Música
,
2015
Dissabte 7 de març, 22h
Sala El Cau
Tarragona

Raydibaum + Univers

Coincidint amb el 10è aniversari, Raydibaum estan preparant la gira de presentació del nou disc, previst que surti a la venta el proper 11 de març de 2014.
“Nous camins i noves sonoritats per Raydibaum. Caminant amb confiança i fermesa, com han deixat clar en aquest disc. Uns patrons rítmics hipnòtics des de l'inici, anuncien un viatge dins una psicodèlia (més o menys percusiva), sense perdre les clàssiques melodies memorables pop característiques de la banda. Han sabut reinventar-se i exprimir alhora, el talent de cadascú dels membres de la banda. Estructures sota terra, melodies i lletres que han germinat i surten a l'exterior amb força”
Jordi Lanuza (Inspira)
 
Raydibaum mai ha estat un grup conformista. El seu recorregut discogràfic comença amb l’EP Grided Elephant (2004) i l’LP The Biggest Box (2006). Dos treballs cantats en anglé que li serveixen al grup barceloní per posicionarse com a un grup on impera
l’energia, el viatges musicals emotius, els arranjaments acurats i l’obsessió per aconseguir un so personal i reconeixible. El primer gran canvi del grup arriba amb Manual de gènere catastròfic (2008), que van enregistrar per primera vegada íntegrament en català i on comencen a buscar estructures simples que fan més amable la seva música. El públic de seguida es fa seu aquest so, que arriba a la seva màxima esplendor l’any 2011 amb Per fi potser demà. Una col·lecció de cançons molt més lluminosa on el pop i el rock adquireixen calidesa i proximitat amb un regust musical clàssic i atemporal.
 
Estructures sota terra (RHRN 2014) parteix d’una sola premisa: “si ja ho hem fet, no serveix”. Raydibaum abandona la seva zona de confort i arrisca i talla amb els lligams estilístics dels seus anteriors treballs. Un acte de valentia i honestedat, d’acord, però
també un acte de pura necessitat. Havien de seguir la seva intuició, tibar fins al límit la seva capacitat creativa i no pensar en el que deixaven enrera: Productor, segell, agència de management, circuit...
Raydibaum mira cap a dins, són les seves estructures sota terra on, com miners i alhora orfebres, ens ensenyen allò que s’amaga sota la superfície. Un disc compacte, quasi temàtic, conceptual, on les sensacions d’incertesa, fred, pluja i angoixa van
apareixent i calant a l’oient fins al darrer tall.
Musicalment hi ressonen els orígens indies del grup amb les guitarres acústiques mínimes i esquemàtiques i els efectes elèctrics siderals i alcaloides. Les bateries s'entrecreuen amb el baix en ritmes màntrics en temes com "El Cel Nu", que recorden
l'escena Dischord dels noranta però on uns teclats ens parlen amb una solemnitat que desemmascara la veterania del grup i la devoció pels clàssics del Pop Indie de finals del segle XX.
 
El primer tema del disc, "Barbados", només necessita uns segons per dir-nos que alguna cosa ha passat en els darrers dos anys. Amb la primera pausa, queden descartades les bones maneres, i de seguida el tema es converteix en una tempesta musical que regala a l'oient un final orgànic i apassionat. És una declaració d'intencions. Raydibaum sempre han estat un grup de cançons: "Maleeixo el temps", "Matí" o "Alfabet" han sonat repetitivament a les ràdios seduïnt molt públic nou. Però aquesta vegada el grup no ho posa fàcil. Hi ha una voluntat de transmetre a l’oient sensacions més que una textualitat concreta. "La fugida", el tema més delicat del disc, es desfà just abans d'arribar a la coda que la tanca. "Moai", que comença solitària i petita, agredeix cap a la meitat del tema i convida un altre cop a un mantra que no se sap si porta cap a la foscor o ens retorna a casa. "Morireu" ens aboca a un final on la bateria i les elèctriques lluiten fins a l’extenuació. I per tancar, "Gegants", on conviden a ballar com si volguessin amagar el discurs de la lletra i que transporta cap a un final tribal alliberador. Un final rodó per tancar el disc més difícil i aspre, però alhora més suggerent i valent del grup.

Els acompanyaran el grup Univers.

 

Preu: 8€ (6€ anticipada)