Des d'Austràlia, amb amor

Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet. Hi ha els AC/DC (tot i que jo era més dels INXS, ho confesso), la Nicole Kidman i para de comptar. O no. També hi tenen uns animalons curiosos, es veu. Per a d’altres, però, el símbol del país és la Foster, anunciada com la seva més cèlebre cervesa. Suau i daurada, s’ha de prendre sempre ben fresca, aconsellen. El que no ens diuen, però, és que no es tracta de la birra més consumida i ni de ben tros la més estimada pels australians.

 

La Foster és una rossa que es va començar a comercialitzar l’any 1887. Els seus fabricants en destaquen la seva elaboració seguint la tradició europea, però el cert és que no és un beuratge de gaire qualitat. Si per aquí és famosa és, sens dubte, gràcies a les notables campanyes de publicitat i perquè és la cervesa que algú que no en beu sovint es pot prendre sense fer ganyotes: lleugera, clara, de baixa fermentació i suau al paladar (conté glucosa). 

 

Una altra de les seves principals característiques (que no pas virtuts, encara que tot són gustos) és la seva escuma. D’aspecte, la Foster és atractiva. Té un color intens i brillant, quasi hipnòtic. Tampoc fa mala olor. La seva aroma desprèn tocs de fruita, especialment de cítrics. El problema, per a mi, i com ja he apuntat abans, és que és fluixa, fluixíssima, gens amarga. 

 

No us penseu, no obstant això, que allà no en sàpiguen, de fer birra. Ni molt menys. Els australians, un pèl hooligans, van obrir a Sydney la primera taverna l’any 1778. Són grans bevedors i per això tenen una oferta rica i variada. Val a dir, això sí, que les marques més apreciades són foranes. Amb tot, la favorita dels aussies és la Cooper’s, una birra del sud. La de varietat Ale (no arriba al 5% de graduació), que no és gaire complicada de trobar a Catalunya, té un regust de caramel molt particular. 

 

I dit això, em penso que em posaré a veure les pel·lícules de Mad Max. Visca Austràlia, què coi.