ofuscar, hi ha molt de camí per fer. Com es gestiona això?No cal abastar gaire, però cal començar. Potser per una petita cosa, però cal fer-la. En poc temps t’adones que ja has fet deu petites coses, que ja has canviat, i que tens ganes de seguir canviant. No perquè sigui una cosa petita té poca incidència, tot va sumant! Tots els que ja fan grans coses han començat per petits gestos! Cal ser constant. La suma de moltes petites coses fan coses molt grans, i tot vol temps. Vivim una societat en què tot és molt ràpid, però cadascú té el seu ritme, el que és interessant és anar cap al sentit convenient.
- Esbioesfera evoluciona amb el context, des dels vostres inicis ja heu començat a veure el canvi al vostre entorn.Afortunadament, sí! I un exemple el veiem en la certificació slow food que tenim des de l’any 2013. Llavors érem només una dotzena de restaurants amb el segell i ara en som una vuitantena! Això il·lustra que la mentalitat a poc a poc va canviant, que hi ha una altra sensibilitat i es plasma de diverses maneres. També amb els cursos veiem un interès creixent amb temes que abans no cridaven gaire l’atenció. Com amb tot, hi ha alts i baixos, però es veu un canvi en la gent, en la mentalitat, en la sensibilització. Encara hi ha molta feina per fer i molta transició per viure, per això seguim treballant i evolucionant.
Web Esbioesfera Facebook Esbioesfera Instagram Esbioesfera
