Sílvia Sagalà
,
09/09/2016
Arts

Toni Orensanz: "Toda va tenir la desgràcia de morir en temps de Franco"

El documental 'Les set vides d'Eduard Toda' repassa la trajectòria de l'il·lustre reusenc
Museu de Bulaq (El Caire)

Foto: 

Museu de Bulaq (El Caire)
Toda vestit com una mòmia
Eduard Toda és una de les figures més destacades del segle XIX de la demarcació de Tarragona. Va ser el primer home a escriure regularment en català des de la Xina, el primer egiptòleg espanyol, va redescobrir i divulgar la catalanitat de l'Alguer, reconstruir el Monestir de Poblet, va ser cònsol de negocis d'èxit... Malgrat els seus innumerables mèrits, l'intel·lectual és actualment un gran desconegut. Coincidint amb el 75è aniversari de la seva mort el periodista Toni Orensanz i els realitzadors Ramon Masip i Manel Vinuesa han elaborat un documental titulat 'Les set vides d'Eduard Toda'.
"Eduard Toda tenia la capacitat de fer i veure coses que els altres ni imaginaven!"

Els autors del documental sobre la trajectòria de Toda van guanyar, a finals del 2013, el premi MemoriReus del Festival Internacional de Cinema Memorimage de Reus amb un treball sobre els brigadistes internacionals al Priorat. Quan es va acabar la gala de lliurament del Memorimage, una persona se'ls va acostar i els va dir que del que havien de fer un documental és d'Eduard Toda. Dit i fet, uns mesos més tard ja treballaven en aquest projecte. En parlem amb Toni Orensanz.

- Com definiries a Toda?
És difícil perquè el reusenc va viure moltes vides en una de sola però, per sobre de tot, destacaria la passió de Toda per la cultura i el patrimoni de la seva terra. Encara que es va passar la vida voltant pel món, sempre tenia un projecte local o de país entre mans. Creia que era molt important establir uns símbols dels que el Monestir de Poblet n'és el millor exemple. En el fons era un gestor cultural de finals del segle XIX i principis del XX. La veritat és que m'impressiona molt la idea de pensar que és un personatge molt universal i local alhora.

- I en l'àmbit personal, com era en les distàncies curtes?
Tenia el do de relacionar-se amb qui volia al nivell que volia, era una persona cultíssima que parlava moltíssims idiomes i sempre sabia estar. Ho demostra clarament quan fa estada a l'Alguer per documentar la pervivència del català i la catalanitat d'aquesta regió de la Sardenya. La recerca la fa relacionant-se amb les classes populars. Era cònsol, el rei de les relacions comercials, un galan capaç d'enlluernar a qui volgués. D'altra banda, també és cert que, amb l'edat, cada vegada es va anar tornant més senyor i tancant el seu cercle.

- Heu tardat tres anys a fer el documental, com ha canviat la teva visió del personatge?
El cert és que abans de començar a fer recerca no coneixia gaire cosa de Toda. Sabia que era egiptòleg i una persona clau en la reconstrucció de Poblet. De petit sempre havia pensat que el Monestir era original i em va cridar molt l'atenció que fos algú qui li tornes la vida. Fent el documental he vist que era un home amb una capacitat de treballar i d'aprendre fora de sèrie. Tot el que tocava ho convertia en un gran projecte. Mira, a Egipte només hi va estar tres anys i durant aquest temps va aprendre a desxifrar jeroglífics, excavar i inventariar una tomba, escriure sobre el país i relacionar-se amb els centres egiptològics més importants del segle XIX.

- Com es resumeix la vida d'un personatge tan polièdric en 60 minuts?
Aquest era el repte principal. Havíem de resumir la biografia d'una figura tan intensa com Eduard Toda de forma atractiva i sense avorrir. En realitat, podríem haver fet un documental sobre cada episodi de la seva vida però vam apostar per la globalitat del personatge. Volíem fer un documental divulgatiu encara que això ens obligués a renunciar a aprofundir en aspectes molt importants de la seva història.

- Els seus anys a Londres és una d'aquestes renúncies? Algunes teories apunten que és una etapa fosca...
De la seva estada al Regne Unit se'n sap poca cosa, ningú ho ha estudiat mai en profunditat. Només consta que es va fer ric perquè tenia un sou molt bo com a executiu d'una empresa naviliera molt important. Ell era gerent d'una societat amb 40 vaixells durant la primera guerra mundial i hi ha la sospita que va fer negocis foscos amb els alemanys i que per això el van expulsar de Londres. Veus, això és un documental per si sol. Abans, però, hauríem d'estar anys investigant.

- Què tal l'estada a Egipte?
Molt bé, va ser un dels rodatges més especials. La tomba Deir el Medina està bastant ben conservada i les pintures semblen fetes d'abans-d'ahir. Feia impressió imaginar que Toda havia estat treballant allí molts anys enrere. A finals del segle XIX, a Egipte s'hi concentraven els millors egiptòlegs del món i ell va ser l'únic al qual se li va ocórrer fotografiar l'excavació i l'inventari. No era egiptòleg però tenia la capacitat de fer i veure coses que els altres ni imaginaven!

- A Egipte es reconeix la seva figura?
Toda és una persona coneguda en el món de l'egiptologia, té una sala amb el seu nom a El Caire i això vol dir que en algun moment de la història hi va haver algú que el va considerar important. Al marge d'aquest fet, hem de reconèixer que com a expert en les antiguitats egípcies ha caigut molt en l'oblit. Suposo que la manca de cultura egiptològica de l'estat espanyol n'ha tingut molta culpa. Des que ell va deixar el país, van passar 60 anys fins que hi va haver un nou egiptòleg espanyol.


Imatge de l´únic vídeo en moviment que es conserva de Toda / Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

- No ha de ser fàcil trobar recursos audiovisuals d'una persona que va néixer el 1855...
Des del punt de vista de guió això va ser molt difícil perquè d'ell només es conserven 15 segons d'imatges en moviment que, evidentment, es veuen al documental. De fotografies també n'hi ha ben poques, la majoria són dels anys que va passar a Egipte. Per tenir recursos vam decidir introduir dins del relat a personatges que coneixen molt cadascuna de les èpoques de l'intel·lectual, ells esdevenen part del recurs narratiu. D'aquí que jo aparegui com a fil conductor de l'obra.

- És un personatge fascinant, perquè creus que és tant poc conegut?
Després de parlar amb tota la gent que hem entrevistat, hem arribat a la conclusió que va tenir la desgràcia de morir l'any 41 en ple franquisme. Ell era republicà i això el convertia en una figura incòmode pel franquisme, no és d'estranyar doncs que el seu personatge caiguès en la foscor. Si hagués mort uns anys abans, al seu funeral hi haguessin anat el president Macià i Ventura Gassol, la Generalitat l'haguès homenatjat com un prohom i hagués passat a la història com un il·lustre. D'altra banda també cal tenir en compte que ell era un promotor cultural i que, generalment, a la història trascendeixen els personatges relacionats amb la política o l'art, d'aquí que siguin més populars homes com Gaudí, Fortuny o Prim.

 

Més informació: 

Projecció del documental 'Les 7 vides d'Eduard Toda'
Divendres 16 de setembre, 20 h
Palau Bofarull, Reus

Projecció del documental 'Les 7 vides d'Eduard Toda'
Dijous 13 d'octubre, 19h 
Escola d'Art i Disseny, Tortosa

Projecció del documental 'Les 7 vides d'Eduard Toda'
Dissabte 26 de novembre
Monestir de Poblet, Vimbodí i Poblet

També et pot interessar