Arnau Martínez
,
01/06/2018
Entorn

Sergi Saladié: “Els paisatges que estan més ben valorats són més fàcils de salvaguardar”

El geògraf publica un llibre sobre el conflicte dels parcs eòlics al Priorat i a la Terra Alta

Foto: 

Arnau Martínez
Sergi Saladié
El Priorat i la Terra Alta, dues comarques amb un context semblant, però amb una capacitat de resolució d’un conflicte diferent. Als anys 90 es van planificar diversos parcs eòlics en aquests dos territoris. A la Terra Alta es van acabar implantant la majoria, mentre que al Priorat es va aprofitar per posar en valor el territori. Un cas comparatiu paradigmàtic que el paisatgista Sergi Saladié va analitzar a la seva tesi doctoral. Ara acaba de publicar un llibre, ‘Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica. El cas de les comarques meridionals de Catalunya’. Dimecres dia 6 de juny el presenta al Casal Despertaferro de Reus. En parlem amb l’autor.
"Al Priorat hi havia el mateix nombre de projectes que a la Terra Alta l'any 2000 i a un lloc no s'ha posat quasi cap parc eòlic i a l'altre s'hi han instal·lat tots els previstos"

- A les comarques meridionals, molts cops es viu una contradicció. Dèieu no a l'energia nuclear, però després acabeu dient tampoc als parcs eòlics.
Tot i no ser l'objectiu principal, sí que vaig pretendre amb la tesi i ara amb el llibre explicar a la gent què hi ha darrere aquest "no" a l'energia eòlica. És un no al model d'energia eòlica i aquest matís és molt important. Des dels moviments socials, es creia que la manera dels promotors i de la Generalitat de desenvolupar aquesta energia no era la correcta.

- Hi ha desequilibri territorial a l'hora d'instal·lar aquests parcs eòlics?
Es va debatre molt perquè la majoria de projectes que estaven sobre el paper l'any 2000 i els que s'han acabat implantant, estaven a les comarques del sud i de l'interior de Catalunya. A l'Empordà també hi havia projectes, però els mateixos agents del territori van dir que no els volien i van ser capaços de generar altres propostes. A casa nostra passa el mateix, quan un territori s'ha sabut organitzar i fer valdre, ha aconseguit que aquest model s'hagi modificat o fins i tot eliminat.

- En aquell moment, el conflicte es resol diferent al Priorat que a la Terra Alta?
El Priorat va reivindicar el valor del seu paisatge i van dir que no estaven d'acord amb aquell model d'implantació eòlica. Al Priorat hi havia el mateix nombre de projectes que a la Terra Alta l'any 2000 i a un lloc no s'ha posat quasi cap parc eòlic i a l'altre s'hi han instal·lat tots els previstos. A la Terra Alta molts municipis hi estaven a favor al·legant el benefici econòmic. Vam fer un estudi per comparar el discurs triomfalista dels promotors dels parcs i vam determinar que el rendiment econòmic i laboral que deixen aquestes centrals al territori on estan implantades és del 3,4% de la facturació o generen el 0,05% de llocs de treball per cada megawatt instal·lat. És misèria.

- I per què no s'ha sabut organitzar la Terra Alta?
Hi ha una dita que diu: "A la Terra Alta, dotze pobles, dotze tribus", en el sentit que cada poble va al seu aire. A més a més, hi ha molta rivalitat entre municipis i recels històrics. És una societat molt polaritzada des de temps de la Guerra Civil. A la Terra Alta van aniquilar tot el que feia olor de progressista i de roig. Per repoblar aquesta comarca, ideològicament, han hagut de passar molts anys. Ara comencem a veure iniciatives més obertes. En canvi, el Priorat, en estar a la rereguarda, va mantenir aquesta estructura d'alternativa. Després, a la Terra Alta, els diferents sectors tampoc s'han posat mai d'acord. També hi ha casos personals, al Priorat hi ha hagut un grup de gent que ha sabut mantenir viu aquest moviment.

