L'amarga morellana

Sempre que m’és possible m’escapo a Morella. Des del Camp de Tarragona tot just un parell d’hores en cotxe ens separen d’una vila encantadora, protegida per una muralla i coronada pel seu robust castell. Part de la meva família prové d’un petit poble a tocar, Catí, i és per això que qualsevol excusa és bona per tornar a terres castellonenques. 

 

Morella és famosa per la seva gastronomia (tasteu la sopa de bunyolets i, de postres, els flaons), sí, però el millor és que a cada nova visita pot sorprendre’t. La setmana passada hi vaig descobrir una cervesa artesanal. De Morella n’havia tastat dolços, vins, embotits, mel i formatges, però mai abans una birra típica. 

 

I va ser passejant sense rumb, simplement per passar l’estona, que allà, en un carreró amagat i estret, i sota una finíssima pluja, la vaig trobar exposada a l’aparador d’una petita bodega. Cervesa artesanal morellana, l’han batejada. D’acord, no s’hi han trencat el cap, però el cas és que ha estat una deliciosa troballa. 

 

Es tracta d’una ale (és a dir, d’alta fermentació) de caràcter britànic, tal i com s’explica a la seva etiqueta (en valencià, per cert). Tot i ser una rossa, el seu color és més aviat marró, gairebé torrat. L’aroma és intensa i delicada, però la seva principal qualitat és la seva amargor. Si us agrada la cervesa amb cos, amb força i prou escuma, aquesta és la vostra. Per acabar-ho de rematar, a més, conté arròs i mel. 

 

L’any passat, Morella va organitzar per primer cop una festa cervesera de marcat accent germànic. Si enguany la repeteixen, i esperem que sí, potser tindreu una magnífica oportunitat per degustar la Cervesa artesanal morellana o qualsevol de les birres del Maestrat. Si es confirma la cita en tornarem a parlar.