Arnau Martínez
,
06/11/2018
Activa't

Jordi Tous: “Ara mirem el rellotge i no les hores de Sol”

El professor de la URV és psicòleg del treball i va formar part del Pacte per a la Reforma Horària

Foto: 

Arnau Martínez
Jordi Tous, psicòleg del treball de la URV
El debat sobre els usos horaris està més viu que mai. Des de fa tres anys, s’impulsa la reforma horària que persegueix tres objectius principals. En primer lloc, recuperar les dues hores de desfasament d’horari en relació a la resta del món. En segon lloc, impulsar una nova cultura del temps i, finalment, recuperar el fus horari que ens pertoca. Un procés llarg i de canvis profunds que va posar la primera pedra amb el Pacte per a la Reforma Horària. Des de Surtdecasa en parlem amb Jordi Tous, psicòleg del treball de la URV. Fins al curs passat, va ocupar la cadira de vicerector de riscos laborals de la universitat tarragonina i va formar part del Pacte per a la Reforma Horària.
"Hem de començar per creure’ns que un altre horari és possible. També hem de ser flexibles"

- Quin és el problema de l’horari de rellotge i d’activitats actual?
No tenim uns horaris organitzats amb uns criteris lògics, sinó que acaben sent una acumulació de tasques sense cap sentit. 

- Com hauríem de traçar l’horari, doncs?
Hauria d’existir una relació directa entre la llum del dia i l’activitat. Si ens fixem ens els animals, de nit dormen i a punta de dia comencen la seva activitat més frenètica per buscar menjar. En l’espècie humana no acostuma a passar, excepte amb les persones que viuen del camp i aprofiten les hores solars. Quan comença l’activitat industrial, les fàbriques poden aprofitar la llum artificial i ens canvien els hàbits. Ara mirem el rellotge i no les hores de Sol. 

- Per on s’hauria de començar?
Ara l’horari de rellotge es fixa segons el meridià de Greenwich i s’ajusta força a les hores de llum natural. El problema és que a Espanya durant el franquisme es canvia i s’agafa el d’Alemanya per anar amb sincronia, també política, amb Berlín. Un primer pas seria alinear-nos amb l’horari que ens toca i això ho pot fer avui mateix el Govern espanyol a través d’un decret llei.

- I el canvi d’horari?
El canvi d’horari ens altera el temps. Ens hem d’aixecar al matí a punta de dia i començar l’activitat a mesura que surt el Sol. Ara t’aixeques i el Sol ja fa estona que ha sortit, llavors tot aquell temps ja l’has perdut i ja vas amb retard. Diuen que el canvi d’horari és per estalviar energia, però a l’hivern, molta activitat la realitzem a les fosques. Fer activitat sense llum fa augmentar l’estrès en moltes persones.

- Com hauria de ser la jornada laboral?
Als matins hauríem d’acumular molta activitat, anar a dinar tard i fer un descans no tan llarg, de tres quarts d’hora i a les cinc cap a casa. En sortir de la feina la gent també realitza una sèrie de tasques com anar a comprar. Això vol dir que hi ha gent que mentre tu no treballes, ells ho han de fer per servir-te. El Pacte per a la Reforma Horària busca començar a racionalitzar els horaris. Si des de la política s’imposa un horari laboral equilibrat, ajudarà a regular l’horari de la tarda i del vespre.

- Milloraria la conciliació familiar la reforma horària?
Podria millorar, però no és una cosa que es canviï d’avui per demà. Ens hauríem de posar en marxa i aquest canvi el veuríem en cinc o deu anys. Hem de començar per creure’ns que un altre horari és possible. També hem de ser flexibles. Per exemple, moltes escoles comencen a la mateixa hora que obre l’administració. Podem tenir diferents franges d’incorporació a la feina i gaudir d’un horari més flexible.

- Ens afecta físicament i psicològicament aquest horari desequilibrat?
Els horaris que portem són totalment artificials i impliquen que augmentem l’estat de vigília i disminuïm la fase de son. Si només fos un dia, recuperem, però si passa habitualment, no descansem. Es redueixen les hores de descans i de retruc apareix dèficit d’atenció i somnolència.

- El prime time televisiu tampoc ajuda a anar a dormir aviat.
El prime time ara s’allarga des que s’acaba el telenotícies fins dues hores i mitja més tard. Encara que tu vulguis adaptar-te a un horari amb hores de descans, a la televisió t’ofereixen oci. Si no vas a dormir, l’endemà només has descansat cinc o sis hores. Tampoc és culpa de la televisió, és un seguit lògic del mal horari establert. Sopem a les nou, quarts de deu mentre fan les notícies i en acabar comença el prime time

- Amb quins països ens podem emmirallar per fer la reforma horària?
La reforma horària ha de ser una mesura política, un pla estratègic. Emmirallem-nos en els països que tenen el mateix flux horari que nosaltres. Al Regne Unit no fan el gran dinar com nosaltres. La frase de “és que nosaltres som mediterranis” no ha de ser excusa. També ens podem fixar en Portugal.

- El Pacte per la Reforma Horària fixava l’horitzó de l’any 2025.
És el que deia abans, primer ens ho hem de creure. El gran impulsor va ser el Fabian Mohedano i ell n'és un gran defensor. Hem d’implementar mesures per tendir cap aquí. Tenim uns hàbits establerts des de fa molts anys i no serà fàcil canviar-los. En l’àmbit polític ara es pensa en unes altres coses i no en aquest indicador. Ens trobem amb gent insatisfeta amb el treball, amb els estudis, dèficits d’atenció i una sensació de país zombi. Hem de conscienciar que les jornades partides són millor que les continuades, que rendim més si ajustem l’activitat a la claror i començar a implementar el teletreball. El fet de treballar des de casa ens permet organitzar-nos millor l’horari i no ens hauríem d’adaptar a la feina. 

També et pot interessar