- Al Priorat, el sector vitivinícola es va situar contra els parcs eòlics. Va ser un punt a favor?
El món del vi del Priorat va ser un dels sectors que de seguida va donar suport a la Plataforma perquè sabien que el paisatge és una part intrínseca a l'hora d'elaborar un vi. Dins d'una ampolla de vi hi ha un trosset de paisatge. Els productors van entendre que el vi havia de ser de poca quantitat, però de molta qualitat. A la Terra Alta, en canvi, alguns cellers es van posicionar en contra, però la DO que la formaven un conjunt de cooperatives i cellers, es van mostrar indiferents.

- La importància del context.
Aparentment el context de les dues comarques era el mateix. A finals dels anys 90, que és quan es posen sobre la taula aquests parcs eòlics, tenim dues comarques molt similars: empobrides, amb molt poc PIB, amb un declivi demogràfic i de base agrària. Però l'evolució de cada comarca fa que a una s'implantin i, a l'altra, no.

- La cita inicial es refereix als conflictes com "processos creatius, generadors de noves oportunitats i de formes alternatives d'entendre i d'actuar en la societat". Quina oportunitat ha creat el conflicte dels parcs eòlics?
Quan hi ha un conflicte és quan la societat avança i al Priorat els parcs eòlics van despertar la comarca. La instal·lació de parcs eòlics al Priorat fa que es generi una espurna que desperta la comarca. Avui en dia, estan reclamant ser Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO en reconeixement del seu paisatge. S'han posat les piles perquè han vist que si ells no creaven un model, vindria algú i el crearia per ells. A la Terra Alta, el conflicte no ha generat un debat de model territorial. Hi estan arribant, però molt a poc a poc.

- El paisatge del Priorat i de la Terra Alta no han constat en aquestes lectures tradicionals de paisatges naturals espectaculars i bells. Com es poden valorar?
Tota cultura té un paisatge idealitzat, mític. A Catalunya hi ha dos paisatges valorats, el verd, l'humit i de muntanya que està exemplificat en els Pirineus; i l'altre, que és el paisatge mediterrani neoclàssic de la Costa Brava. Però a Catalunya tenim també un paisatge més de secà, de grocs i marrons, de pedra seca, eixuts, que, per desconegut, ha estat menys valorat pel conjunt de la societat. Els paisatges que estan més ben valorats són més fàcils de salvaguardar, però primer els ha d'estimar el mateix territori.

- Tornant als parcs eòlics, s'ha tingut en compte el paisatge en el procés d'implantació dels parcs eòlics?
Hi ha un doble vessant. A nivell de paper, de literatura, el paisatge surt esmentat, però en cap lloc hi ha hagut un procediment reglat que estableixi quin ha de ser el nivell d'integració d'aquests projectes en el paisatge. En alguns llocs sí que s'ha tingut en compte, per exemple, si hi fa niu una àliga, però la qüestió paisatgística, no. Hi ha espais que tenen un alt valor d'identitat o estètic on no s'hi han d'instal·lar parcs eòlics.

- Cap a on s'han d'encaminar les polítiques de paisatge a l'hora d'implantar parcs eòlics?
Hi ha dos models. Un és el que ha practicat fins ara l'Administració que és instal·lar molins a escala industrial perquè es beneficiïn grans empreses amb línies d'alta tensió. Aquest té poc en compte el paisatge. L'altre és un model de generació distribuïda, amb més diversitat de molins, projectes petits adaptats al territori. Per exemple, a la Llacuna, municipi de l'Anoia, hi ha un molí que és del poble, genera electricitat per l'entorn i l'Ajuntament no paga el rebut de la llum, fa balanç net. A mi aquell molí em diu coses, em suma al paisatge: la gent de la Llacuna té un molí, es beneficia d'energia neta i, a més, no paga a les màfies de les elèctriques.

També et pot interessar