'Resistència bandera negra', l’altra cara de Tarragona

El projecte fotogràfic vol mostrar la cara B de Tarragona

Arnau Martínez

13/02/2018

Activa't

"Hem de ser capaços de fer cultura amb els nostres recursos, sense esperar, sovint, l’empara de les administracions. Només així serem capaços d’una veritable transformació social". L’entitat tarragonina 'Resistència bandera negra' el 2016 va parir el seu projecte principal: ‘Tarragona cara B’, que consisteix a fotografiar tots els racons de Tarragona més desconeguts. S’encarreguen de difondre cultura i de “convidar a la reflexió a través de la resistència”, expliquen a la seva pàgina web. Ho fan a través d’activitats pròpies, però també n’apadrinen d’altres com el recentment estrenat col·lectiu feminista Fridas.

“Vol ser una visió interna, crítica i social, mostrant com és la Tarragona postcrisi, la que no surt massa als diaris”

Un arxiu fotogràfic
El projecte fotogràfic vol recopilar 300 imatges de tots els barris de Tarragona. “Vol ser una visió interna, crítica i social, mostrant com és la Tarragona postcrisi, la que no surt massa als diaris”, apunta Toni Carmona, un dels impulsors. Han dividit la capital de la província en 10 districtes, aproximadament els electorals, i cada tres mesos es fa un barri. Cada zona compta amb tres sortides, una per mes. La visita la guia una persona distingida del lloc: un polític, un president d’una entitat, etc.

Les sortides són obertes a tothom, acudeixen fotògrafs amb experiència, d’altres més novells, instagramers, i també persones sense càmera. “L'objectiu és conèixer el barri”, indica el membre de 'Reistència bandera negra'. “Volem que el fotògraf sigui l’antropòleg i que descobreixi la seva ciutat”, manifesta.

Han resseguit els carrers, per exemple, de Sant Salvador, de Torreforta o del barri marítim. Ara es troben a l’equador i començaran amb el sisè districte: Bonavista. La descoberta del barri consistirà en una ruta de tapes, una visita al mercat del diumenge i la Bonavista flamenca, “un exemple català d'aquells barris de Peret i el Pescaílla”, descriu el Toni.

Un mapa de barris
Què hi han trobat de moment? “Una Tarragona molt diversa culturalment”. Per exemple, “Sant Salvador és com un poble, només els hi falta l’ajuntament al centre, viuen aïllats de tota la ciutat”, geogràficament, “però tenen un teixit associatiu molt potent”, valora el Toni Carmona. Ara mateix, època de Carnaval, el barri compta amb tres comparses.

En canvi, el Toni descriu Torreforta com “un barri en decadència, la gent jove ha emigrat i al nucli central hi ha una població molt envellida de 60 i 70 anys”. El barri marítim, malgrat estar a pocs metres de la rambla és un lloc de contrastos. “Hi ha persones sense llar i la Cambra de comerç al costat”, diu. “Hi ha un xoc de realitats”, sentencia. Fins i tot al centre es pot trobar aquesta cara B, a la vora de les postals de l’Amfiteatre o de la Catedral. “Hi ha cultura suburbana, negocis diferents que no trobes al costat d’una cadena de botigues de roba”, subratlla un dels responsables del projecte.

La màxima, que no cal marxar gaire lluny per explicar una bona història o per fer un bon reportatge es veu exemplificada en aquesta activitat. No cal saber-ne massa de tècnica fotogràfica, és més important el missatge que la fotografia, argumenten. “És com l’art contemporani, no és tant el fet de pintar el quadre, sinó què vol dir”, afirma el Toni.

Després de la passejada per cada barri se seleccionen 60 imatges amb els fotògrafs participants i mitjançant una votació popular se n’agafen 30 de definitves. Quan acabi el projecte, el 2019, volen fer una macro exposició al Tinglado del Port de Tarragona. "L'objectiu és que una persona amb dues hores pugui conèixer la realitat de la seva ciutat”, explica l’impulsor del projecte. També publicaran un llibre amb el valor històric de recollir la Tarragona del 2016 al 2019, conscients que “potser ara no té molt de valor, però d'aquí 50 anys, sí”.