Isabel Martínez / Reusdigital.cat (GDDC)
,
08/06/2015
Llibres

Ezequiel Gort: "Sóc el darrer arxiver tradicional a Reus"

Es jubila l'historiador reusenc que ha fet d'arxiver municipal durant els darrers 21 anys
Ezequiel Gort

Foto: 

Isabel Martínez
A més d’una persona afable, Ezequiel Gort és un autèntic savi. Un dels estudiosos que coneix millor el Reus medieval i que, en la seva extensa obra de recerca, ha tractat també el Priorat més místic. A aquesta activitat intel·lectual, cal afegir que Gort ha exercit en els darrers 21 anys com a arxiver municipal de Reus, una plaça de la qual es jubila per dedicar-se -segons les seves paraules- a continuar remenant papers, en aquest cas, per les seves recerques històriques.
"Abans, l’arxiver era l’historiador i ara no té perquè ser-ne ni tampoc ha de conèixer necessàriament llatí, per exemple"
Tot i que la conversa amb Reusdigital.cat gira sobre els canvis tecnològics viscuts a la professió i els atributs que haurà de tenir el nou responsable del servei així com els reptes plantejats, em proposa, amb èmfasi, que li faci una foto consultant pergamins. No em sorprèn gens en una persona que sent passió per l’estudi del passat i que ha exercit un bon mestratge com a arxiver. Tot i que la seva relació laboral amb l’Arxiu és anterior, Gort va guanyar la plaça d’arxiver municipal el 1994 i ha viscut intensament la trajectòria del servei des de la plaça del Castell fins l’actual emplaçament.
 
- Com ha canviat l’ofici d’arxiver en els darrers anys?
Depèn com es miri però és veritat que s’ha transformat per les noves tecnologies, per la visió de la feina en si… Quan vaig entrar a l’Arxiu encara hi havia la mentalitat del vell arxiver, que guarda papers, aquí i a tot arreu. L’arxiver d’avui és molt més professional de l’arxivística que de la història. Personalment, sóc el darrer arxiver tradicional, tot seguint la línia que va començar Andreu de Bofarull al segle XIX. La revolució tecnològica s’ha vingut a afegir al procés de modernització de la feina. Abans, l’arxiver era l’historiador i ara no té perquè ser-ne ni tampoc ha de conèixer necessàriament llatí, per exemple.
 
- Aquest mes de juny fa cinc anys de l'obertura del nou arxiu del carrer Sant Antoni M. Claret. Més enllà d’unes noves instal·lacions més adequades, quin balanç fa dels canvis viscuts en aquesta etapa?
Quan estàvem a l’antiga escola Rubió i Ors ens dedicàvem més a l’Arxiu administratiu i aquí hem recuperat d’alguna manera la part històrica. Hi ha un nombre de documents més alt i també ha entrat algú més al servei, fet que ha permès repartir millor la feina.
 
- Quin balanç fa de la dinamització de l’Arxiu durant la seva trajectòria a la casa?
Les activitats de divulgació es van començar cap a l’any 2000. Amb la incorporació de Salvador Palomar el salt quantitatiu va ser molt important. Tot i que penso que, al final, es va pervertir bastant l’ús de sala del Castell perquè tots els departaments feien coses que no estaven relacionades amb el servei. Per això, des que som aquí hem reduït els actes estrictament als relacionats amb l’Arxiu. Enguany, en aquest espai portem 48 activitats en 5 mesos, unes 1.200 persones, cosa que representa molta activitat malgrat que és probable que  es vegi molt poc.
 
- Parlant estrictament de qüestions de divulgació, fa quatre anys que es va editar el darrer número de les publicacions de l’Arxiu  amb un número, precisament, sobre la història de l’Arxiu Municipal. Veu interessant poder recuperar aquesta col·lecció iniciada el 2001?
Realment, la col·lecció es va deixar de publicar durant l’etapa d’Empar Pont com a regidora de Cultura. Si hi ha més recursos estaria bé recuperar-la. Aquest mandat no ha estat possible ni s’ha plantejat la possibilitat de recuperar aquestes publicacions ni tampoc el butlletí.
 
- A banda de facilitar les consultes administratives o històriques, quines altres activitats realitza l’Arxiu?
Xerrades, cicles, visites escolars… Als escolars, els oferim un programa una mica a la carta entre diferents possibilitats com ara visita o temes d’història de Reus. Ens adaptem al nivell del grup d’alumnes. No és el mateix un grup d’universitaris que un de nens de 12 anys. Enguany,  portem dos grups d’universitaris, un sobre tipologia documental i l’altre sobre introducció al catàleg de l’arxiu.
 
- Actualment, els suports dels documents va més enllà del paper. Quina tipologia de documents podem trobar a l’Arxiu de Reus?
Un document d’arxiu és tot allò que aporta una informació sobre les activitats de les persones o de les institucions i que no són de creació, posem per cas. Són prebendes, expedients d’obres, etc… El suport d’un document pot canviar: abans del paper hi va haver el pergamí i ara pot ser l’electrònic. Actualment, les noves tecnologies permeten recollir el document oral o el document en imatge.
 
