Carrutxa: "El Premi Nacional de Cultura és un aval a la nostra forma de treballar i ens compromet a continuar"

Sorpresos, no ens esperàvem pas rebre aquest premi, ens van trucar la setmana passada per anunciar-nos-ho i ens va agafar completament per sorpresa.
 

- Què suposa per vosaltres aquest reconeixement?
El reconeixement d'una tasca que anem fent des de fa molts anys de forma persistent i discreta, com ens agrada treballar. Per nosaltres és molt important perquè suposa un aval a la nostra forma de treballar i ens compromet a continuar endavant.
 

- Som un país que valora el patrimoni històric?
Certament fa falta, moltes vegades, que es valori més el patrimoni etnològic. No sempre els béns materials que reflecteixen formes de vida popular del passat són reconeguts com a patrimoni com ho són obres d'art o edificis considerats monuments. Quant al patrimoni immaterial, el reconeixement d'algunes manifestacions festives l'ha posat d'actualitat, però hi ha a la memòria de les persones molts sabies, tècniques, creences, jocs i formes d'expressió que mereixen ser aplegades i estudiades.
 

- Teniu prou suport institucional i social?
El suport institucional ha variat força al llarg del temps i segons l'administració, en alguns casos hi ha hagut un suport molt important i una estreta col·laboració i en d'altres no tant, però el dia a dia és el que marca aquestes relacions i sovint si no trobem suports en un projecte, simplement piquem altres portes per obtenir-lo. Recolzament social n'hi hagut molt al llarg del temps, sovint hem sentit que la nostra tasca es valorava, però amb la crisi a vegades la part econòmica minva, ja que no som una empresa i dediquem moltes hores a fer la nostra tasca de forma desinteressada. Entenem que si tinguéssim un número més elevat de socis, podríem desenvolupar més i millor els projectes que ens plantegem.
 

- El pròxim 8 de juny us donaran el premi, si poguéssiu demanar alguna cosa al govern de la Generalitat què seria? 
La modificació de les normatives que dificulten la realització d'activitats de cultura popular. Molts cops, en nom d'una excessiva seguretat es posen limitacions a pràctiques populars que, per elles mateixes, s'han regulat i compten amb el seu propi procés d'aprenentatge des de la infància. L'ús del foc n'és un bon exemple.
 

Bufa! A les dècades de 1980 i 1990 vam recollir molt material de tradició oral (festes, creences, cançoner...) d'una generació que, per raons biològiques, avui ja no hi és. Digitalitzar i catalogar tot aquest material és un dels nostres objectius actuals. Hem treballat molt sobre festes, sobre balls i danses, arquitectura rural, cançons, religiositat, teatre popular... hi ha temes que van i vénen. Per exemple, vam recollir moltes cançons de ronda, dansa, pandero... fa trenta anys que avui tornen a interessar amb la revifalla de la glosa. Altres, com les festes d'hivern, els diables... han estat constants en el nostre treball. La memòria de les persones ens ha portat també a conèixer episodis de la Guerra Civil, d'una cultura popular que sorgia de societats obreres... Hem fet exposicions i hem publicat prop de cinquanta llibres i opuscles...
 

- En què esteu treballant ara mateix?
Ara mateix estem desenvolupant diverses línies de recerca, la primera és sobre la cultura del foc. Volem estudiar tot allò que hi està relacionat: usos domèstics, usos festius (pirotècnia i de combustió), usos socials, simbolisme... La segona seria la literatura popular (cançons i romanços de fil i canya principalment), després també tenim una línia de recerca que se centra en les festes del cicle hivernal, que anirien des de Nadal fins al Carnaval. I estem investigant sobre el teatre popular, sobretot el que es feia i es fa al carrer. Hi ha un treball que gira entorn de les transformacions d'aprenentatge a la fi de la societat industrial i finalment, acabem d'encetar, un programa que vol investigar sobre les característiques i l'evolució del moviment associatiu a Reus des de mitjans del segle XIX fins al present.
 

Ens ha suposat un replantejament, en certa mesura, del projecte. Hem passat d'estar situats en un pis al centre de Reus a passar a uns baixos en un barri. Aquest canvi ens ha permès ser més visibles pel nostre entorn més proper i poder organitzar activitats al propi local. D'altra banda, el fet que estiguem en un barri, Horts de Miró, ens ha permès començar a treballar amb l'associació de veïns i així poc a poc aportar el nostre granet de sorra en la dinamització d'aquesta part de la ciutat. Sense oblidar la gran quantitat de feina interna que tenim. El nou local ha de servir per posar ordre i fer accessible al públic el resultat de molts anys de recerca.
 

- Algun projecte a llarg termini?
La major part dels nostres programes de recerca són a un termini de dos anys, si no més llarg. L'any 2017 organitzarem, per exemple, el segon simposi sobre focs a la Mediterrània, que enguany fa Vic, i esperem presentar els resultats de la recerca ara començada sobre l'associacionisme a Reus.
 

Aquesta és una preocupació constant en la majoria d'entitats, i més en el nostre cas, ja que sovint es té la idea que l'estudi i difusió de la cultura popular és una cosa de gent gran. Però, en els darrers mesos, ha entrat saba nova a Carrutxa. També anem establint convenis de col·laboració amb diverses universitats per poder oferir la possibilitat de realitzar les pràctiques de les carreres desenvolupant algun projecte d'investigació dels que tenim engegats o que l'estudiant ens proposi. Les activitats de carrer mobilitzen al sector més jove de l'associació.