Barcelona, Estrella Damm

Setmanes enrere, un nou talent cinematogràfic sorgit de l’ESCAC, en Dani de la Orden, va presentar la seva pel·lícula de debut, 'Barcelona, nit d’estiu'. No ha estat precisament un èxit de taquilla, però a les xarxes socials se n’ha parlat molt i si ho voleu la podeu adquirir als quioscos o veure a filmin i altres plataformes similars. 

 

Com que El plaer escumós no és un bloc on es parli de cinema, no comentaré pas els valors (que en té uns quants) de la pel·lícula, però sí la seva estètica. De fet, el film destaca més per semblar un anunci encobert d’Estrella que no pas per la seva honestedat cinematogràfica, quelcom que tractant-se d’un cineasta novell hauria d’estar fora de qualsevol dubte. El detall definitiu, de fet, és l’aparició del logotip d’aquesta marca al cartell del film. 

 

Fa uns anys, n’hi havia que esperaven les festes de Nadal tot fent càbales sobre l’anunci de Freixenet. Ara, però, el que es porta és encetar l’estiu amb l’anunci de torn d’Estrella. Els ingredients són els de sempre, però tot i així ens els empassen un cop i un altre. Platja, sol, nois i noies (alguns, ja granadets) flirtejant, cerveseta fresca (segons com, això és el de menys) i una cançó més enganxosa que la canícula són la recepta de l’èxit. 

 

Personalment, els anuncis d’Estrella em carreguen. Tot aquell bonrotllisme desperta altres instints, en mi. La seva cervesa mai m’ha semblat res de l’altre món, i quan algú me la defensa rara vegada n’esmenta la qualitat. Més aviat en lloa la seva omnipresència. I és cert. Tan aviat la trobareu patrocinant el festival musical més cool com el club de futbol que és més que un club. Una gran operació de màrqueting, vaja. Ei, i tres quarts del mateix passa amb la Moritz. Però poca cosa més. 

 

Ho sé, avui tot són marques, incloses les ciutats i les persones. Barcelona n’és una, i de molt potent. Els d’Estrella li haurien de fer un monument al jove Dani de la Orden. Els ha parit un espot d’hora i mitja moníssim, astupendu. I molt gracienc.