,
10/04/2014
Cervesa

M'he begut la independència

Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa. I el món de la cervesa no se n’escapa, de la febre sobiranista. L’altre dia, tot passejant i badant, vaig acabar en una terrassa i disposat a haver-me de prendre una Estrella la cambrera em va dir que en tenia “una de millor, molt bona”. “I nostra”, va afegir. 

Bon glop de falç

La birra era l’Estelada. No n’havia sentit a parlar, i certa manera és fins i tot lògic perquè al Camp de Tarragona no se serveix enlloc (no obstant això, té botiga online). La trobareu, principalment, a la meitat nord del país. Es tracta, en qualsevol cas, d’una cervesa molt jove (al web hi diuen que va néixer el Sant Jordi d’ara farà un any) que es presenta en dues varietats: la rossa i sense fermentar. Jo, que he tastat la primera, n’he quedat plenament convençut.
 
D’aspecte brillant, molt daurat, l’Estelada desprèn una agradable flaire en què el llúpol hi té una gran força. No és massa escumosa, tot i que en té la justa, i ja al paladar sorprèn pel seu cos delicat, amb notes de mel i pa. No és especialment amarga (i ja sabeu que per a mi això és un punt negatiu) però sens dubte té presència i es confirma com una pilsen més que correcta. Els seus responsables diuen que té “personalitat”. Els ho compro, va. 
 
El curiós del cas, però, és que la cervesa ens arriba des de la República Txeca (la rossa, que la sense filtrar és tarragonina). Bé, ja és això, potser, la independència. Obrir les teves portes per anar a buscar allà, a fora, el millor. I portar-ho a casa, i aportar-hi el teu toc, el teu caràcter. A més, les relacions amb l’encara germana Espanya es poden tornar complicades, comercialment parlant. Posats a buscar-se un soci cerveser, que sigui txec si no pot ser belga. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

09/11/2016
Haver de treballar el cap de setmana també té les seves coses bones, especialment si has de viatjar. Feina i plaer. Recentment aquest ha estat el cas, i m’he passejat un parell de dies per Múrcia.
09/08/2016
Viatjar sempre és una magnífica ocasió per deixar segons què enrere i veure les coses des d’una altra perspectiva.
11/07/2016
Benvolguts lectors,
19/01/2016
Un dels millors moments del dia, o de la nit, pot donar-se quan trobar-se per fer una cervesa és, de passada, l’excusa perfecta per mantenir una bona conversa o passar una estona amb algú que fa, posem per cas, que el cor et b
17/11/2015
Hi creieu, vosaltres, en les segones oportunitats? Si del que parlem és de cervesa, jo sí. De vegades, una birra no et fa pes el primer cop que la tastes. Pot ser pel gust, o pel moment, fins i tot pel teu estat d’ànim.
28/07/2015
No fa pas massa que l’he descoberta i, de fet, ja vaig pel segon pack de l’estiu a la nevera.