David Fernández de Castro: "El que més em fascina és el sentit de pioners que tenen els prioratins"

El documental 'Priorat', que explica el ressorgiment de la comarca, arriba al Memorimage de Reus i al Most de Falset

Maria Sabaté

07/11/2016

Arts

René Barbier, Daphne Glorian, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez i Carles Pastrana van arribar al Priorat als anys 80 i el van revolucionar. Ara, són els protagonistes del documental 'Priorat', de David Fernández de Castro, que retrata la transformació que ha viscut la comarca durant els últims 30 anys. La peça es podrà veure al Most Festival Internacional de Cinema del Vi i Cava que enguany s'estrena a la comarca prioratina, en concret a Cornudella del Montsant i a Falset. Del 9 al 13 de novembre es projectaran cinc sessions de cinema del vi per a tots els públics. Les pel·lícules d'aquest primer tast prioratí formen part de la secció Collita, que reuneix la millor selecció internacional de treballs audiovisuals relacionada amb la cultura de la vinya i el vi. 'Priorat', és el plat fort de la Collita del 2016 i es podrà veure el 12 de novembre, a les 8 del vespre al Teatre l'Artesana de Falset. El documental també serà un dels protagonistes del Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus. 'Priorat' servirà per inaugurar el certamen cinematogràfic, el dimecres 9 de novembre, a les 9 del vespre, al Teatre Bartrina.

"Al principi, a la gent li va costar entendre que no era un documental de vi, sinó la història humana que hi havia darrere d'un model d'èxit. Ens vam voler centrar en el moment en què arriba René Barbier, convenç als seus amics i comencen a fer vins"

Parlem sobre el documental amb el seu director, David Fernández de Castro, amb més de 15 anys dedicat al món del cinema documental. A més de 'Priorat', Fernández de Castro ha dirigit 'Ajoblanco, crònica en rojo y negro', 'Entre el cel i la terra, 30 anys d'Aiguamolls de l'Empordà', 'El Papus. Anatomía de un atentado', 'La muerte silenciada' i 'Herbolarium', entre d'altres.

- Com va conèixer la història del Priorat?

El documental 'Priorat' neix al Memorimage de fa dos o tres anys. Vam presentar una producció que es deia 'Entre el cel i la terra', la qual explicava com l'any 77 un grup de joves es posava davant de les màquines per aturar la construcció d'unes urbanitzacions als Aiguamolls de l'Empordà. Després de l'estrena al Memorimage, una persona de Reus, l'historiadora Anna Figueras, ens va comentar que li havia recordat molt a la història que hi havia darrere el Priorat: una comarca en decadència que havia ressorgit gràcies a uns joves agosarats que van lluitar per un projecte vitivinícola basat en el vi de qualitat i de prestigi.

- Des del primer moment vau tenir clar que faríeu el documental?

Quan vam sentir la història sobre el Priorat vam dir: "Aquí hi ha un documental". I no vam parar fins que vam aixecar el projecte. Ara, dos anys més tard, el presentem al Memorimage de Reus i al Most Festival, el qual ens fa molta il·lusió.

- I a partir d'aquí com us vau posar a treballar?

Va ser molt divertit perquè tornàvem del Memorimage amb cotxe i amb el productor d''Entre el cel i la terra', el Tono Folguera, anàvem donant-hi voltes i pensant en com es podria fer. Entràvem per la Diagonal i ja teníem tot el projecte fet. Entre tots dos vam parir la idea en un viatge de Reus a Barcelona.

- Què volieu plasmar amb aquest treball?
Al Tono Folguera, productor i coguionista de 'Priorat', i a mi, sempre ens agrada explicar històries humanes. Al principi, a la gent els hi va costar entendre que no era un documental de vi, sinó la història humana que hi havia darrere d'un model d'èxit com són els vins de la zona. Ens agradava molt centrar-nos en el moment d'inflexió del 79, quan arriba René Barbier i comença a fer vins, i involucra amics en el projecte. També era interessant evidenciar com s'interrelacionen amb el territori perquè els prioratins són també cabdals per aquest èxit. Tant la gent gran que va conservar les vinyes quan no era rentable fer vi, com les noves generacions que ja no se'n van de la comarca i es queden aquí per a fer-ne de bons. A nosaltres ens va agradar molt la història humana que hi ha darrere del model d'èxit dels vins del Priorat.

- Com us heu sentit rodant el documental?

La majoria de l'equip i jo som de Barcelona i no coneixíem el Priorat. Quan vam veure la comarca vam tenir molt clar que anàvem a fer un documental amb temps. Per un cineasta és impactant trobar una zona tan feréstega i tan dramàtica com el Priorat, per la dificultat per la muntanya, de la llicorella, de les vinyes... i per un altre costat és sorprenent trobar pobles petits molt ben conservats. Volíem fer tot el cicle d'un any d'una verema i poder reflectir com canvia el paisatge. Per nosaltres va ser una delícia, ens va retardar el projecte, però va ser exquisit poder gravar periòdicament i descobrir un dels paisatges més preciosos que conec.

- Com valoreu la relació de René Barbier, Daphne Glorian, Álvaro Palacios, Josep Lluís Perez i Carles Pastrana amb el Priorat?

