Jump to navigation
- Com va començar la seva relació amb el món de l’humor?Per casualitat. La meva dona treballava a un cabaret, Mister Dollar, de la plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià). L’anava a buscar de matinada i el propietari una nit em va oferir explicar acudits a l’escenari del cabaret ja que jo era actor. “Li pagaré bé” em va dir, i vaig acceptar. Aquell setembre de 1974 no vaig començar amb acudits, vaig escriure un esquetx que vam fer entre la meva dona i jo. També vam ballar al final. Jo començava amb un petit monòleg de 5 minuts i llavors començava l’esquetx. Als pocs mesos el monòleg era més llarg. Després la meva dona va quedar embarassada de la nostra primera filla i vaig continuar sol fins avui, estimat amic. Compti vostè els anys que porto fent monòlegs.
- Ho va tenir clar des del primer moment o va dubtar?Ho vaig tenir molt clar, a més, guanyava molts diners. Així que vaig deixar el teatre i vaig començar a treballar al cabaret, sales de festes, pubs, cafès-teatre... durant molts anys. El 1991 vaig començar a fer monòlegs als teatres.
- L’humor és una professió dura?Molt dura i complicada però creguim, el teatre és la professió més meravellosa que hi pugui haver. Amb tota l’inestabilitat que comporta.
- A Reus ens porta ‘Verás que todo es mentira’ un espectacle que va començar el 2009 al Club Capitol i que definiu com a quasi dirigit per Andreu Buenafuente i Berto Romero. Com ha estat ‘quasi’ treballar amb ells?Una gran experiència. Jo sempre ho feia tot sol però aquesta vegada tant l'Andreu com el Berto es van oferir a ajudar-me. El primer dirigint i el segon amb el text. Sempre els hi estaré agraït, són grans artistes i millors amics.
- Parlant de mentides, quina és la pitjor mentida que li han dit?Que Déu existeix. Encara no l’he vist.
- I la pitjor que ha dit vostè?N'he dit tantes que ara mateix no recordo quina podria ser. Li diré una cosa, m’encanta mentir. Visc de la mentida. Els actors som grans mentiders.
- A més, vosté ve d’Uruguay, un país amb el president més sincer del món en aquests moments. Política i mentida van donats de la mà?Els polítics no menteixen, enganyen. Això és una altra cosa. A més, els polítics en sí no poden fer res. Avui els governs no manen, mana la gran banca i les grans multinacionals. Ho va dir el president Mújica: “no es el perro el que mueve la cola, es la cola que mueve al perro”. Gran metàfora. Va ser un president que no va poder fer tot el que volia fer.
- Al seus 72 anys encara segueix damunt els escenaris i de fet ara fa uns dies va estrenar l’espectacle ‘Godoy y Yo’. Menteix molt a hores d'ara?I tant, i seguiré mentint. Mentir és fantasejar, imaginar, somniar, volar, ficcionar... D’aquesta manera sóc l’home més lliure del món. Somniant puc ser i fer el que em doni la gana. A més, no costa res, és gratis.
- Ha pensat com serà la seva retirada dels escenaris? O retirar-se és de covards?Per més que volgués no podria retirar-me dels escenaris. Amb la pensió que em queda... A més, les meves vacances són l’escenari. No penso en retirar-me.
- Per acabar, que li agrada fer a Godoy quan surt de casa?Surto molt poc de casa. Al teatre, a comprar al Mercat de la Boqueria, camino una estona per Collserola que és on tinc el tros... Surto a buscar al meu nét a l’escola i anem a jugar a futbol a casa seva. A les nits surto a sopar amb amics actors i camino pel Gòtic. Ja ho veu, surto poc de casa.
Finalment, li hem demanat al Godoy quines són les seves 5 cançons de capçalera. Són aquestes:
--
