Arnau Martínez
,
19/11/2018
Espectacles

Arnau Colom: “Els titelles són teatre familiar i s’hi ha d’encabir també els pares”

El festival Guant programa una vuitena de companyies de teatre de titelles al territori

Foto: 

Cedida
Arnau Colom, acompanyat a la guitarra per Arturo Gaya
Música i titelles. Enguany el Guant, el Festival de Teatre de Titelles de Valls, s’ha fixat en aquestes dues arts. S’han programat diversos espectacles de vuit companyies d’arreu que actuaran, a més a més de la capital de l’Alt Camp, a Alcover, el Morell, la Pobla de Mafumet i Mont-roig del Camp. El teatre de titelles és una especialitat que contempla l’Institut del Teatre i darrere les marionetes s’amaguen històries que sovint poden ser fins i tot més versemblants que les interpretades per actors de carn i ossos. Des de Surtdecasa ens hem fixat amb la companyia cambrilenca Matito. L’Arnau Colom (Cambrils, 1982) portarà al Teatre Principal de Valls l’obra ‘Matito i la grandíssima roda de fira’, acompanyat del músic Arturo Gaya del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries. Mentre descansa el Matito abans de sortir a escena, parlem amb l’Arnau Colom.
"Volem que la gent s’ho passi bé i xali una estona, però al mateix temps fem crítica social i territorial. Ens fixem en el canvi del nostre entorn natural provocat per macro empreses"

- En tres anys, la companyia ha crescut força. 
La companyia sorgeix el 2015 quan em poso a investigar sobre el titella de guant, que és una tècnica molt popular, però poc habitual en els circuits de teatre de titelles. Vaig fer un primer espectacle on m’acompanyava la Clara Colom, l’acordionista de Roba Estesa. En l’espectacle que presentarem a Valls jo sóc el titellaire, qui manipulo tots els titelles, i l’Arturo Gaya m’acompanya en el cant i la música. Musicalment també ens dóna un cop de mà el Josep Lanau i, finalment, la direcció escènica és de l’Ivan Beltran. 

- Qui és el Matito?
Sempre partim que el Matito és el protagonista, sempre està en escena i gairebé mai desapareix. La seva visió del món és la que impregna cada part de l’espectacle. En el cas de 'Matito i la grandíssima roda de fira', vam buscar un argument actual. Vam començar-lo a gestar quan es parlava del Barcelona World i del macrocomplex turístic i de casinos a la zona de la costa. Ens estan destruint el nostre paisatge i el Matito reivindica l’autenticitat. A partir d’aquí, van anar sorgint els arquetips, els personatges. 

- De què parla 'Matito i la grandíssima roda de fira'?
El 'Matito i la grandíssima roda de fira' és un entreteniment. Volem que la gent s’ho passi bé i xali una estona, però al mateix temps fem crítica social i territorial. Ens fixem en el canvi del nostre entorn natural provocat per macro empreses. El Matito viu sota una olivera i tota la trama gira al voltant d’una amenaça que rep. Volen treure l’olivera i posar una gran roda de fira, substituir els sacs d’olives per milers de turistes. 

- És per a tots els públics, l’obra?
El contingut és elevat i el públic adult se sent identificat amb tot el rerefons, però les formes són senzilles i sintètiques, rítmiques i dinàmiques. Agafem les rutines clàssiques del titella de tota la vida, però en un context actual. 

- Sou una companyia tradicional de titelles, doncs?
No surt el dimoni ni la mort, que són els arquetips del llenguatge de titelles tradicional, però sí que hi ha el personatge dolent. Hi ha unes bruixes que són unes velles xafarderes, l’enamorada, l’amic còmplice del protagonista... Hi ha un imaginari molt local que té una força universal.

- Cal reivindicar que els titelles són per a tots els públics, llavors?
A Catalunya s’associa el teatre de titelles per als nens i sobretot a les criatures. Els pares hi van perquè el nen xali, però ja es posen fora de la història. Sovint si s’enganxen és perquè de petits van viure aquells espectacles de titelles ambulants a les fires i a les festes majors.  Els titelles són teatre familiar i s’hi ha d’encabir també els pares. S’està descobrint que el titella és una eina molt potent per explicar coses. Els actors d’un teatre més estàndard poden decidir si corren el risc de dir segons què. Amb els titelles sempre pots dir que són ells qui han dit qualsevol cosa. 

- Si ens fixem en la música, com vas conèixer l’Arturo Gaya?
El llenguatge del titella de guant és popular i casa perfectament amb la música popular. Molt rítmica, amb lletres clares. Amb l’Arturo Gaya havia fet uns cursos de cant i li vaig proposar que fes la música, però finalment vam decidir que també havia de participar de l’espectacle. 

- I quin paper juga la música?
D’una banda, acompanya les rutines de titelles, per exemple, en una lluita de bastons, que és un recurs per representar la disconformitat entre dos titelles. Doncs quan passa, l’Arturo toca un pandero quadrat i acaba assemblant-se més una lluita ritual que a una lluita violenta. També es creen cadències amb la guitarra en caminar les velles, per exemple. I d’altra banda, les mateixes cançons que ajuden a donar un missatge concret en una escena. L’Arturo canta jotes, albades, cançons populars. El pensament del Matito passa per la veu de l’Arturo. 

Més informació: 

Facebook Matito
Web Festival Guant

També et pot interessar