És molt interessant tot el procés d'aproximació. Hi ha un moment en el documental que una persona ho diu. Eren uns joves, de fora, era l'any 79 i la gent de la terra era una mica escèptica. Però de la mateixa manera també estaven desitjosos que els sortís bé, perquè això volia dir que també era una oportunitat per ells. La relació al principi va ser una mica escèptica per ambdues bandes, però es necessitaven. A més, els que van venir de fora sempre els hi han reconegut el mèrit i han estat molt agraïts a la gent gran del Priorat que els hi va ensenyar a produir vi al territori. Una zona molt complicada per a fer vi, muntanyosa i que presenta dificultats per a veremar i cultivar la vinya.

- Quin paper juguen aquests pagesos veterans en el documental?

El documental 'Priorat' vol retre homenatge i reparar un oblit a la gent gran que va resistir els temps més durs de la producció del vi al Priorat. L'any 79 ja estava en decadència. Quedaven dos cellers que embotellaven, imagina't. Tots els mitjans de comunicació normalment s'han centrat en els que van arribar, René Barbier, Álvaro Palacios, etc. Nosaltres teníem molt clar que era injust no incloure en aquesta història d'èxit als veterans que van resistir a la comarca i que van poder transmetre els fets. Perquè no oblidem que si aquesta gent va poder fer un vi tan excel·lent, va ser perquè hi va haver persones del territori que ho van conservar, fins i tot quan no donava diners.

- Per què creus que, abans de l'arribada d'aquests cinc joves, la comarca no aconseguia sortir-se'n?

El Priorat té el problema que és molt car produir vi. El fet de ser muntanyosa, no poder mecanitzar el procés, fer pendent i la poca quantitat d'aigua que reté la planta, fa que la vinya doni molt poc vi i per tant sigui car de produir. El model d'èxit de la zona és que s'ajunten dos coneixements. Hi ha els prioratins que saben com fer vins i després hi ha els que van arribar de fora que no són ben bé vinaters. Són gent que arriba del món de la comercialització del vi, però que tenen moltes ganes de fer-ne el seu propi. Aquesta gent saben que només fent un vi car pot ser un model rendible, perquè no poden competir amb el preu de vins d'inferior qualitat. Ells són els que faran un vi de molta qualitat, però l'han de cobrar a un preu que en aquella època, sobretot a Espanya, era desorbitat. Com que coneixien el mercat comercial, saben com aconseguir uns bons vins i que la gent pagui una quantitat alta. Aquest és el model d'èxit.

- La revolució en el model econòmic i productiu va ser la clau...

Sí. El model del Priorat és estudiat arreu del món, m'atreviria a dir. Com una comarca que ho té tot en contra pot fer uns vins de qualitat i que siguin viables. Això ha estat un model per altres petites Denominacions d'Origen que estaven en decadència. Tot va ser una mica intuïtiu, gent molt jove i agosarada, que tampoc és que tinguessin un pla preestablert.

- Quin futur li augura al Priorat?

La gent del Priorat crec que, molt intel·ligentment, ha entès que la comarca ha de ser sostenible. Amb tothom que hem parlat per fer el documental té molt clar que no s'ha d'aplicar un model industrial per fer vi, ha de ser una cosa artesanal realitzada amb molta cura. Fins i tot, totes les iniciatives de turisme que existeixen tenen clar que han d'aplicar un model d'atenció molt personalitzada i exclusiva a la gent. No pot ser un model intensiu. Crec que és un encert. La gent que hi va s'enamora de l'autenticitat que té la zona. Penso que ho estan fent molt bé tots els models involucrats, tant el vitivinícola com el del turisme.

- Creu que s'està aconseguint?

Efectivament. El model, tant de turisme com de producció de vi al Priorat, crec que s'està fent amb molt de seny. Qualitat abans que quantitat. Poca gent sap que el Priorat ho ha passat molt malament, era una de les comarques més deprimides de Catalunya fins no fa gaire. Precisament el que en aquell moment va ser difícil pel Priorat, quan no hi havia futur de negoci, ha fet que es preservi una comarca amb una autenticitat que ja és difícil de trobar en altres de Catalunya. Els pobles estan ben conservats, el paisatge és verge i té una identitat que molt poca gent aconsegueix, i jo crec que això és el secret del Priorat.

- El Priorat sovint ha estat lluny dels focus de referència i moltes vegades ha passat desapercebut per administracions, ho ha vist així?

Crec que els prioratins són supervivents. No esperen res de les administracions locals, saben que s'ho han de fer tot ells perquè estan molt aïllats, és molt difícil la comunicació i, com que no és una comarca molt poblada, probablement són els últims en els quals les administracions pensen en l'àmbit de prioritats. En canvi, el que m'ha fascinat és aquest sentit de pioners que tenen els prioratins que no esperen que vinguin a solucionar els problemes sinó que són ells mateixos els que s'hi posen. Tenen aquest caràcter i personalitat tan forta que també es transmet en els seus vins. Si beus un vi del Priorat, pràcticament és com si coneguessis a una persona de la comarca.

- I ja per acabar, després d'aquest èxit amb el documental 'Priorat', quin projecte teniu entre mans?

'Priorat' ha estat una delícia i una grata sorpresa perquè hem de dir que aquest documental està fent una carrera de festivals molt important. Ha estat al Semincide de Valladolid, al Memorimage de Reus, al Most festival de Vilafranca, i després ha estat seleccionada en el festival més important de documental del món, l'IDFA d'Amsterdam. Això ens ha fet veure que hi ha un tipus de documental que a Catalunya i Espanya no s'ha explotat gaire. És el que uneix gastronomia i històries humanes. Estem donant voltes per fer altres projectes similars al de 'Priorat' perquè l'experiència ha estat molt satisfactòria.