'La casa del criminal', de Juan Carlos Elijas

Celebrem el Dia Mundial de la Poesia, 21 de març, amb aquest poema de Juan Carlos Elijas

Salvador Miranda

20/03/2017

Llibres

Surtdecasa celebra el Dia Internacional de la Poesia, el 21 de març, amb un poema per cada una de les seves edicions. A Camp de Tarragona hem escollit 'La casa del criminal', de Juan Carlos Elijas. Elijas, nascut a Tarragona el 1966, ha escrit una dotzena de llibres de poemes des del 1998, entre els que destaquen 'Camino de Extremadura (2005)', 'Delfos, me has vencido' (2009), ''Cuaderno de Pompeya' (2009) o 'Sonetos a Simeonova' (2014). El 2015 va publicar 'Ontología poética (1998˗2014)', on s'inclouen textos de les obres escrites en llengua castellana. Pel que fa a llengua catalana, ha escrit 'Últim udol per l'Allen Ginsberg' (2011), 'Per un nus a la gola' (2012) i 'Flors a les parpelles' (2014), a les pàgines del qual trobareu 'La casa del criminal'. Esperem que el disfruteu. Feliç Dia Internacional de la Poesia!

'La casa del criminal'

Mira com s’enfronta la paraula
contra la mort. Com les seves mans
l’arrosseguen tan puntuals cada nit.

Com aquesta segona pell de l’homicida
s’adhereix a la memòria
fins a acabar parlant tota sola.

Quina solució per a aquest pou
d’expressions a l’ús,
quin drac inacabable
difon les flames
contra la culpa d’assassí?

Es mira les mans i es pregunta
si de cas van perdonar la rancúnia.
Li pentinen, li estrenyen la gola,
li rasquen els racons més prosaics,
l’adverteixen del seu crim
en aquesta ciutat subterrània
on mai el respir es sufoca.

Les mans recullen l’aixovar
i trobaran la llosa a cel obert
després d’un pòrtic qualsevol:
les joies als seus punys,
la iniciació als ritus dionisíacs,
aquest sol nocturn,
la claredat del Poema.

Les mans emmanillades el condueixen
davant Minos, el seu judici i la seva metrologia:
la presó de les paraules,
la penitència sempre del que s’ha parlat,
la llum mínima de l’hivern

i a canvi, aquest mar de gòtics cavalls
amuntegats en un llenç,
els foscos tarongerars del no-res,
la vida d’allò que és gairebé sensitiu.