Teatre 'Petro, una història d'amor'

Un territori
El nostre, d'on som naltrus, els membres de l'equip. Un territori amb el complex petroquímic més gran del sud d'Europa, un territori que viu en risc, un risc silenciós i silenciat. Un territori de petroquímiques, centrals nuclears i parcs d'atraccions, però també de mar, de vinyes, de garrofers, d'avellanes.

Una nit
La de la matinada del 12 de juny de 1987. A les dotze i cinc minuts de la nit dues explosions simultànies van despertar la població, les flames es veien des de tot el territori.

Un programa de ràdio
El de la nit del 12 de juny de 1987. Sense mòbils, sense internet, l'únic fil que lliga la població i que va generant una xarxa són les ones de la ràdio És on les veines truquen per dir que estan bé, per informar-se de què han de fer, per preguntar pels seus familiars, per explicar què estan veient, què estan sentint. Per sentir-se acompanyats, per expulsarar-se una mica la por, per compartir-la i que sigui menys intensa.

Moltes veus
Les de les persones que viuen al territori i que ens l'expliquen, que el defineixen que l'estructuren i el relaten a través de les seves vivències, de les anècdotes de les formes de parlar. De les formes de viure i d'enamorar-se.

I una història d'amor
La de les veus que ens parlen a través del programa de ràdio, però també la nostra història d'amor cap al territori del qual venim, un territori del qual ens hem reenamorat en aquest viatge de tornada, en aquesta mirada nova que després d'hores de recerca, de trepitjar camps de garrofers de parlar amb les veïnes, d'escoltar-nos a nosaltres mateixes ara s'ens presenta com un territori que és un paradís. El nostre paradís.