David Fernàndez
,
23/09/2013
Arts

Raquel Córcoles: "Si em contracten que sigui per la meva feina, no pels meus seguidors"

L'autora de la Moderna de Poble ha il·lustrat el cartell de les Festes de Misericòrdia de Reus

Foto: 

Ajuntament de Reus
La Raquel Córcoles és de Reus i va néixer l'any 1986. És periodista i ara fa uns anys va deixar la seva ciutat per acabar la carrera a Madrid. Allà, busca feina com tantes altres joves de la seva edat però entremig està fent créixer la Moderna de Poble. Un personatge que, tal com ella reconeix, va dibuixar per riure's d'ella mateixa i de les situacions que una 'noia de poble' es troba avui en dia a la gran ciutat quan intenta integrar-se i estar a la última. No s'ho esperava pas quan va marxar però de moment ha publicat els seus dibuixos en revistes com El Jueves o Cuore, ha editat dos llibres -i ara en prepara un tercer sense la Moderna- i s'ha convertit en una dibuixant amb un ampli grup de seguidors a les xarxes. Tot plegat ha propiciat que des de Reus es pensés en ella per il·lustrar el cartell de les Festes de Misericòrdia d'aquest 2013.
 
- Què ha suposat per tu fer el cartell de les Festes de Misericòrdia?
Em fa moltíssima il·lusió, és un orgull que et reconeguin a casa teva i que hi hagi gent que hi pensi i et proposi a tu per una cosa tan representativa de la ciutat.
 
- I com vas reaccionar quan t'ho van proposar? Com va anar?
Quan m’ho van demanar vaig respondre que sí al moment i em vaig posar a trucar a tota la família per explicar-ho!
 
- A partir de l'encàrrec, com et planteges començar a treballar? Com vas escollir què hi sortiria, ho vas tenir clar des de l'inici?
No, no ho tenia molt clar... Vaig demanar si em podien passar els cartells dels altres anys per poder mirar amb calma tot el que s’havia fet i per pensar què hi podia aportar jo. La veritat és que n’hi havia molts que m’encantaven i em feia por no estar a l’altura.
 
- Com portes això de fer cartells per encàrrec? T'han proposat mai fer alguna cosa que no hagis acceptat?
És el primer cartell que m’han encarregat d’aquestes característiques i no podria haver estat millor! Sí, alguna cosa m’han proposat i he dit que no, però perquè era per una marca de publicitat que no encaixava gaire amb la Moderna. I algunes vegades pel volum de feina he hagut de dir que no a coses que m’hauria agradat fer.
 
- La Moderna de Poble voldria aconseguir triomfar a la gran ciutat, allà és una més però en canvi surt al cartell de les festes del seu poble. És postureig això?
Jajajajaj No, és un honor. No ho he decidit jo, així que m’ho prenc com un cop de sort que m’ha ajudat a que la meva família vagi veient que això d'estar “fent dibuixos a la ciutat” serveix d’alguna cosa. De cara als meus amics d’aquí tampoc, molts d’ells m’han ajudat donant-me la seva opinió mentre el feia...
 
- La Moderna és un personatge que vas crear per participar a un concurs de còmic que vas acabar guanyant i això et va canviar la vida. Com ho has viscut?
Ha estat com una carrera de fons. Al principi vaig pensar: “ara treballaré moltíssim i quan guanyi la beca, descanso!”, després va ser: “ara em toca fer un llibre, quan l’acabi descanso!” i després van venir les col·laboracions gratuïtes per donar-me a conèixer, el blog, publicacions a les revistes setmanals El Jueves i Cuore, i altres encàrrecs que no pots rebutjar perquè si no, no arribes a final de mes... I ara penso “quan acabi el tercer llibre... ¡descanso sí o sí!”, però ja no m’ho crec...
 
- I què tal l'experiència de dibuixar en revistes com El Jueves, Cuore o Grazia?
El Jueves va ser la prova més dura que he viscut. El públic era molt diferent a mi, i no acabava d’encaixar... Cada setmana tenia autèntic pànic perquè no sabia molt bé de què parlar, encara em costava molt dibuixar... i les crítiques no eren gaire bones que diguem... Sort que a Internet i a Cuore era al contrari, tot el que feia tenia molt bona acollida i això em va animar. Finalment vaig poder deixar El Jueves quan Random House em va encarregar el segon llibre... I Grazia ha estat un gran pas ja que em deixen total llibertat per parlar del que vulgui i m’hi sento sento molt còmode.
 
