Refree: "Els artistes no hem de perdre mai una actitud punk"

És un dels grans i per això val la pena seguir-li la pista faci el que faci. Amb ‘Nova Creu Alta’ (El Segell del PS), Refree tira per l’elèctrica i també fa més evident una mala llet que fins ara quedava més amagada. Raül Fernández necessitava canviar de registre, explicar com veu el que l’envolta i fer un pas més, encara que intentar-ho li causés alguna crisi artística existencial. Diu que s’avorreix fent una sola cosa i per això necessita produir altra gent. Sílvia Pérez Cruz, Kiko Veneno o Els Pets són alguns dels artistes que han passat per les seves mans. Va acabar l’any fent la gira Primavera Sound Touring Party i ara, ell i banda, comencen la gira de presentació d’aquest ‘Nova Creu Alta’. Diumenge 26 seran al Cafè Metropol de Tarragona de la mà d’Anima’t Serveis Culturals.

 

No ho sé, jo penso que sí és diferent... Vaig tenir un moment de dubte però la gent del Primavera Sound amb la que he tret el disc em van dir que tampoc s’allunyava tant del que estava fent. Jo veig els dos costats, per una banda sí que reconec la meva cal·ligrafia i possiblement a qui li agraden els altres discos també li agradarà aquest però ara el vestit és bastant diferent a nivell d’arranjaments. Veig moltes diferències, per exemple, amb ‘Matilda’, el meu anterior disc. Allà hi havia moltes veus, moltes melodies i molts contrapunts; ara en canvi la cosa és més direccional i potser menys oberta. També ho he notat a l’hora de triar les cançons dels discos vells que ara recuperarem als directes.

 

Encara estem en el procés d’anar adaptant les cançons perquè fins ara a totes les actuacions que hem fet dins la gira Primavera Sound Touring Party, només teníem una hora i fèiem les cançons que hi ha al disc. És ara quan m’he trobat amb aquesta tessitura d’haver de triar cançons velles i arranjar-les. Però està bé perquè pot ser un al·licient per la gent que ja les ha sentit en directe abans.

 

Ha estat una cosa progressiva, les cançons han anat tirant cap aquí. Potser perquè tocava amb la Sílvia Pérez Cruz amb un so molt acústic, necessitava treure aquesta força, aquest punch.

 

Abans les lletres eren més "toves", per dir-ho d’alguna manera. Eren més costumistes i ara són més en primera persona. Amb la música és diferent però amb les lletres jo només ho sé fer d’una manera: m’assec i deixo que em portin i que em vagin venint coses. I al final és quan acabes veient cap a on tira el disc. A nivell de lletres, ‘Nova Creu Alta’ és un disc més sec però n’estic molt content.

 

És que no pots escapar del que estem vivint. Si aquest disc fos instrumental crec que d’alguna manera també reflectiria el que està passant perquè no puc escapar del que sóc. Un dia estava en un sopar amb amics i dels que érem a la taula, la meitat no tenia feina i de l’altra meitat que sí que en tenia, n’hi havia molts que estaven amb ERES i històries d’aquestes. No sé donar-li l’esquena a aquesta realitat. 

 

En aquest disc han sortit moltes coses. La guitarra elèctrica et pot recordar a Corn Flakes, que és amb qui vaig tocar fa molts anys, però bàsicament el que hi ha és una mateixa actitud. Una actitud punk que crec que els artistes no han de perdre mai, i que em penso que tot i fer altres estils sempre he mirat de conservar. Em refereixo a no conformar-se, a buscar nous territoris... Bé, ja saps de què et parlo...

 

‘Nova Creu Alta’ és un disc que vaig gravar tot sol, no perquè me les vulgui donar de pretensiós sinó perquè va anar així. Quan l’estava composant ja pensava molt en la gent que l’acabaria tocant en directe. M’imaginava aquell sinte tocat pel Xavi (Lloses) o aquelles guitarres en mans del Nico (Roig)...  És un disc per ser tocat en directe i per passar-s’ho bé tocant-lo. Manté la llibertat que sempre hi ha hagut amb Refree però al mateix temps té punts de rock dens.

 

Poso en dubte de si arribem a la gent perquè al cap i a la fi sóc un projecte minoritari. Fas un concert i venen 200 o 300 persones i ja pots estar content. I no em queixo, eh? Ja m’està bé, no estic disposat a sacrificar res. La gent que em segueix ja sap que m’agrada anar canviant. A vegades perds gent pel camí a qui no li agrada determinat disc però per sort també hi ha molta altra gent que se suma. 

 

Va ser una cosa d’aquestes que passen. Com et deia, jo va arribar un moment que estava preocupat perquè no veia clar que el que estava fent encaixés molt amb Refree i tampoc amb el segell amb el que estava, Marxophone. Llavors la gent del Primavera em van dir que estaven creant una nova companyia adreçada més a grups de rock i tal. Encara que a priori no creien que els quadrés el que jo estava fent amb la seva filosofia, quan van sentir els nous temes ens vam acabar de decidir.  

 

Sí, li van posar aquest nom que té certes connotacions però jo diria que més aviat és com un documental. Va ser una iniciativa amb la que ens vam trobar perquè s’adreçava a tots els grups de la nostra discogràfica i ja ens va estar bé fer-la. Em van preguntar si ens molestava que ens gravessin i jo els vaig dir que per mi no suposava cap molèstia. Així la gent també es fa una idea de tot el que hi ha darrere d’una gira i que no tot és tan bonic ni tan fàcil. És una altra d’aquelles coses que passen perquè han de passar.