Teatre 'Snorkel'

Com convidats que ningú no coneix, acabats d’arribar a una festa que ja s’ha acabat però tot i així optimistes i ridículament pacients. Aquesta obra potser parla de nosaltres, aquells dels qui no parlarà mai ningú. Nosaltres, que escurem el cul de les ampolles i pessiguem amb un dissimul ridícul les restes del pastís que d’altres no han volgut. Nosaltres, que allà drets vora la porta observem sense pressa les taques enganxifoses sobre la moqueta i les arribem a trobar boniques. Nosaltres, que no entenem…que fins i tot odiem, la física quàntica.

Aquesta obra potser parla simplement de persones que es troben i es reconeixen mútuament com a membres d’una mateixa espècie i es somriuen perquè saben que un cop acabada la festa ja no hi ha res perdre…