,
21/12/2017
Llengua catalana
Feliu Formosa

De reduccions formoses

Fa unes setmanes, un bon amic em va regalar el darrer número de la revista de poesia Reduccions. Feia temps —massa temps— que no en tenia un exemplar a les mans. Vaig descobrir la revista de poesia a la Bilbioteca d'Humanitats de la UAB durant el primer any de carrera. En vaig llegir uns quants números seguits i, des d'aleshores, la poesia ocupa un lloc irrenunciable entre les meves debilitats.

Enguany, Reduccions ha celebrat quaranta anys. Quatre dècades després que Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Jordi Serrate, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents n'establissin els fonaments, el projecte segueix ben viu i carregat d'ambició. Com diu el mateix Lluís Solà, la revista «és una finestra oberta a la nostra llengua i a la nostra poesia, i, a través de la nostra llengua, a les llengües i a les poesies del món». Textos inèdits de poetes catalans, de reflexió sobre la poesia i, també, traduccions de poetes estrangers són els tres puntals d'aquesta eina de difusió de la literatura catalana que s'ha guanyat el respecte i l'admiració a base d'esforç, passió i perseverança. És ben sabut que mantenir una publicació d'aquestes característiques al llarg de tants anys no és una empresa fàcil; si, a més a més, hi afegim el fet de tractar-se d'una publicació en català el grau de dificultat és més que notable.

I si la revista Reduccions acaba de fer quaranta anys, Feliu Formosa en porta més de vuitanta al peu del canó. El poeta, traductor i dramaturg sabadellenc és el protagonista del monogràfic que li dedica la revista en el seu número 108, amb un retrat en blanc i negre a la coberta, obra de David Serra Alberch. La discreció i humilitat de Formosa són proporcionals a la qualitat de la seva obra, sobre la qual es podrien omplir pàgines i pàgines —i se n'han omplert moltes— i sempre se'n podria dir alguna cosa més.

"Per lents vials" és el títol de les 21 tankes inèdites que inauguren el volum. Versos que, amb la intensitat i brevetat que els són propis, canten la pèrdua i alliberen dubtes que clamen una nova descoberta, tot plegat amb «L'intens desig / d'una única nit / per abocar-hi / l'amor que pot nodrir-se / del que no hem oblidat.» Poemes que recorden, tant pel fa al contingut com, sobretot, pel que fa a la forma, els versos que conformaren el llibre Amb efecte (1987), escrit a quatre mans juntament amb Joan Casas i que, precisament, jugava amb les estrofes d'origen japonès —haikus i tankes. El segueixen poemes d'altres veus del territori, entre els quals destaco, tenint en compte el poeta que ens ocupa, la dècima en homenatge "Celebrar" que li dedica Víctor Obiols i que descriu la manera de ser i de fer de tot un personatge: «Tan ric de tot el que dóna / s'està dret en franca escena. / Un nas fi tostemps el mena.»

A banda del de la poesia, Feliu Formosa excel·leix en el camp de la traducció, principalment d'obres escrites en alemany. Traductor d'autors com ara Thomas Mann, Bertolt Brecht, Heinrich von Kleist o Georg Trakl, per posar només alguns exemples, versiona, per a Reduccions, una desena de poemes de la poeta alemanya Else Lasker-Schüler escrits en temps adversos que traspuen tristesa i malenconia, uns sentiments que Formosa, una vegada més, aconsegueix traslladar magistralment a la nostra llengua.

L'apartat d'estudis i comentaris del volum l'encapçala un text del mateix Formosa en el qual fa un breu repàs, en clau personal, dels seus llibres de poesia. Josep Maria Sala-Valldaura i Ramon Farrés n'analitzen l'obra poètica i la tasca de traductor, respectivament. Més endavant, Enric Sòria parla de Centre de brevetat, el darrer llibre de poemes del poeta sabadellenc, publicat el 2006. I encara una altra sorpresa: el text que Formosa va llegir a la presentació del llibre Sota el ferro de la lluna de Thomas Bernhard que ell mateix va traduir.

Reduccions i Feliu Formosa. Dos exemples de tenacitat discreta, de servei al país des de la intel·lectualitat. Dos referents que enorgulleixen tot un poble.        

 

Mar Fontana

  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

L’APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana) és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Per això engeguem i promovem activitats amb l’objectiu de millorar l’ús i la difusió del català com ara cursos, tallers o conferències.

21/12/2017
Fa unes setmanes, un bon amic em va regalar el darrer número de la revista de poesia Reduccions. Feia temps —massa temps— que no en tenia un exemplar a les mans.
27/10/2017
El premi Nobel de literatura d’enguany, l’anglès d’origen japonès Kazuo Ishiguro, és un escriptor com una casa de pagès, d’aquells que no saps com s’ho maneguen però entre el que diuen i el que no diuen —en la bona literatura els silencis valen ig
16/10/2017
Com si d’una xifra màgica es tractés, trenta-un anys compleix l’editorial independent L’Albí i trenta-un anys són els que també compta Mar Fontana en veure-hi publicat el seu primer poemari: Terragra. Fontana pertany a
31/05/2017
Aquest dimecres s’hauria escrit un article. Alguns lectors l’haurien llegit cap a dos quarts d’onze del matí a través d’un portal digital dedicat a la promoció i l’anàlisi de la llengua catalana.
28/04/2017
El català de plàstic és una llengua farcida de construccions artificials.
28/04/2017
I qui és aquest tu que explícitament apareix al títol d’aquest article, et deus preguntar. Quants valors de tu se t’acuden, lector traçut? Doncs mira, la resposta és ben fàcil: depèn.
19/04/2017
La manera de parlar d’algú ens pot donar informació sobre d’on és, quants anys té o, fins i tot, a quina classe social pertany. No us ha passat mai que quan heu vist algun locutor de ràdio en persona heu pensat que no us l’imaginàveu així?