Arnau Martínez
,
21/01/2019
Família

La societat a l’escola: el sistema Amara Berri

L’Escola Mas Clariana de Cambrils és l’únic centre educatiu de Catalunya que segueix aquesta metodologia

Foto: 

Arnau Martínez
L'Amara Berri és un projecte global per al desenvolupament de competències
L’empoderament, l’autogestió o l’autonomia dels nens a l’escola, fins fa pocs anys, semblava una utopia. Des de fa un temps, les escoles s’estan despertant, repensant i volen prendre part del moment actual. “Educar la ment amb el cor”. Aquest és el punt de partida de l’Escola Mas Clariana de Cambrils. Des de l’any 2015 segueix el sistema educatiu Amara Berri de Loli Anaut. Acadèmicament es defineix com un projecte global per al desenvolupament de competències. És l’únic centre educatiu de Catalunya que aposta per aquesta línia. Només n’hi ha 21 a Espanya, 18 dels quals es troben al País Basc. Seguint l’eslògan, la directora de l’escola, Lluïsa Vicente, assenyala el punt de partida: “primer hem d’estar bé, sentir-nos bé i saber gestionar les emocions. A partir d’aquí, ens podem relacionar amb els altres i ens trobem en un estat òptim per poder accedir al coneixement”. Tot plegat, per formar persones actives i crítiques.
"Els mestres dissenyen activitats competencials fent-se preguntes. Els continguts han de ser extrapolables a la societat”, explica la directora de l’escola, Lluïsa Vicente

“Ens trobem en un moment de grans canvis, de noves metodologies, però l’Amara Berri és un esquelet sobre el qual es poden sustentar moltes dinàmiques, tendències o tecnologies”, com la robòtica o la gamificació, indica la mestra especialista en suport inclusiu, Mònica Díez. La societat és líquida, però. “Pots cometre l’error d’entrar en una metodologia que està de moda, però l’escola s’ha de basar en una arrel forta on afegir tot el que és nou”, segueix.

Aquest mètode existeix des de fa quaranta anys, però no és una metodologia rígida, “és flexible i permeable, s’adapta a tots els canvis socials que es van donant”, descriu la mestra de Medi, Sandra Rizza. “Aquest sistema permet que els nens s’adaptin al món que els envolta”, assegura la directora, “és com portar la societat a l’escola”, hi torna Rizza. 

El curs passat, l’Escola Amara Berri va ser reconeguda com una de les escoles Changemakers per l’organització sense ànim de lucre Ashoka. També va premiar les escoles Padre Piquer de Madrid, O Pelouro de Pontevedra i l’Escola Sadoka de Barcelona.

Espais oberts i rotatius
Només entrar a l’escola hi ha la Mediateca, un espai obert amb llibres, publicacions i diversos ordinadors per consultar qualsevol dubte que tinguin els alumnes. La majoria de classes tenen les portes obertes, de manera que els nanos poden anar amunt i avall, optant per un ambient o un altre. A cada aula s’hi desenvolupa una assignatura: castellà, català, medi, música, etc. Existeix la figura del tutor, però cada mestre imparteix una matèria concreta per cercar al màxim l’especialització.

“Els mestres dissenyen activitats competencials fent-se preguntes. Els continguts han de ser extrapolables a la societat”, explica la directora de l’escola, Lluïsa Vicente. Cada aula es distribueix en quatre zones, una per cada bloc curricular de l’àrea. Per exemple, a la sala de matemàtiques de cicle inicial se simula un barri amb una botiga, una casa, un taller i una oficina. Una vegada immersos, els nens també roten dins la mateixa classe seguint un context determinat i extrapolant conductes que es trobaran fora d’aquelles quatre parets  com la compra i la venda.

Cada activitat - joc té una finalitat: o bé una exposició, una presentació o fins i tot una publicació o intervenció als mitjans de comunicació de l’escola (revista digital, ràdio i televisió). Abans d’iniciar una tasca, els nois es pregunten “per a què?”. Tots els materials es publiquen a una plataforma interna del centre i els pares poden veure la feina dels seus fills cada dia.

Els llibres no han desaparegut de les aules, “és un recurs més”, comenta Vicente. Poden buscar-hi informació, de la mateixa manera que poden fer-ho als ordinadors que tenen a cada classe.

L’alumne autònom
L’alumne és el protagonista. El mestre, el guia, l’acompanyant. “Els nens van sols tenint en compte en el moment que es troben”, matisa Rizza. No és el mateix un xiquet de cicle infantil que un altre de superior. Una altra característica és la barreja dels alumnes per cicles. Primer i segon de primària junts, tercer i quart també van de la mà i finalment cicle superior amb cinquè i sisè. Les mestres asseguren que els alumnes estan avesats a ajudar-se, a cooperar. I els mateixos nens acaben fent de guies gràcies a la barreja de cursos.

És una educació individualitzada, “el mestre ha tingut en compte el ritme i el nivell de l’alumne”, comenta Lluïsa Vicente. Aquest sistema evita situacions com la falta d’interès, per la complexitat de la matèria o pel contrari, amb els nois més avançats. Sovint, són activitats obertes que permeten que cada alumne arribi al seu nivell.

