"Traslladem Quarts de Teatre al centre de Reus per apropar el microteatre al públic en general"

Els organitzadors de Quarts de Teatre ja tenen la mà trencada organitzant el festival, així que enguany han apostat per fer un pas endavant i ampliar el certamen. Incrementa el nombre d'espectacles, es canvia d'ubicació, es multipliquen els espais i la programació s'obre al públic infantil. En definitiva, una manera de diversificar i d'arribar a nous públics. L'integrant de Les Artistes, Irene Benavent, i el representant de Perejil's, Dídac Aluja, ens han donat tots els detalls d'aquesta nova etapa.
 

- Aquesta ja és la cinquena edició de Quarts de Teatre, us imaginàveu que funcionaria tan bé?
Sempre que engegues un projecte nou, esperes i desitges que funcioni bé però mai saps com serà rebut pel públic. L’any 2013, el microteatre era un format teatral que no es coneixia gaire i ens feia por que vingués poca gent. Aquesta por es va dissipar només obrir la porta de La Palma. Hi havia gent fent cua, les entrades es van exhaurir i a partir d’aquí sí que vam pensar que aquest era un projecte que podia tenir un llarg recorregut i moltes opcions de créixer.
 

- Enguany el cicle arriba carregat de novetats, quines?
Doncs, la primera i gran novetat és que deixem La Palma, on s’havien fet les últimes edicions, i ens situem al mig de Reus, ocupant diferents espais emblemàtics de la ciutat com el Centre de Lectura, el Círcol, el Museu Salvador Vilaseca, la Galeria Antoni Pinyol i el Castell del Cambrer. La segona novetat és que hem introduït dues petites obres infantils, en horari de matí. És a dir que passarem de 4 propostes a 7. També hem apostat per realitzar un taller d’escriptura a càrrec de la Rosa Pagès, on podrem veure els guions dels participants en una lectura dramatitzada que servirà per obrir la festa de clausura del festival. Canviem de llocs, per tant també canviem la seu, que la situarem al Pilée. Serà un punt d'informació i de venda d’entrades, i a la nit, a partir de les 23:30 h, celebrarem la Festa de Clausura, amb les lectures dramatitzades, l’entrega de premis i la festa final que anirà a càrrec del dj. Johans On. 
 

- Quants canvis!
Sí, molts. Ens havíem d'adaptar a la demanda creixent del públic. Aquest any també es lliuraran 4 premis: el millor actor, la millor actriu, el premi del públic a la millor obra i el premi del jurat. I, per primera vegada, posarem a la venda entrades anticipades on-line que es podran adquirir a través del nostre web: www.quartsdeteatre.cat
 

- Per què heu apostat pel canvi d'emplaçament? 
Som dos col·lectius molt inquiets, sempre estem pensant més enllà. Ens agradava la idea de fer el canvi d’emplaçament, i deixar La Palma i el Casal de Joves, per ocupar espais emblemàtics de la ciutat, i que, per ells sols, ja són un gran escenari. També ens agradava la idea d’aproximar el festival al centre de la ciutat per aconseguir, en definitiva, apropar el teatre de petit format al públic en general. No sabem si ens beneficiarà, però és la nostra aposta per aquest any.
 

- Quines propostes oferiu? 
El dissabte el començarem amb dos muntatges dirigits als més petits de la casa, ‘Històries i llegendes’ i ‘El follet ideal’, que estem segurs que agradaran a tota la família. I a la tarda, cinc espectacles més. ‘Parats’ és una història on dos desconeguts es troben en una parada d’autobús; ‘6 autors a la recerca de personatge’, una paròdia de l’obra homòloga de Luigi Pirandello; un espectacle que t’ensenya a plorar, ‘Lloronas’; ‘Nins’, una història esborrajada on cobra vida la Verge Maria i Sant Francesc d’Assis i; ‘Sense ànim de lucre’, protagonitzada per dues actrius que treballen en una oficina on tot s’acaba capgirant.
 

- En funció de quin criteri escolliu els espectacles?
La tria, com tots els anys, està en mans del jurat, que aquest any han estat la Violant Llopis, la Rosa Pagès, el Xavier Graset i el Francesc Camins. El criteri, principalment, és la lectura del guió ja que hem de pensar que part de les obres que es presenten no s’han estrenat o, en tot cas, no es pot dir que siguin conegudes. Després de la selecció i valoració, intentem que les obres siguin de temàtiques i gèneres diferents per tal que el públic pugui gaudir d’una proposta variada. Val a dir que enguany ha estat una decisió complicada, ja que s’han presentat vora 40 obres i això suposa el doble d’edicions anteriors.
 

- Gastronomia i teatre continuaran anant de la mà en aquesta edició?
Les altres edicions comptàvem amb el menjar de Cuinetes i aquest any, amb el canvi de lloc, volíem comptar amb el suport dels establiments del centre. La proposta inicial era crear el Gastroteatre, convidant a diferents restaurants del centre a què maridessin una tapa amb les obres del festival, però la coincidència amb la Ganxet Pintxo va fer que aparquéssim la idea i hem decidit unir forces amb ells. Per tant, el públic entre microteatre i microteatre podrà fer un pintxo i entre pintxo i pintxo, un microteatre.
 

- Oferiu als ciutadans la possibilitat de viure el festival des de dins, què faran?
Un esdeveniment així comporta la gestió d’entrades, les regidories dels espais, l’acompanyament a les companyies... Tota la gent que ho vulgui viure des d’aquest vessant només cal que s’apunti al web del festival!
 

- Quan vau presentar el cicle ara fa tres anys explicàveu que a Catalunya hi havia poca cultura de microteatre, com ha canviat el panorama? 
Ara mateix a Catalunya el microteatre està en un molt bon moment. La cosa ha canviat molt i ha crescut considerablement, es poden veure aquest tipus d'espectacles en molts llocs del país perquè han sorgit molts festivals i sales que en programen. Segurament això és el que fa que el nombre d’obres que es presenten al festival creixi edició rere edició.
 

- A què atribuïu aquest auge?
És un tipus de teatre que mou moltes emocions. El públic es converteix en un observador de primera línia, tenen els actors a tocar i això fa que visquin més intensament l'espectacle. Justament el mateix que els passa als actors que, gairebé, poden sentir l'alè del públic. És fantàstic!, es crea una situació molt íntima. El fet que siguin peces breus fa que sigui fàcil de moure i, per això, molts autors i actors han optat per crear aquest tipus d’espectacles.