Andrea Bonet
,
15/03/2018
Música

De somnis i sensualitat en un tren

Descobrim l'artista GASPAR, que el proper 17 de març actua al Black Music Festival de Girona

Foto: 

Andrea Bonet
Andrea Bonet i Gaspar Castellà
Trobar-me amb Gaspar Castellà (1983) no ha estat fàcil. És una de les veus del new soul del segle XXI i cada cop té l'agenda més plena. Finalment, vaig proposar-li acompanyar-lo al tren direcció a Barcelona, recorregut que fa cada dilluns ben d'hora al matí. I va ser així com vam aprofitar el trajecte d'un Mitja Distància, de Girona a Passeig de Gràcia, per posar-nos al dia i parlar de música i art. Ens vam trobar a l'estació, encara amb lleganyes als ulls. El tren va arribar amb una puntualitat sospitosa, i tot i la quantitat de gent que hi va pujar, vam poder-nos acomodar als seients amb taula. Allà va començar una conversa amb un to de veu baix per no molestar la resta de gent del vagó. Amb la presentació del seu primer disc en solitari, 'If you feel something', l'hem vist actuar a sales tan potents com el Jamboree, o el mateix Palau de la Música. El proper 17 de març tindrem ocasió de veure'l actuar pel Black Music Festival, a la Sala Platea de Girona.
"Fa uns dies vaig somiar que compartia escenari amb en Lenny Kravitz! Fèiem una versió d'un clàssic del soul, alguna cosa així del rotllo Sam Cooke"

- És molt aviat. Estàs despert? Te'n recordes del que has somiat?
Avui no, però fa uns dies vaig somiar que compartia escenari amb en Lenny Kravitz! Fèiem una versió d'un clàssic del soul, alguna cosa així del rotllo Sam Cooke, no recordo quin tema...

- Espectacular, jo també voldria somiar amb en Lenny... I somnis per estar despert, quins tens?
Doncs fer el que estic fent. Consolidar un modus vivendi que passi per incloure-hi la música.

- Com et sents? If you feel something... Vius en un somni?
I feel good! A veure, els objectius els hem sobrepassat, però no, no em sento com en un somni, perquè si fos en un somni hauríen de passar mil coses més i totes brutals, i ja me n'han passat, però tots sabem que la vida real no és com la vida de les xarxes socials...Trobo que les accions que hem anat fent de publicitat i promo són molt bones... M'agradaria que n'hi hagués més, és clar, però també hi ha molt de mercat. Crec que he de mantenir el ritme i continuar treballant...

- Penses en una carrera de cant?
Carrera acadèmica? No. No m'ho plantejo, ni tampoc m'atrau gaire. La veritat és que em faria mandra posar-me a estudiar. Ja en vaig tenir prou. Vaig començar la carrera de Geografia, i ja m'agradava, però em faltava sentir-me motivat, i a més a més, treballava, i el meu problema és que em distreia amb altres coses que se'm donen millor: el disseny gràfic, les pàgines web... No em distreia jugant a la consola, això no, i el millor de tot és que mentre no estava per la carrera vaig adquirir uns coneixements creatius que potser en aquell moment no em donaven cap títol, però que ara noto que m'han servit molt. Qualsevol tema de disseny que hagi de preparar ara per un cartell o un bànner, doncs m'ho puc fer jo.

- La portada del disc també?
No! La portada del disc me la va fer la Carla Step i estic molt satisfet del resultat. Consisteix en la foto on hi surto jo de perfil, que va fer Brazo de Hierro, i llavors la Carla el que va fer va ser imprimir-la en paper, per donar-li un punt més orgànic i desgastat. La va retallar, la va posar sobre una cartolina negra - que fa de marc i li dóna una textura més física i no tan digital - i llavors les lletres on hi posa If you feel something són fetes amb una tipografia molt simple i impreses amb una dymo, enganxades a sobre.

