Arnau Martínez
,
25/07/2018
Música

Anna Abad: “M’apassiona explicar històries i transmetre emocions”

Anna d'Ivori està a punt de tancar la gira del primer disc

Foto: 

Joana Bella
Anna d'Ivori
Com la nina d’Ivori trobada a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, la música d’Anna d’Ivori sembla fràgil, nua. Una música molt intimista, un projecte molt personal. Cançons senzilles amb lletres que parlen de passatges vitals. El maig de 2017 la formació va treure el primer àlbum, ‘Rere els vidres’. Ara ja estan a les acaballes de la gira del seu primer disc i aprofitem per parlar amb la cantautora i vocalista del grup, Anna Abad.

- De composar sardanes al projecte personal d’Anna d’Ivori, quin canvi!
Ha estat una transició bastant lenta. Vaig començar a composar sardanes amb 15 anys perquè el meu pare, també compositor, me’n va despertar la curiositat. Un any més tard, vaig tenir l’oportunitat de composar el musical de Penyora, estrenat a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona i, finalment, a partir d’aquí, vaig anar descobrint que allò que realment m’apassionava era explicar històries i transmetre emocions; no només a través de la música, sinó també a través de les lletres. Tot va ser una successió d’esdeveniments relacionats amb la composició que, encadenats, m’han portat a ser on sóc i a construir el projecte d’Anna d’Ivori.

- És un projecte molt intimista?
Aquest és el projecte més personal que tinc. L’únic, per ser exactes. M’acompanyen sempre uns músics amb qui m’agrada moltíssim compartir aquesta experiència, però més enllà dels escenaris i de les vivències que s’hi troben, he de dir que la meva música no deixa de ser un mirall de qui sóc a nivell més profund i de com m’he pogut sentir en alguns moments de la meva vida. 

- És com quedar-se internament nu davant el públic.
Crec que és un dels exercicis de sinceritat amb un mateix més complicats i més atrevits. Al final, sent realistes, t’exposes musical i emocionalment a gent que no et coneix ni sap què has viscut i això fa que també t’exposis, per tant, al judici i a l’opinió pública. Quelcom més personal que això crec que és difícil de trobar.

- És una manera de diferenciar-se d'altres grups ara que hi ha tants projectes musicals?
No, no crec que sigui una manera de diferenciar-se’n. Certament hi ha molts projectes avui en dia, però això ho veig com una cosa positiva. Vull pensar que darrere de tots ells, hi ha una veritat o una emoció convertida en música i si això és així, senyal que la gent s’ha atrevit a exposar públicament les seves experiències o els seus pensaments i emocions. 

- I llavors com et diferencies?
Jo tinc la meva manera de fer-ho, però és tan vàlida com qualsevol altra i per res crec que això hagi de tenir un objectiu diferenciador; més aviat al contrari: compartim tots un denominador comú que és la música com a “vehicle” per dir o transmetre quelcom... I cadascú fa el que pot i vol de la manera que més li agrada.

- Parlem del teu estil. Vas començar barrejant el pop amb el jazz, és una mescla força peculiar...
A dia d’avui puc afirmar rotundament que la meva música no té res a veure amb el jazz… fa anyets, vaig voler descriure innocentment la meva música com un estil que n’incorporava elements, però això era degut a certs acords amb tensions que m’agradava utilitzar. Anys després, amb un coneixement més sòlid i un bagatge més ampli, em semblaria molt agosarat reafirmar que barrejo pop amb el jazz, malgrat no deixi d’interessar-me per elements potser més comuns d’aquest últim estil. 

- Hi ha moments que la música d'Anna d'Ivori ens pot recordar als musicals.
A mi des de ben joveneta m’han apassionat els musicals. No potser pel guió o per la posada en escena, sinó per les seves bandes sonores. Compositors com Andrew Lloyd Webber o Claude-Michel Schönberg em van marcar molt en certs moments de l’adolescència i d’ells crec que és d’on potser em sorgeixen maneres de musicar o de fer cançons amb harmonies i melodies més properes als musicals i en especial als més romàntics i melodramàtics.

- Com ha estat la rebuda del primer disc?
La veritat és que ha estat molt bona! Millor del que tots pensàvem, sincerament! Una any i mig després de presentar-lo per primera vegada a Tarragona, hem recorregut Catalunya amb una trentena de concerts i ens ha arribat a portar a tocar a Andorra o fins i tot a Rieti, Itàlia! Amb gairebé tota la primera edició de discs venuts, puc dir que aquesta arrancada de projecte ha superat de llarg totes les expectatives! 

- Quins projectes teniu pels pròxims mesos?
De moment toquem aquest divendres a l’espai de La Palmera de Tarragona i el 4 d’agost a l’Aleixar. Algun concert més hi haurà, però el més important és que d’aquí un parell de mesos estem mirant de preparar un concert únic amb l’Orquestra Amics de la Unió de Granollers que, en principi, servirà també per cloure el que ha estat la gira d’aquest primer disc. Després d’això m’acomiadaré per un temps de l’escenari per dedicar-me al que serà el segon disc que, si tot va bé, veurà la llum el proper 2019. 

Més informació: 

Facebook Anna d'Ivori

També et pot interessar