,
13/01/2014
Cervesa

Una rossa argentina

Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat). En setmanes anteriors us vaig parlar de l’australiana Foster i de la ianqui Budweiser, i tot seguit ho faré de l’argentina Quilmes. Es tracta de la birra més popular de la pàtria d’en Messi i Maradona, i a casa nostra la trobareu sense problemes. De les d’importació, a més, no és de les més cares. Suau i sense massa cos, és bona per acompanyar unes patates i unes olives, però no li demaneu massa més. 
 

Descoberta en un pub irlandès

De fet, va ser una de les primeres cerveses que vaig beure amb regularitat. Fa una dècada, quan vivia a Barcelona, vaig anar a petar a un pub irlandès que, no us ho perdeu, era regentat per una família de Rosario. A les parets hi havia pòsters del pesat d’en Bono d’U2 i les bledes aquelles dels violins, The Corrs, però als altaveus hi regnava Fito Páez i a les pantalles només s’emetien partits de Boca i River. Com que el Barça d’aquells anys comptava amb en Bonano i en Saviola a les seves files, amb el club blaugrana van fer una excepció.
 
I allà, en aquell pub, vaig descobrir la Quilmes (en botella era l’única). Avui ja l’he deixada, suposo que perquè m’he aficionat a altres beuratges més densos, profunds i amargs. Per iniciar-me en el plaer escumós, però, la birra argentina per excel·lència va fer la seva feina. Suau, cremosa i de tonalitats clares, la Quilmes no és una mala cervesa, d’acord, però tan sols és correcta. I prou. Si n’hem sentit a parlar és perquè ha traspassat l’estrictament comercial i ha acabat sent una icona argentina (aquí anem pel mateix camí amb l’Estrella). 
 

La Otro mundo, l’alternativa

En fan de diverses varietats, però la més consumida (i la que us serviran si la demaneu) és la lager, que ells anomenen Cristal. Té una graduació de 4,9% i d’entrada té un punt prometedor d’amargor, però un cop te l’empasses és aigualida, suau, suavíssima. Pel que es veu, els amants argentins de la cervesa s’estimen més la Otro mundo, en especial si és vermella, que arriba al 7,5%. Ara sí que ens entenem, home. 
 
Si us he de ser sincer, crec que em vaig aficionar a la Quilmes perquè en podia anar bevent sense acabar del tot torrat i perquè per aguantar un partit sencer d’aquell Barça d’en Gaspart, amb en Gerard López i l’Overmars com a estrelles, més valia beure, beure i beure. I tornar a beure, per oblidar que el Madrid guanyava Copes d’Europa com si res. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

09/11/2016
Haver de treballar el cap de setmana també té les seves coses bones, especialment si has de viatjar. Feina i plaer. Recentment aquest ha estat el cas, i m’he passejat un parell de dies per Múrcia.
09/08/2016
Viatjar sempre és una magnífica ocasió per deixar segons què enrere i veure les coses des d’una altra perspectiva.
11/07/2016
Benvolguts lectors,
19/01/2016
Un dels millors moments del dia, o de la nit, pot donar-se quan trobar-se per fer una cervesa és, de passada, l’excusa perfecta per mantenir una bona conversa o passar una estona amb algú que fa, posem per cas, que el cor et b
17/11/2015
Hi creieu, vosaltres, en les segones oportunitats? Si del que parlem és de cervesa, jo sí. De vegades, una birra no et fa pes el primer cop que la tastes. Pot ser pel gust, o pel moment, fins i tot pel teu estat d’ànim.
28/07/2015
No fa pas massa que l’he descoberta i, de fet, ja vaig pel segon pack de l’estiu a la nevera.