Jump to navigation
Amb aquestes paraules donen la benvinguda els organitzadors al DeltaChamber Music Festival 2017 que girarà al voltant del concepte del Temps. Una aposta musical però que també vol oferir altres maneres d'apropar-se a les arts. Els propers divendres i dissabte dia 4 i 5 d'agost tindrà lloc aquest festival que comptarà amb renombrats artistes internacionals, dos grans concerts i un seguit d'activitats paral·leles que, com dèiem, vinculen la música amb altres disciplines com les arts marcials, la cuina, la fotografia o la filosofia. Hem parlat amb el clarinetista Pau Rodríguez (Amposta, 1989), graduat a la University of the Arts de Helsinki (Finlàndia), qui juntament amb Laura Ruiz organitzen aquest festival que arriba a la segona edició.
- Un festival que apropa la música de cambra al públic i que vol integrar-se també a l'entorn. Quin sentit tenen els espais en aquest esdeveniment?Teníem molt clar que volíem que fos en un lloc diferent. Sí que tenim l'auditori de la Lira i de la Filha, però la gent està bastant acostumada a anar a escoltar música de banda allà i volíem trencar una mica i que la gent digués: "Què és això?" Fins i tot vam preguntar a les monges del monestir que hi ha aquí a Amposta per fer-ho allà. Però vam triar el Museu de les Terres de l'Ebre perquè era un espai singular i prou gran.- L'any passat també vau plantejar un concepte que unia tots els concerts del festival. Enguany la reflexió és al voltant del temps...Vam veure que hi havia moltes peces que estaven vinculades amb el temps. Enguany el fil conductor que la Laura ha vist és el tempus fugit entès com un concepte que englobaria moltes coses. Un compositor que no va acabar la peça perquè l'odiava, un altre que va tardar 10 anys a compondre la seva millor peça, un altre que quan només tenia 9 anys va ser un virtuós del contrabaix...- Enguany heu afegit més ingredients al festival...Sí, hi ha algunes activitats paral·leles. Per exemple, vindrà el cuiner del restaurant La Tancada i ens farà una tapa en relació amb el tòpic d'enguany. El sentit serà que la música que estem tocant és el present i, ell, el primer dia, farà una tapa en al·lusió al passat i, el segon dia, al futur.- Què heu volgut potenciar tenint en compte l'experiència de l'any passat?L'aspecte peadgògic. Allò més interessant del festival és que gent professional que ja és solista de grans orquestres o tenen una plaça en una universitat important vinguin i puguin tocar amb gent menys experimentada, que també és professional però que acaba de finalitzar els estudis o no té tanta experiència. Jo m'incloc. A aquesta categoria li em posat Young Talent. La idea és que tots junts puguem enriquir-nos.- A part de ser un dels organitzadors del Festival, també sorprèn que ara mateix siguis professor de música a Palestina... Com t'està canviant aquesta experiència?Sóc professor de l'Academia Barenboim Said Foundation de Ramallah. Aquesta fundació es va crear perquè els xiquets palestins tinguessin educació musical clàssica i des del gener estic allà. La meva motivació és que els més bons puguin arribar a la universitat a Berlín o a Europa en general. Ara mateix hi ha tres seus d'aquesta organització, una a Ramallah, l'altra a Sevilla i l'altra Berlín.- Com vas arribar a Ramallah?Quan estava acabant els meus estudis a Finlàndia vaig veure que sortia aquesta plaça de professor, és un projecte que la majoria de músics coneixem, i després d'enviar el meu currículum, gravacions i cartes de recomanació em van fer una entrevista per Skype i em van agafar a mi.- Com és la vida a Palestina?He tingut una mica de xoc cultural. Quan vaig arribar em va sorprendre molt el soroll del carrer i la quantitat de gent que hi havia a tot arreu. També que tenen poca consciència ecològica. Però em recorden a la gent d'aquí, molt més que quan estava a Finlàndia, són més propers i amables.- Veus por al carrer? Aprecies senyals quotidianes del conflicte polític?No hi ha por, perquè ells han integrat una situació de conflicte en la seva vida quotidiana. Això em fa ràbia, perquè tenen molt acceptat que estan sotmesos a Israel. Un company de l'escola m'explicava l'altre dia que tenia un permís de dues setmanes per anar a la platja. Li havien donat perquè era catòlic, ja que els musulmans no poden sortir. I jo li deia: "No te n'adones que això només passa aquí?"- Has vist més situacions que et resultin impactants...Algunes. Un dia a la nit vaig sentir unes explosions i em vaig despertar. Vaig mirar el Twitter i vaig veure que hi havia un grup de joves que s'estaven enfrontant a tropes israelianes prop d'una mesquita de Ramallah. Vaig sentir explosions i un tiroteig i em vaig espantar bastant. Però l'endemà, quan em vaig despertar, vaig baixar i vaig veure que la gent anava a comprar al forn de baix de casa, com si no hagués passat res. Vaig anar a la feina i quan jo els ho vaig dir, em van contestar: "Ah sí, no et preocupis, això és normal..."- Com perceben la música els teus alumnes?Crec que com una oportunitat. Ells no tenen formació clàssica europea, sinó de música àrab. Estan molt motivats perquè tenim projectes d'orquestra i també perquè tenen l'opció de marxar i tenir una carrera fora.- I tornant al festival, què creus que aporta a les Terres de l'Ebre?Tant la Laura com jo vam veure que és molt típic que, a l'estiu, les persones que treballen a les orquestres, s'animen a anar a tocar als festivals pel simple plaer de tocar junts. Vam veure que ni aquí ni al Camp de Tarragona hi havia cap festival d'aquestes característiques i, com Amposta és una ciutat molt musical, vam pensar que tindria potencial i que podríem ajudar els estudiants d'aquí a poder tocar amb els grans i també a que la gent del territori conegui què és la música de cambra.
