En aquesta tercera entrega de la franquícia, els policies Mike Lowrey (Will Smith) i Marcus Burnett (Martin Lawrence) tornen a patrullar junts en un últim viatge.

Adaptació del famós musical d'Andrew Lloyd Webber, 'Cats'. La trama gira al voltant d'una tribu de gats -els Jellicles- durant la nit de l'any en què prenen la més transcendent elecció: la de decidir qui d'ells renaixerà en una nova existència... La producció teatral de Londres va estar 21 anys al West End, mentre que la de Broadway va estar 18 anys en cartell a Nova York.

'Dolor y Gloria' explica una sèrie de retrobades de Salvador Mallo, un director de cinema en decacència. Algunes d'elles físiques, altres recordades: la seva infantesa als anys 60, quan va emigrar amb els seus pares a Paterna, un poble de València buscant prosperitat, el primer desig, el seu primer amor adult ja al Madrid dels 80, el dolor de la ruptura d'aquest amor quan encara estava viu i palpitant, l'escriptura com a única teràpia per oblidar allò inoblidable, el primerenc descobriment del cinema i el buit, l'incommensurable buit davant la impossibilitat de seguir rodant. 'Dolor y Gloria' parla de la creació, de la dificultat de separar-la de la pròpia vida i de les passions que li donen sentit i esperança. En la recuperació del seu passat, Salvador troba la necessitat urgent d'explicar-ho, i en aquesta necessitat, troba també la seva salvació.

El superespia Lance Sterling i el científic Walter Beckett són gairebé pols oposats. Lance és tranquil, afable i cavallerós. Walter no. Però allò que li falta a Walter d'habilitats socials ho compensa amb enginy i inventiva, amb què crea increïbles artefactes que Lance utilitza en les seves èpiques missions. Però quan els esdeveniments fan un gir inesperat, Walter i Lance de sobte han de confiar l'un en l'altre d'una manera completament nova. I si aquesta estranya parella no pot aprendre a treballar en equip, tot el món estarà en perill. Adaptació al llargmetratge del curt d'animació homònim, dirigit i escrit per Lucas Martell el 2009.

En aquesta ocasió, els 'jugadors' tornen al joc, però els seus personatges s'han intercanviat entre sí, fet que ofereix un curiós planter: els mateixos herois amb diferent aparença. Però, on està la resta de la gent? Els participants només tenen una opció: jugar una vegada més a aquesta perillosa partida per descobrir què és realment el que està passant.

Una casa encantada per un esperit venjatiu maleeix tots aquells que hi entren, emportant-se'ls a tenir una mort violenta.

L'alcalde de la ciutat de Lió (França), Paul Théraneau, es troba en una posició delicada. Després de passar 30 anys en política es comença a quedar sense idees i sent que viu una espècie de buit existencial. Per superar aquesta adversitat, Paul decideix contractar una brillant filòsofa, la jove Alice Heinmann. Entre els dos té lloc un diàleg en què les seves respectives personalitats canvien dràsticament la seva forma de veure i entendre el món.

Amy, Jo, Beth i Meg són quatre germanes adolescents que s'embarquen en unes vacances amb la seva mare, però sense el seu pare, un evangelista itinerant. A mesura que travessen l'estat de Massachusetts, de ple en una Guerra Civil, descobreixen l'amor i la importància dels llaços familiars.

Santi és un jove en problemes que, de la nit al dia, es torna ric. Molt ric. La qüestió és que el “millor” que podrà fer és no explicar-ho als seus amics. I molt menys a la seva parella, és clar.

La Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Tornen els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats en 1945 i que mostren amb tot el seu esplendor la gran escola de l'escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat -però també del intimisme- de l'antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l'artista de Manresa segueixen la tradició de l'historicisme sense caure mai en el kitsch.

Amb Aida, Verdi de 58 anys demostrava la seva força gegantina i la seva saviesa musical i teatral en escriure un drama intens, una òpera sobre el triangle amorós que condueix a Aida, Amneris i Radamés a plasmar la passió, l'amor i l'odi fins a les últimes conseqüències. El rerefons de l'antic Egipte -la òpera va ser escrita per celebrar la inauguració del canal de Suez- és l'excusa per tractar la temàtica amb grans escenes simfonicocorals, sense oblidar les magnífiques àries que recorren l'extensa partitura.

Debut de la soprano nord-americana Angela Meade al Liceu.