De ruta imaginària per la 14a Fira de Música al Carrer de Vila-seca

Dues jornades ideals de música en directe
Surtdecasa Camp
,
06/05/2013
Música

Quan s’acosta el maig els amants de la música en directe del Camp de Tarragona ens comencem a fregar les mans. Raó? La Fira de Música al Carrer de Vila-seca. O el que és el mateix: més de 45 actuacions musicals repartides al llarg i ample d’aquest poble del Tarragonès. Que comenci el xou!

[El que ve a continuació no és una crònica sinó una situació hipotètica. Res del que ara llegireu ha succeït, encara. Tindrà lloc d’una manera ‘semblant’ durant els dies 3 i 4 de maig a durant la 14a Fira de Música al Carrer de Vila-seca]

 

  • imatge de control 1per1

Dia 1 (3 de maig)

El primer que fem en trepitjar Vila-seca és fer-nos la Targeta FiM, que ens donarà accés a determinats espais on es fan concerts per l’irrisori preu de 3€. Sembla broma però no ho és.

Un cop ens hem fet amb la nostra targeta, i ansiosos de música en directe, ens disposem a definir l’itinerari a seguir i aquí és on comencen els dilemes. Som tres: la Marta, la meva amiga 'fiestera' que li va la rumba, el mestissatge, etc.; el Xavi, un amic que li va "allò que soni bé"; i jo, que no sabria encasellar-me en un estil però que ja tinc més o menys triats els grups que vull veure.

Arribats en aquest punt, tenim dues opcions clares: o cadascú se’n va per una banda i veu tot allò d’acord amb les seves preferències o tots cedim i fem un tast de l’itinerari dels altres... En un primer moment he pensat en anar al meu rotllo i estalviar-me certs grups però, no em pregunteu perquè, avui m’estimo més estar de bones amb la Marta (ehem) així que trio la segona opció.

Aquest any hi ha hagut variacions en els espais on actuen els grups. Ja no existeix l’escenari de Las Vegas ni l'Auditori però ara tenim El Pati del Fènix i al costat seu La Mina cafè-teatre.

Hem arribat tard al rock psicodèlic de PacoSan, el grup que ha encetat la Fira però els Univers ja han començat a tocar a les 21h. al Pati del Fènix. Ells fan shoegaze i han vingut presentant el seu nou EP ‘La Pedregada’. A mi m’agraden força però la Marta i el Xavi ja m’estan estirant perquè anem a veure què més hi ha pel poble.

Fent un tomb hem donat amb l’escenari de la Plaça de Voltes on estan tocant els Empty Cage, els guanyadors del Sona9 el 2012. Seguim caminant creuant-nos amb alguns assistents habituals de cada any i de seguida comencem a sentir trompetes, aquest cop però, no veiem cap escenari. Consultem el programa de mà de la FiM i deduïm que deuen ser els Zebrass Marching Band, una banda itinerant que volta pel poble tocant i animant a la gent. La Marta troba unes amigues que li comenten que està a punt de començar un grup de rumba al Parc de la Riera: Derrumband, així que anem tots junts cap allà. A mi no em fa gaire el pes ja que volia veure els Sexy Bicycle (folk intimista), que comencen practicament a la mateixa hora (21:45h.) però seré una mica pacient... Mitja hora després, quan la meva paciència comença a acabar-se, li dic al Xavi si em vol acompanyar a veure els Tiger Menja Zebra que toquen a La Mina. Al Xavi li sembla bé i li diem a la Marta però ella s’estima més estar-se amb les amigues, així que quedem en trucar-nos més tard.

El potent concert dels Tiger Menja Zebra m’ha agradat força, el Xavi en canvi ha quedat en estat de xoc. Després d’unes cerveses, la Marta ens ha trucat des del concert de Guillem Roma & Camping Band Orchestra (pop balcànic) i hem quedat que la passarem a buscar i anirem a menjar alguna cosa amb les seves amigues abans de que se’ns faci més tard. A les 23:30h., mentre ens mengem un entrepà, mirem el concert de Xarim Aresté (Very Pomelo) que ha cobert la baixa de Josele Santiago amb els Very Pomelo. Llàstima, m’hagués molat molt sentir la veu de Los Enemigos.

Un cop sopats tenim un altre dilema: la Marta i les amigues volen anar a veure Ítaca Band que fan ska, reggae... a mi em fa gràcia veure com serà la barreja dels Furguson vs Bullit, en canvi el Xavi vol veure Tejero amb el seu pop desvergonyit. Deicidim separar-nos i retrobar-nos més tard al concert de versions de Demortimers Gang Live Karaoke Band que fan a la Plaça de Voltes a les 01:30h.

S’acosta el final de la primera nit i ja només queden dos grups per veure: Extraperlo, que comencen a les 02:00h. al Pati del Fènix, i 9Son que comencen un quart d’hora més tard al Parc de la Riera. La Marta té clar que vol anar a escoltar la rumba catalana dels 9Son i el Xavi és un boig del pop sofisticat dels Extraperlo. Jugada mestra: trio l'opció Marta i deixem el Xavi (que ja va una mica content) anant cap al concert amb dues amigues de l’Anna.

La primera oportunitat de la nit d’estar sol amb la Marta la desaprofito per culpa de portar massa cervesa al damunt. No paro de dir tonteries. Li tiro la canya però ella no em pren seriosament, creu que és culpa de l’alcohol. Riu, m’ignora i segueix ballant al ritme de 9Son. Crec que no tinc res a fer.

