Arnau Martínez
,
06/02/2018
Menjar i beure

Alexis Domènech: “Va arribar un moment en què vaig menjar crispetes, magdalenes i gelats de galera”

Del 2 al 25 de febrer Cambrils celebra les 14es Jornades gastronòmiques de la galera i la cuina marinera

Foto: 

Arnau Martínez
Alexis Domènech, pescador de Cambrils
La galera serà la protagonista en les taules dels restaurants de Cambrils, abans d’arribar al plat, però, una persona com l’Alexis l’ha pescat. De la mar als fogons, de la tradició a l’excel·lència gastronòmica. Alexis Domènech té 52 anys i és pescador de Cambrils des dels 21. Treballava d’administratiu, però no era feliç. Deixant l’estufa i l’aire condicionat a l’oficina, va decidir posar-se a la mar amb el seu pare. Ara és el patró de la seva barca ‘Mar i vela’ i es dedica al tresmall i a la pesca del palangre. Hem parlat amb ell sobre l’ofici del pescador, dels tres tipus de pesca de Cambrils i de la galera. Ell va ser un dels impulsors de les jornades.
"Jo feia d’administratiu i a l’hivern tenia l’estufeta i a l’estiu l’aire condicionat, però no m’agradava, no era tan feliç"

- Quina és la jornada d’un pescador?
Depèn! Si parlem de Cambrils, hi ha tres sectors: l’arrossegament, el de llum i l’encerclament i el tresmall. El primer surt al voltant de les 7 del matí i abans de les 5 de la tarda han d’estar a dins el port. Es treballa de dilluns a divendres i tenen algun pont, depenent de l’obertura dels mercats.

- I el de llum?
El de llum és el de la sardina, aquest i l’encerclament surt al voltant de les 11 o 12 de la nit els dies laborables, però no té hora d’entrada perquè depèn de molts factors com el tipus de peix que agafin. Entre les 8 i les 10 del matí ja solen estar a port.

- I la teva jornada, la del tresmall i la del palangre?
La de tresmall, com es tracta d’una pesca selectiva, t’adaptes al peix segons la temporada. Per exemple, quan és època del moll se surt abans del trenc d’alba, es cala, es tiren les xarxes i quan el sol surt es tornen a treure perquè el peix ja està enganxat. En el palangre, al parell d’hores d’haver despuntat el sol ja es pot xorrar, pujar les mateixes xarxes.

- En el sector del tresmall, però, es pot sortir en diumenge...
Sí perquè has de deixar les xarxes d'un dia per l’altre. Diumenge anem a calar per dilluns a la matinada xorrar. Cada peix té la seva tècnica, és com els caçadors, no s’enduen la mateixa escopeta ni cacen durant la mateixa època si és un cérvol que si és una perdiu.

- És un ofici dur el de pescador?
No! Aquí no, els horaris són força decents. Sí que hi ha dies de mal temps, però la flota està molt modernitzada i anem ben preparats. Jo feia d’administratiu i a l’hivern tenia l’estufeta i a l’estiu l’aire condicionat, però no m’agradava, no era tan feliç.

- Falten vocacions?
Sí! És una inversió molt gran, una barca de pesca val molts diners. I cal sumar-li el gasoil, l’assegurança, tot el tema de la seguretat és força inversemblant. Per exemple ens fan duplicar les balses salvavides per si fallen. Els bots salvavides valen una fortuna! Gairebé no s’utilitzen i no fallen mai, però l’Administració ho sabrà millor...

- S’allarguen massa els períodes de veda?
No! A més crec que són necessaris. També he de dir que el meu sector no en fa perquè en ser pesca selectiva en una època vas al llenguado, en una altra al moll... És un tema delicat perquè cada sector i cada pescador sap el que té, però a Cambrils som partidaris de que n’hi hagi i de que es respectin. Sovint el problema és que l’Administració no és àgil i no va de la mà amb la flota.

- Els pescadors us heu hagut d’adaptar a una pesca més sostenible els darrers anys?
No ens queda altra! Sobretot ens ha afectat en els horaris, en les mides, controlar les cries... És molt positiu, però es podria regular millor per treballar coordinadament entre els diferents sectors.

- Com us afecten les piscifactories?
No ho notem. El peix té cicles, enguany no és any de gaire llenguado. N’hi ha poc, doncs va més car, preus desorbitats! Hem arribat a un moment en què la gent sap el que hi ha i pel que està pagant. Avui en dia, amb l’etiquetatge la gent sap el que compra.

- I la procedència del peix no us preocupa?
Això és més problemàtic. Pot arribar peix fresc de qualsevol lloc, jo no diré mai que el llenguado de Tarragona és més bo que el del nord. Ara sí, prefereixo menjar-me un llenguado pescat a Cambrils si estic a Cambrils i si estic al nord, acabat de pescar al nord. Fresc ho és tot, el poses al congelador i està fresc com una rosa, però hem de mirar de posar-lo a la cassola que gairebé encara espetegui.

- Com podem saber si el peix és fresc?
Per la ganya vermella, pels ulls clars i fins i tot per l’olor. Però l’etiquetatge hauria d’informar del lloc i del dia que s’ha pescat i fins i tot del sistema de pesca.

- Fixem-nos en les jornades de la galera, com van sorgir?
La gent que coneixíem la mar teníem molt ben valorada la galera, però no tenien valor, no es compraven. Si venia algú a saludar-te a la barca, li regalaves un grapat de galeres. Així es va formar un consell consultiu de la pesca amb l’Ajuntament i com que al febrer no es feia massa activitat i la temporada bona de la galera és ara, es va decidir fer les jornades.

- S’ha aconseguit revalorar la galera?
I tant! Els que deien que l’havíem de promocionar ara es queixen del preu! Hi havia gent que deia que no es podia condimentar més enllà de fer-la fregida o a la planxa. Va arribar un moment en què vaig menjar crispetes, magdalenes i gelats de galera! L’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils també va entrar de ple i organitza concursos cada any amb alumnes de tot el país i tot tipus de plats.

- I com es pesca?
Bàsicament per arrossegament, els que ens dediquem al tresmall també n’agafem, però una quantitat molt petita. A més a més, aquest any se n’està agafant força, el que deia abans dels cicles, semblava que estava baixant, però enguany n’hi ha molta.  

- Per acabar, la millor manera de cuinar-la?
Fregida amb un bon oli. Cambrils és terra d’oli també. No és només la galera, després necessites una barra de pa per sucar!

També et pot interessar