Carles Bigorra: "Si et vols dedicar a l’ofici has d’estar preparat per fer tres o quatre coses a la vegada"

L'actor reusenc representa 'Mont(ss)errat' aquest dissabte 29 al Bartrina de Reus

Mercè Prunera (Reusdigital.cat / GDDC)

28/11/2014

Espectacles

En Carles Bigorra és un actor reusenc que ha trobat la manera d’exercir la professió tant a la seva terra natal com a Barcelona, on resideix. Aquest dissabte, 29 de novembre, porta al Bartrina Mont(ss)errat, una obra de teatre que parteix de l’arribada del general nazi Himmler al Santuari de Montsserrat. En aquesta representació, Bigorra es posa a la pell de tretze personatges per explicar-nos tot sol una història. Hem quedat amb ell per conèixer com és l’actor quan no té a qui interpretar i perquè ens parli de Mont(ss)errat. El recollim al Giny (Centre de les Arts Gestuals i del Circ de Reus), on acaba de fer classe de Commedia dell’arte i anem a fer un vermut.

- On vas amb aquesta barba, Bigorra?

T’agrada? És la del General Prim.

(S’ha deixat una bona barba perquè ha encarnat el General Prim en l’entrega de l’Espasa Victoriosa. Fet històric que el passat dia 14 es va reviure a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Reus per commemorar-ne el bicentenari)

(Entrem a un bar decidits a beure alguna cosa)

- De General Prim! Ja t’has convertit en tot un fill il·lustre?

Sí, acabo de representar el General Prim, però ara ja estic immers de ple en els pròxims projectes: els assajos de Mont(ss)errat i la gira que estem preparant, una lectura dramatitzada de 'Safira' sota la direcció de Joan Castells, i el dia 6 estrenem 'Mare Meva', el musical que dirigeixo amb el grup de teatre de Riudoms.

('Safira' és el text del tarragoní Magí Sunyer que aquest any s’ha endut el premi Serra d’Or, del que se’n fa una lectura dramatitzada el dia 10 de desembre al Teatre Magatzem, amb la col·laboració, entre d’altres, de Violant Llopis, Xavier Grasset i el mateix Carles Bigorra)

- Pensava que la vida de faràndula era més distesa.

Avui en dia, tal com estan les coses, si et vols dedicar a l’ofici has d’estar preparat per fer tres o quatre coses a la vegada. És com una carrera de fons amb una dificultat afegida: en aquesta professió no et pots permetre mai perdre la il·lusió, la passió... El públic no es deixa enganyar.

(En Carles demana alguna cosa per picotejar)

- Així que també dirigeixes?

Sí, m’agrada molt dirigir. He descobert que és un rol des del que també em puc expressar.

(L’agenda del Carles és atapeïda. Combina els espectacles amb la direcció d’alguns muntatges, és director de l’Aula de Teatre de la Universitat Internacional de Catalunya i imparteix classes de teatre a diferents teatres i escoles. Assegura que ha trobat l’equilibri sobre aquestes tres potes: interpretació, direcció i docència)

- T’agrada més dirigir o actuar?, et sents més actor o més director?

Actor. El meu ofici és el d’actor. Director ho puc ser de gran.

- I de petit, què volies ser?

(No vol que digui que volia ser futbolista, però el cas és que mentre va ser a La Salle no en va trepitjar mai el teatre. El que feia de nen era jugar al futbol totes les tardes i fins i tot va estar a punt de fer les proves per entrar a la Masia de Can Barça)

Ja, ja, ja (el riure del Bigorra és sonor i molt teatral) El que he sigut sempre és molt somniador, però l’aventura del teatre vaig començar a somiar-la una mica més tard, quan vaig entrar a la companyia amateur La Vitxeta.

- Allà s’hi va estar quatre anys mentre anava estudiant d’altres coses i afrontant la decisió sobre què ser de gran.

No vull dir que decidís tard que volia ser actor sinó que sentia que necessitava un bagatge vital, estar més preparat per poder fer el pas. A La Vitxeta vaig tenir l’oportunitat d’aprendre moltes coses, especialment, el rigor que requereix el teatre. Perquè el teatre és un ofici. Requereix tècnica i molta pràctica.

- Vols dir que el talent s’ha de posar a treballar?

El que dic és que el teatre es basa en unes tècniques. L’actor ha de fer igual que el fuster o l’escultor, ha d’aprendre a picar, a llimar, a fer servir les seves eines.

- Pensava que ser actor requeria tenir alguna cosa especial. I tu tens molt de carisma.

Si portava alguna cosa dins, segur que m’ho ha tret l’escola, les moltes hores de feina i d’exposició al públic.

(Quan va decidir que estava llest es va preparar les proves per entrar a l’Institut del Teatre i quatre anys d’art dramàtic van ensenyar-li aquest ofici

(Anem a buscar algun restaurant per dinar)

- Parla de Mont(ss)errat, de la història del Pare Montiel que explicaràs el dia 29 al Bartrina?

Mont(ss)errat és un projecte col·lectiu que neix de la meva necessitat vital de muntar un monòleg diferent. És un d’aquells projectes que tenia a la llista de somnis pendents. T’ho he dit que tinc una llista de somnis?

(Bigorra és una barreja de planificació i d’instint tant natural que sorprèn una mica. Ha tingut un llarg procés de maduració i no es va posar a caminar fins que no era el moment)

Fins que no vaig sentir l’energia adequada. Meva i de la gent que m’envoltava. Això és important perquè les creacions col•lectives son difícils. Vam trobar la fórmula entre el March Chornet (el director), la Beth Escudé (la dramaturga) i jo.

(Som a un bar de menú i en Carles demana raviolis, de primer, i xipirons, de segon. Descarta els canelons perquè són de pularda i trufa, una combinació que no sap ben bé que és. Mentre arriben els plats, ensenya divertits vídeos que li han fet els amics, alumnes, col·legues i familiars per llençar un viral que faci saber que el dia 29 de novembre actua a Reus)

- Partíeu només de la idea d’un monòleg, Carles, va ser crear des d’un full en blanc?

El Marc va proposar que la idea partís de quan Himmler va anar a Montserrat. A partir d’aquí la Beth va fer la recerca històrica per muntar el text i el Marc i jo vam anar a la cerca d’un codi actoral. Vam decidir que seria un fals monòleg: una història contada des de la veu de diferents personatges interpretats per un sol actor. Que no podia ser un paio tot sol damunt de l’escenari parlant de si mateix o narrant una història. Això és difícil de sostenir si la historia no s’aferra molt al gag i no volíem fer una comèdia.

(Llegeix la resta de l'entrevista clicant aquí)