També tenen una sala de mediació. És un espai petit i tranquil on els alumnes més nerviosos o amb necessitats educatives especials, hi acudeixen quan volen, lliurement, per relaxar-se. Aquests alumnes, però, no se separen del grup. “Els atenem dins de l’aula, responent al Decret d’escola inclusiva de la mateixa Generalitat”, explica Mònica Díez.

Lideratge de la directora i formació dels docents
Instaurar el sistema Amara Berri a l’Escola Mas Clariana va ser una capficada - en el bon sentit de la paraula - de la directora. Vicente va conèixer la metodologia fa catorze anys, va anar a visitar l’escola Amara Berri de Sant Sebastià i va quedar fascinada. “El ritme de treball, l’autonomia, els aprenentatges”, remarca la responsable de Mas Clariana. Quan Lluïsa Vicente va accedir a la direcció, va apostar per “generar un ambient de canvi”, diu. No és un canvi de la nit al dia. “Jo formava part d’aquell professorat i ella ens va preparar, va crear la necessitat de canvi”, recorda Sandra Rizza referint-se a la seva cap, “la passió és contagiosa i acaba sent com una taca d’oli", afegeix. El 2014 van organitzar diferents viatges a Donosti per conèixer l’escola mare, van formar-se i el curs 2015-2016 van començar implantant aquesta nova metodologia.

És una escola pública i el moviment de professorat és constant. Els que aconsegueixen quedar-se un any o treuen plaça, segueixen una formació interna i visiten el centre basc. Els mestres substituts segueixen el mètode de treball que ha deixat prèviament el titular. Malgrat això, “els nens moltes vegades són el recurs”, afirma Sandra Rizza. Els nanos tenen agafada la dinàmica rotativa i el mestre es pot anar adaptant a ells.

Tornar a topar amb la metodologia tradicional
Les escoles que estan apostant per noves metodologies tenen un handicap. Quan els nanos arriben a secundària, tornen a topar amb l’ensenyament més tradicional. “Si tens una ment oberta, tens més capacitat per adaptar-te”, manifesta la responsable del centre. Molts exalumnes tornen de visita a l’escola i comenten que “els agradaria que hi hagués una continuïtat”, lamenta Vicente, “aquí érem més nosaltres, diuen”.

La Mas Clariana té les portes obertes a qualsevol altre centre educatiu, “que vinguin a veure’ns, que vegin que és possible”, revela una entusiasmada directora. S’ofereixen a acompanyar-los, a explicar la seva experiència; el que faci falta. “Quan vius una experiència com la que estem vivint nosaltres, tens la necessitat de compartir-la”, continua la professora de Medi.

“Els mestres també hem crescut professionalment i personalment”, indica Sandra Rizza. “Com a mestres hem de saber el nostre rol, hem de donar eines als nens per transformar la societat. Hem d’anar més enllà d’ensenyar Medi o Matemàtiques, tenir una visió més global”. “No et pots quedar on estaves. Veus que aquests nens viuran en una societat molt diferent de la nostra, amb perfils professionals molt diferents i necessiten desenvolupar noves competències”, subratlla la mestra especialista en suport inclusiu. El punt central d’un projecte educatiu d’una escola no poden ser els mestres, i a Mas Clariana ho han entès.

El Departament d’Ensenyament, a remolc
Paral·lelament al canvi de metodologia de l’Escola Mas Clariana el 2015, Ensenyament va iniciar els tràmits per treure el nou currículum. El Decret 119/2015 reclamava “la formació de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables, un fet consubstancial al progrés en l’escolarització i a l’èxit escolar”. “Això ens va donar molta seguretat. Les directrius del Departament i les que ens havíem marcat eren les mateixes”, subratlla Vicente.

A l’Escola Amara Berri compten amb dues persones que només es dediquen a impartir formació i a divulgar tota la metodologia del sistema, “esperem que aquí algun dia també arribi”, demana la directora. La sensació és que el Departament sempre ha anat a remolc de l’escola, i en definitiva, de la societat. “És una paradoxa. El currículum sempre ha anat per una banda i les polítiques educatives per una altra”, afirma la cap.

Innovació i transformació social. El canvi està latent. Cal que els instituts de secundària s’hi sumin i el Departament d’Ensenyament es posi al capdavant. La societat avança i l’escola no vol quedar-se enrere. A l’Escola Mas Clariana ho tenen clar.

Més informació: 

Comentaris

imatge de Sergio2

M'agradaria puntualitzar que l'escola de Barcelona es diu Sadako . Caldria ressaltar encara més en aquest article la vital importància del claustre de mestres que van fer possible l'aprovació d'aquest projecte que no és pas d'una o tres persones. Vull agrair molt a tot el professorat que cada dia acompanya els alumnes la gran feina que estan fent. Qui fa avançar aquest sistema són aquelles persones que passen cinc hores a l'aula diàriament donant el màxim.

També et pot interessar