- Està costant moure el disc? No estem en un país precisament on aquest estil abundi massa. Hi ajuda que sigui en anglès?
De fet és una arma de doble tall perquè pots obrir un mercat cantant en castellà o anglès i semblar que tens més projecció, però també tens més competència. En anglès, a més, estàs intentant competir amb el mercat europeu, ja no dic internacional, i és ple de bèsties, de gent que fan coses molt semblants al que tu fas, i és clar, fàcil no és. Però per exemple jo vaig tenir la gran sort que el single sortís en ràdios angleses, com a Roundhouse Radio UK o Solar Radio, i també em van treure en alguns magazíns internacionals: a l'Urban Union, un blog taiwanès escrit en anglès i també a Sonc Soul Review, un blog alemany. Però això passa poc, costa que passi en un primer treball.

- Aquest mes de març et veurem actuant al Black Music Festival de Girona. De la mateixa manera que és difícil trobar un mercat, sobretot al nostre territori, dins el món dels festivals n'hi ha gaire que s'ajustin al teu estil?
Sí, n'hi ha. Però potser uns tiren més pel reggae, altres més pel soul clàssic... Potser la meva proposta, per segons qui l'escolta, pot pensar que és un estil que s'acosta més al rap, i pot ser més difícil de fer-ho encaixar. Sobretot perquè en general la gent està acostumada a música més orgànica, més propera al pop... Sí que hi ha festivals de música negra: a Barcelona hi ha el Más y Más, per exemple, que ho organitza la mateixa gent del Jamboree... Però en aquests gèneres, si vas a buscar la puresa, és difícil, i et trobes amb propostes i artistes que estan al límit, i seria molt més difícil poder-hi incloure més gent al cartell si no s'obrissin més les possibilitats. Quan diem música negra, directament no pensem en el rock però també hi acaba tenint cabuda, i també hi trobem estils més propers al jazz o al soul, com podrien ser Lauryn Hill o Esperanza Spalding, que tothom més o menys coneix. Si penséssim en el Balck Music Festival com un de música negra pura, probablement molts grups no els veuríem programats, però en canvi crec que la meva proposta, en un festival com aquest, no podia faltar-hi per gènere i afinitat.

- Parlem del videoclip. El productor és Kareem Johnson, una eminència en el sector. Potser la gent no sabrà qui és, però si diem alguns dels artistes amb els qui ha treballat...
Sí, el productor ha sigut un punt fort. Abans del meu videoclip havia estat treballant amb Justin Bieber, Erykah Badu, Chance the Rapper, que va guanyar un Grammy, DJ Khaled, Nas, Rick Ross... Un dels últims ha sigut Musiq Soulchid, un gran cantant de RnB.

- Com és que aquest productor es va interessar per tu? No hauríes de ser vivint a Miami?
Això va passar gràcies a la tasca d'Artspace i la persona que ho dirigeix, juntament amb el meu segell discogràfic, Little Red Corvette Records, que tenien el contacte de Kareem Johnson i li van fer la proposta de la gravació del videoclip del meu single; ell s'ho va escoltar, li va agradar, i va ser així com va començar tot. Ell venia de fer un rodatge a Cuba per un altre artista, i va volar directament a Barcelona a gravar el meu videoclip, als estudis d'Artspace i llavors ja va tornar als Estats Units a continuar treballant.

- L'estil del videoclip vau treballar-lo conjuntament?
Nosaltres li vam suggerir sobretot quatre premises: que la llum fos tènue, que hi hagués un ambient sensual - que és el que intenta transmetre també la cançó -, que hi apareixessin noies i un noi i, sobretot, el més important, que crec que també vol ser una constant en tot el disc, que transmetés classe i no vulgaritat. Ells van treballar en funció de l'espai que es van trobar, la il·luminació que van poder aconseguir i les models que portaven. Va ser tot molt fresc perquè no hi havia una storyboard darrere ni unes idees molt estrictes marcades.