- Després de dibuixar tantes vinyetes pels llibres i per revistes no se t'acaben les idees? Com t'ho fas per inspirar-te?
Encara que sigui a través dels mateixos personatges, intento parlar de les coses que viu la gent de la meva generació i, per bé o per mal... ens passen moltes coses! Així que de moment crec que hi ha molt per parlar encara.
 
Vídeo de presentació del seu segon llibre 'Els capullus no regalen flors' (2013)
 
 
- Estàs treballant en el teu tercer llibre. En el primer parlaves del que la Moderna es va trobar a la gran ciutat, al segon de les relacions de parella... I en aquest tercer? 
El tercer llibre és el primer que no està protagonitzat per la Moderna. El primer que tindrà un protagonista masculí: El Cooltureta. Una fauna que també he conegut molt i de la que tenia moltes ganes de parlar. 
 
- De fet en els teus blogs ja hem començat a veure vinyetes amb altres personatges que no són la Moderna de Poble. Tens ganes de fer altres coses amb nous protagonistes?
Sí, l'elecció de El Cooltureta és un clar exemple que tenia ganes de canviar. No perquè estigui cansada de la Moderna, sinó perquè tinc ganes de provar coses diferents i no estancar-me.
 
- Ara que parlem de blogs, gràcies al teu t'han convidat a festes i fins i tot a viatjar! Com t'ho has fet?
Es que el “món dels bloggers” és un món a part. Jo vaig començar a fer paròdia dels bloggers de moda i al final em truquen per oferir-me regals i viatges com a ells. Però intento dir que no quan veig que m’estic desviant i deixant seduir per tot el rotllo dels regals, viatges, festes a canvi de publicitat... No m’agrada que t’utilitzin com un suport publicitari per arribar a la gent, prefereixo que si em truquen (encara que sigui per una marca) sigui perquè valoren la meva feina, no els meus seguidors. 
 
A mí mateixa no em veig com una blogger. No postejo la meva vida sinó la meva feina. Però al ser tan viral i dependre tant de les visites, la reacció de la xarxa es confon. Prefereixo mil vegades a que em defineixin com a periodista que com a blogger, que per alguna cosa m’he passat 5 anys estudiant!
 
- La Moderna se'n va anar a la gran ciutat per tenir un futur prometedor perquè hi havia molt poques probabilitats que visqués alguna cosa emocionant al poble. És el mateix que li va passar a Raquel Córcoles quan va anar a Madrid?
Semblant. Tot i que quan vaig començar a explicar les històries de la Moderna parlaven precisament de NO haver aconseguit tot allò que somiaves. Les promeses de fer amics només arribar, viure una apassionant història d’amor i triomfar en la teva professió eren tot llegendes urbanes... I explicar-ho em servia per riure’m de la meva situació real... Ara, sí que puc dir que se m'han anat complint de veritat moltes de les coses que havia somiat, però ha costat molt més del que creia!
 
- A Madrid hi vas anar a acabar Periodisme però entremig has estat molt ocupada donant vida a la Moderna. Com veus el teu futur professional?
Em fa una mica de por, com a molta gent de la meva edat. Sembla que anem tirant i no tenim gaires esperances en que la situació millori... Però crec que la gent que és treballadora tira endavant com sigui, i confio en això.
 
- I finalment, el nostre portal es diu Surtdecasa. Què fa la Raquel Córcoles quan surt de casa? 
Jo treballo a casa, així que m’hi estic moltes hores... Anar a prendre alguna cosa a alguna terrasseta és el que millor es pot fer ara que és estiu.
 
- I la Moderna?
La Moderna surt a tot arreu on estigui de moda, i de vegades m’hi arrossega a mi, encara que sigui per “documentar-me”.
 
 
 
I com a tots els nostres convidats, a la Raquel li hem demanat les seves 5 cançons de capçalera...
 

També et pot interessar