Jump to navigation
- Retrats, plats bruts, unes estovalles de quadres vermells i blancs... Si no sabéssim res més, podríem dir que és una escena quotidiana.Reivindico com els humans ens relacionem a través del menjar: des d'allò que mengem, com ho mengem o com ens expressem mentre ho fem. La qüestió de l'obra és realçar la rellevància d'aquests actes que habitualment fem de forma inconscient, com a part de la rutina.
- Com sorgeix l'obra?Amb el confinament vaig passar llargues temporades amb la meva mare al Pallars i, quan encara podíem anar als restaurants, sovint visitàvem un restaurant on un dels plats principals era la remolatxa. Quan menjo em fixo molt en el color i la textura del menjar, és més, fa molts anys que faig fotografies a les restes dels plats, ja que les marques em fan gràcia. D'aquí va nàixer la idea d'utilitzar una vaixella com si fos un llenç.
- No és el primer cop que treballes amb menjar.Fa uns vint-i-dos anys vaig treballar amb l'Antoni Miralda, que és tot un referent de l'art conceptual. La característica de Miralda és que en els darrers anys ha treballat el ritual i la cultura del menjar. A Reus vam fer junts un banquet per als gegants. A banda, en altres peces jo també havia treballat amb el menjar, però de forma molt puntual.
Àlvar Calvet amb la seva obra 'Vermell remolatxa i vichy' | Foto: Cedida - L'estampat vichy tampoc és qüestió d'atzar...Amb l'estampat vichy, que l'utilitzo en els meus projectes des de fa molts anys, vull reforçar la idea de quotidianitat. Sempre s'ha utilitzat en l'àmbit domèstic, molts dels objectes que jo faig servir són de fa vint-i-cinc anys, i ara es troba majoritàriament en estovalles, pots de cuina i altres elements relacionats amb l'alimentació.
- El vermell és un color poderós. Quin significat té?Jo el relaciono també amb tot el que és domèstic o casolà. M'agrada parlar de la redundància i la repetició, així com li dóna un punt eròtic.
- I sinistre.La fotografia és una mena d'autoretrat, tot i que tinc el rostre tapat. I just per això té un punt de sinistre, però també irònic: per la fredor d'estar esperant una cosa que no arriba, com tampoc es mostra cap bodegó, només la tela vichy... Al final tot acaba amb una vaixella, que no té res d'estrany, sinó que és un element molt quotidià.
- Tot i que no se't reconeix, tu mateix ets l'actor principal tant del vídeo com del retrat.La caputxa potencia la universalitat, tothom es pot sentir identificat, però tapar el rostre també és una crítica al consumisme ferotge i la taula plena de repeticions ens fa pensar en el mercat. A banda, utilitzo la caputxa per anul·lar tots els sentits, deixant actiu només el gust, que també es veu més potenciat quan inutilitzes la vista. De la mateixa manera, la ceguera és un tema que he treballat molt en els meus treballs.
Àlvar Calvet pintant la vaixella al taller | Foto: Cedida - Als plats, l'altra peça d'aquesta obra, veiem com la cullera ha deixat diferents rastres segons els moviments del comensal.La vaixella l'he pintat amb una cullera, imitant els moviments d'una persona que menja. El gest és un aspecte que està molt relacionat amb la meva obra dels darrers vint anys i tota aquesta experiència la reflecteixo en aquests dotze plats. Quant al color, partint de la remolatxa, i després de fer moltes proves, he trobat una barreja d'esmalt i pols d'aquesta planta per pintar cadascun dels plats.
- Podem entendre cada plat com un quadre?Sí, però també com un moment de la vida d'una persona. Cada peça és un moment únic, com quan menges amb gent un pastís. Nosaltres som diferents segons el moment. I en són dotze, però haurien pogut ser-ne sis o deu, perquè faig referència als dies, al pas del temps que està tant present cada cop que menjo amb la mare.
- L'acció de menjar és un art?Sí, només cal veure que els millors negocis es tanquen davant d'un plat. Necessitem deglutir perquè el nostre organisme es calmi. A més, l'art és la mirada amb què nosaltres veiem les coses, si tu vols que una cadira al costat d'un contenidor sigui art, ho serà.
Àlvar Calver a l'obra 'Vermell remolatxa i vichy' | Foto: Cedida - El vídeo, la vaixella, el retrat... Amb quina finalitat apostes per aquests formats?La convocatòria de Cambrils marcava que l'obra havia d'estar relacionada amb el menjar i és increïble com cada artista ha afrontat el tema. En el meu cas, tot i que vaig partir de la idea de la vaixella, el vídeo i el retrat són un aspecte pedagògic, ja que només els plats quedaven com un element molt tou i jo volia aquest contrapunt agressiu que acaba derivant en dolç. Totes les peces juntes formen una obra rodona.
- En altres entrevistes criticaves el centralisme en el món artístic. Com creus que es podria potenciar la cultura des de les comarques?Jo he format part de la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAC) i sempre ens queixàvem d'aquest aspecte. En els últims anys la Generalitat s'ha omplert la boca parlant de territori i, de tant en tant, sí que veus que fan alguna cosa, però el centralisme encara és majoritari i ningú fa res. La ciutat està explotada i per culpa del centralisme molts artistes bons es perden pel camí.
- La situació actual ho ha posat tot encara més difícil, però creus que l'art contemporani en pot sortir ben parat, amb més artistes i obres nascudes d'aquest temps?Durant el confinament s'han aprofitat dels artistes. Han xuclat l'art i l'han tirat com una closca. Estem anant endarrere i no ho podem permetre més, perquè aquests mesos molts no hem embogit gràcies a la cultura. Hem d'alçar la veu, l'art ha de servir per a més coses que per a omplir una paret.
Facebook Àlvar Calvet Twitter Àlvar Calvet Instagram Àlvar Calvet
Web Biennal d'Art Gastronòmic de Cambrils