- Actualment es mira molt en lupa quan apareix la nuesa femenina, pensant sovint en la cossificació de la dona. Has rebut crítiques pel videoclip?
Sí, he rebut crítiques molt correctes, i cap problema. Estàvem preparats per això, però és el que et comentava sobre la vulgaritat i la classe. Si haguéssim traspassat alguns límits, com objectivitzar una persona, en aquest cas una dona, em costaria molt més defensar-ho, però no és el cas. El treball és molt respectuós, no intenta utilitzar la dona com a objecte sexual per vendre alguna cosa que no té relació amb la història. La coherència és aquesta: la cançó transmet sensualitat i el videoclip vol anar en la mateixa línia. La lletra parla de sexe, i no vam voler-ho fer explícit en cap moment. La sexualitat està tractada d'una manera que queda suggerida, la porta queda oberta a la imaginació de cadascú. Molta gent que potser no ha escoltat la cançó o no ha llegit la lletra, fa una associació fàcil, d'objecte sexual. Avui en dia costa poc, sobretot per un noi, rebre l'etiqueta de masclista pel fet de relativitzar un concepte o idea, en aquest cas la sensualitat.

- Ulisses quasi va perdre's entre el cant de les sirenes, i és que cantar, en l'antiguitat, solia tenir la connotació d'encantar. Com s'aconsegueix crear la màgia de la seducció a través dels sons?
Potser m'equivoco, però de la manera com ho entenc, crec que hi ha certs tipus de música, certes rodes d'acords, que quan les combines suggereixen sensualitat. El ritme també és important, si fas un ritme ràpid i continuat, no denota un aire sensual, en canvi si es segueixen ritmes lents, amb tot el que hi pot tenir cabuda entremig... I òbviament la veu és essencial, hi fa molt, és el que ho acaba d'arrodonir.

- I parlant d'altres veus... ara n'hi ha que, pel que es veu, val més tancar-les a la presó. Què en penses de la censura en aquest país?
El primer i més fort és que ens haguem de fer aquesta pregunta. Que què em sembla? Que què en penso? Sembla impensable que després del que s'ha viscut en aquest país, ens haguem de fer aquestes preguntes. És terrible. Em sembla un retrocés brutal, una societat primitiva, gens evolucionada... Em sembla, a més a més, que en aquest sentit, vivim d'esquenes a molts altres països, però això aquí no ho veiem, i la premsa tampoc ho explica tot.

- Què hi vas a fer a Barcelona ara?
Sempre, sempre, des de fa cinc o sis anys, vaig a fer un "entreno" de veu a Barcelona amb la Juana Rodríguez. Cada dilluns, sense excepció. No són classes, que és on vas aprenent conceptes que desconeixes, sinó que a un entrenament representa que tens una base, uns coneixements previs i estas reforçant i millorant, com un esportista. I també, des que vaig treure el primer disc, he establert una sessió setmanal d'estudi, i hi estic amb en Quiroga, el productor de l'EP. 

- Ja hi ha nou material per un proper treball? Tindrà una continuïtat amb el primer disc?
En principi al maig ja estarà a punt. A If you feel something hi trobem un estil en essència RnB post 90s, clarament influenciat per artistes com D'Angelo, Bilal, Raphael Saadiq, Erykah Badu, etc. S'acosta també al neo soul. El disc que vindrà, en canvi, tindrà un acabat de producció que recordarà a sons més actuals. No haurà canviat el gènere, però sí l'acabat, el matís. Em venia de gust fer alguna cosa així. No sóc un tio clàssic, tot i que evidentment tinc referents clàssics, però m'agrada molt innovar, experimentar...

Abans d'arribar a Passeig de Gràcia, aconseguim fer-nos una foto, i li expliquem a la dona del davant que GASPAR és un cantant i l'entrevista sortirà publicada pocs dies abans de la seva actuació a la Sala Platea de Girona dins el Black Music Festival. Arribem a destinació i ens separem. Són les 10h del matí, comença un nou dia.

També et pot interessar