En acabar ens tornem a trobar amb el Xavi que diu que els Extraperlo han estat genials i així ho corroboren les amigues de la Marta: “són molt vuitanteros, rotllo Golpes Bajos”. Tot junts agafem el camí cap a casa. Demà ens espera molta més música.

 

Dia 2 (4 de maig)

El segon dia comença aviat amb els Don Simoncito i Teletufi (més coneguts com a Don Simón y Telefunken) que ofereixen un xou infantil a les 12h. del matí a l’Espai Fènix. A les 15h, també hi ha el Tantrum#2: la mostra de noves discogràfiques alternatives on actuen alguns grups com Harrison Ford Fiesta o Autodestrucció entre d'altres.

Quan el Xavi, la Marta i jo apareixem per Vila-seca ja són les 19h. i ens acostem a veure l’intèrpret més jove de tota la FiM, la Núria Graham; però abans ens hem perdut els instruments de joguina de l’Orchestra Fireluche i les músiques mediterrànies i de l’est de La Banda Forània. No es pot tenir tot. Abans que acabi el concert de la Núria Graham marxem corrents cap al Pati del Fènix a veure una de les actuacions més esperades de la Fira, l’Adrià Puntí. El gení de Salt ens manté hipnotitzats mentre els reusencs de La Colònia actuen a la Plaça de Voltes.

En acabar el Puntí els Ensemble Pelegrí (música d'arrel) toquen al Parc de la Riera però nosaltres fem temps passejant i prenent alguna cosa mentre esperem el concert dels Satèl·lit, els guanyadors del DO Tarragona del passat 2012 i que tinc moltes ganes de veure en directe. Mentre el Xavi i jo estem al concert de Satèl·lit, la Marta s’ha trobat amb un amic (grrrr) i ens diu que s’apropa a veure Miquel Serra a La Mina amb ell. Quan s'acabi el concert de Satèl·lit hem quedat amb ella per trobar-nos al Pati del Fènix per veure Egon Soda que, per cert, el Xavi té moltes ganes de veure. Pel camí ens hem creuat amb la batucada itinerant de Kata Kitinga el que indica que ja deu faltar poc per les 22h.

Acabat el concert dels Egon Soda (en el que m’he passat tota l’estona vigilant la Marta i el seu ‘amic’), i seguint la recomanació d’un amic del Xavi, anirem a sopar a un bar on fan unes tapes abundants i bones. Ens sap greu però hem hagut de sacrificar els concerts de José Domingo que fa pop rock d’autor i d’Aziza Brahim amb el seu blues del Sàhara.

A les 23:00h, sense allargar massa la sobretaula, tots quatre ens afanyem a veure el pop del trio format per Ramón Rodríguez, Maria Rodés i Martí Sales que toquen les cançons del seu disc ‘Convergència i Unió’. Bon nom. Un cop han acabat, ens acostem al Parc de la Riera perquè la Marta vol veure a Colectivo Cautivo que punxa: “fusió... mestissatge... així de bon rotllo”. L’amic assenteix i jo torno a grunyir per dins. Mentres a l’Hort del Centre toca Eloi El Bon Noi amb el seu pop sòrdid.

Durant el concert de Colectivo Cautivo no deixo de mirar-me el rellotge perquè a les 00:15h. comença El Petit de Cal Eril al Pati del Fènix i no me’l vull perdre un altre cop (va tocar diumenge passat a Tarragona). El Xavi també vol veure’l i li diem a la Marta i a l’amic que nosaltres ens anem avançant a agafar lloc.

El concert ens ha encantat i en finalitzar sortim i ens trobem amb la Marta (ja sense l’amic, yuhu!) al concert dels Nothing Places que toquen indie en anglès.

Entre cerveses, bona música i fallits intents de tirar-li la canya a la Marta, el dissabte se’ns està acabant i ja només queden quatre concerts per veure. El primer és el dels Sea & Sun de Barcelona, que comencen a les 01:30h., i dels que diuen que els seus directes d’electrònica-tropical són molt animats. Nosaltres ens quedem xerrant amb gent que hem conegut mentre veiem la rumba de Lady Gypsy al Parc de la Riera. Està ple de gent i hi ha un ‘ambientassu’ immens. El Xavi i jo que no som molt ‘rumberus’ estem desitjant ja cremar el nostre últim cartutx amb el garatge-surf dels Salvaje Montoya que toquen al Pati del Fènix. Fa mesos que el Xavi i jo cantem les seves cançons ‘Barcelona adicción’ o ‘Cataratas en Montserrat’. La Marta s’apunta, així que hi anem tots tres.

El concert de Salvaje Montoya ha estat genial, com era d’esperar. Ara ens dirigim cap al Parc de la Riera on té lloc l’últim concert de la Fira: La Màlaga. Fan rumba així que la Marta ha tardat poc en posar-se a ballar. El Xavi i jo també ens movem però és difícil catalogar el nostres moviments com a ball. Rient i fent balls absurds acabem amb la nit i amb la Fira.

Un any més ens ho hem passat molt bé, hem conegut gent nova, hem begut, hem rigut i sobretot hem descobert molts grups nous. Això sí, amb la Marta no tinc res a fer. Definitiu. El Xavi i ella ja enfilen el camí cap al cotxe tot rient i jo miro enrere amb certa nostàlgia pensant que ja queda menys per la propera Fira de Música al Carrer.



Consulteu la programació de la FiM aquí

  • imatge de control 1per1

A

També et pot interessar