- A quina situació de capacitat es troben actualment les instal·lacions?
Aquest edifici va ser pensat per uns setze quilòmetres de prestatgeria i ara hi ha gairebé la meitat però la quantitat de documentació que tenim no cap a les instal·lacions actuals i, per tant, continuem tenint la nau del polígon Agro-Reus. En aquell espai, hi ha tanta documentació com aquí tot i que és documentació administrativa de poc ús. En fer les transferències, si tenim clar que aquella documentació es consultarà sovint la traslladem aquí i si no va a la nau. Una altra diferència és que bona part d’aquella documentació, probablement, es podrà eliminar legalment i esperem que passin els anys corresponents per poder fer la tria i avaluació corresponent.
 
El creixement de la documentació els últims vint-i-cinc anys és bestial a tot arreu. A Reus, la documentació fins al 1960 ocupa entre dos-cents i tres-cents metres lineals i la resta, fins als setze quilòmetres que tenim, és documentació dels últims trenta anys. Per això, en els darrers anys s’ha començat a parlar de destrucció documental, per necessitat, fa trenta anys era simplement impossible i el Codi Penal recollia que un document oficial no es podia destruir. Ara, per poder destruir, hi ha tota una reglamentació legal a través de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i  Tria de Documentació.
 
- Quina és la funció de l’Arxiu i com ha canviat a causa de la revolució que representa la signatura electrònica?
L’Arxiu és una dependència municipal on van a parar tots els papers de la casa i això ha fet que a vegades se la tingui en poca consideració. La línia que segueixen tots els arxius del país és intentar eliminar aquesta visió de l’Arxiu com cal drapaire. Amb l’administració electrònica, l’Arxiu pren un protagonisme que no havia tingut abans. Si amb els formats tradicionals l’Arxiu rebia els documents als cinc anys després d’haver-se generat, amb el nou sistema entra en el procés administratiu en el mateix moment que es crea un document.
 
En el cas de Reus, estem treballant conjuntament amb informàtica i  l’OAC, on es genera l’expedient i quan s’entra una instància electrònica ja se li donen uns codis que permeten marcar els circuits a través de l’Ajuntament. És un canvi de mentalitat de funcionament de tot l’ajuntament, no només de l’Arxiu. Fins ara, cada departament anava per lliure i, a partir d’ara,  les rutes documentals estan molt bé marcades independentment del funcionari que iniciï l’expedient.
 
- Com haurà de ser, doncs, l’arxiver del futur?
El proper arxiver haurà de ser informàtic a més d’arxiver. La professió en si mateixa està variant moltíssim per la informàtica. Estem anant cap a l’iarxiu, cosa que significa canvis de producció interna i de quadre de classificació documental. També hem descobert que hi ha moltes tipologies documentals que no coneixíem perquè fins fa un temps hi havia molts expedients senzills que es generaven a partir d’una instància a l’OAC però que en ser tan bàsics al cap de dos mesos ni tan sols constava a l’arxiu perquè no era necessari. Ara sí, perquè hem de donar un codi d’entrada a tot document tot i que si l’expedient és tan bàsic és possible que després s’hagi d’eliminar. Per altra banda, tipologies documentals creades aquests últims anys que encara no havien arribat a l’Arxiu, ara n’hi ha. Per tant, tot això ho hem hagut d’adaptar al nou quadre de classificació documental.
 
- Aquest canvis com es resolen legalment?
Abans de la Llei d’Accés Electrònic dels ciutadans als serveis públics (Llei 11/2007), el document electrònic no tenia força legal. A partir del moment que hi ha signatura electrònica i que hi ha sistemes que garanteixen la fidelitat documental s’ha d’establir una legislació per  aquests documents. La llei donava un termini de 2 anys per adaptar tota l’administració tot i que tots els ajuntaments hagin retardat molt els procediments i els vagin fent amb molta cautela perquè estem creant un sistema d’administració totalment nou. A nivell d’Ajuntament de Reus, els departaments d’Informàtica, Arxiu i Secretaria, hem treballat conjuntament. Fa uns mesos, precisament, es va crear la junta de seguretat documental tot i que encara no s’ha convocat i ho haurà de fer el proper ajuntament.
 
- Un dels grans problemes de l’iarxiu és la conservació de determinats formats que poden quedar obsolets per l’avanç de la tecnologia. Com s’està treballant aquest aspecte?
Sí. Un dels grans problemes és la migració dels formats. Per això, s’està anant cap a formats que es puguin conservar. Ja s’ha establert un sistema de migració periòdica de documents perquè els primers documents ja s’han perdut. Per tant, hi ha d’haver processos de recuperació d’aquests documents. Aquí ens mirem molt el model de Canadà que és un entremig entre el model americà i l’europeu.
 

També et pot interessar