Dansa contemporània 'Panorama'

Del grec pân (tot) i hórama (vista), la paraula Panorama va ser emprada pel pintor irlandès Robert Baker per descriure les seves pintures circulars. Panorama ens empeny cap a un estat contemplatiu, cap a un trànsit per diversos imaginaris estranyament familiars. El cos és el centre del paisatge. Els gestos esdevenen coreografies infinites. Un solo de dansa que ens transporta cap a un lloc íntim, únic i intransferible.

Potser es tracta d'un lloc estrany, inhòspit i inesperat, però és, sens dubte, un lloc que anhelem.