,
31/05/2017
Llengua catalana
Notícies

Hauria escrit un article

Aquest dimecres s’hauria escrit un article. Alguns lectors l’haurien llegit cap a dos quarts d’onze del matí a través d’un portal digital dedicat a la promoció i l’anàlisi de la llengua catalana. Segons sembla, el text l’hauria escrit el signant d’aquest espai, tot i que l’autoria està encara per confirmar i tampoc no s’han fet públiques les motivacions exactes del document. L’article constaria d’unes 600 paraules, malgrat que no s’han pogut comptabilitzar en la seva totalitat, i formaria part d’un ampli recull de textos de diferents articulistes de disciplines diverses. Es titularia “Hauria escrit un article”, així ho apunten algunes fonts citades per mitjans de l’entorn, i posaria de manifest un dels recursos periodístics que, gairebé a mode de vici, s’utilitzarien habitualment (sospitós de l’autoria inclòs) per fer front a un dels complexos reptes de la immediatesa informativa: anticipar-se a la competència però amb la suficient protecció del creixent marge d’error en la notícia, que es comunica mentre pràcticament s’està produint. Sense temps per comprovar la veracitat de la informació, ni per tant tenir la possibilitat de traslladar la notícia a l’audiència amb la rotunditat i solidesa que li donaria total fiabilitat, es requereix d’un escut en forma de condicional que protegeix de crítiques i -cosa més important- eventuals accions legals en alguns casos.

“Segons els mitjans suecs, l’home hauria confessat ser l’autor de l’atac”

“També hauria comès, segons la magistrada, una agressió sexual”

“La família Pujol hauria obtingut prop de 70 milions d'euros no justificats, segons la Udef”

“Uns tres mil obrers nord-coreans estarien treballant en condicions d'esclavitud“

Més enllà de l’autoexigència de professionalitat, que implica temps, i més enllà de reconèixer els beneficis de la paciència, que el lector agraeix, la llengua ofereix recursos per procurar igualment mantenir la immediatesa i alhora respectar el preuat i dèbil marge d’error. És evident que si els mitjans suecs expliquen que l’home va confessar ser l’autor de l’atac, es pot afirmar amb rotunditat que “segons els mitjans suecs, l’home ha confessat ser l’autor de l’atac”, però per dir això, és clar, cal com a mínim entendre el suec. Si la Udef té indicis per pensar que en algun moment la família Pujol ha obtingut “prop de 70 milions d’euros no justificats”, però hi ha reticències a l’hora d’afirmar-ho perquè la informació és incipient i s’hi confia poc o gens, hi ha l’opció de dir amb total tranquil·litat que “la Udef sospita” que la família Pujol ha obtingut aquests milions. De confirmar-se la notícia sobre l’“Hauria escrit un article”, és obvi que a banda d’aparèixer com un mal company, amb crítiques que podrien semblar gratuïtes, l’autor estaria fent moltes trampes. En primer lloc perquè no hi hauria res més contrastable que la pròpia autoria, la qual cosa no demanaria d’un recurs en forma de temps verbal per protegir la notícia d’una eventual (però probablement monumental) relliscada; també perquè tendiria a generalitzar, conducta igualment criticable dels hàbits dels mitjans, i finalment perquè no estaria fent l’exercici de situar-se al lloc del professional, ni d’entendre com és de normal que, a cuita-corrents i tenint en compte les penoses condicions en què treballen molts periodistes, s’opti per aquesta fórmula. No cal dir, a més a més, que estaria corrent el risc de caure en una brometa fàcil, frívola i absurda. Però malgrat tot l’autor hauria acabat l’article insistint en la importància de pensar en l’ús abusiu d’aquest recurs als mitjans, perquè existeix aquell perill del costum que porta a fer servir el condicional en moments en què ni tan sols actua com a escut protector. I de confirmar-se la tendència, els receptors començaríem a estar immunitzats.

 

Jordi Còdol

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

L’APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana) és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Per això engeguem i promovem activitats amb l’objectiu de millorar l’ús i la difusió del català com ara cursos, tallers o conferències.

21/12/2017
Fa unes setmanes, un bon amic em va regalar el darrer número de la revista de poesia Reduccions. Feia temps —massa temps— que no en tenia un exemplar a les mans.
27/10/2017
El premi Nobel de literatura d’enguany, l’anglès d’origen japonès Kazuo Ishiguro, és un escriptor com una casa de pagès, d’aquells que no saps com s’ho maneguen però entre el que diuen i el que no diuen —en la bona literatura els silencis valen ig
16/10/2017
Com si d’una xifra màgica es tractés, trenta-un anys compleix l’editorial independent L’Albí i trenta-un anys són els que també compta Mar Fontana en veure-hi publicat el seu primer poemari: Terragra. Fontana pertany a
31/05/2017
Aquest dimecres s’hauria escrit un article. Alguns lectors l’haurien llegit cap a dos quarts d’onze del matí a través d’un portal digital dedicat a la promoció i l’anàlisi de la llengua catalana.
28/04/2017
El català de plàstic és una llengua farcida de construccions artificials.
28/04/2017
I qui és aquest tu que explícitament apareix al títol d’aquest article, et deus preguntar. Quants valors de tu se t’acuden, lector traçut? Doncs mira, la resposta és ben fàcil: depèn.
19/04/2017
La manera de parlar d’algú ens pot donar informació sobre d’on és, quants anys té o, fins i tot, a quina classe social pertany. No us ha passat mai que quan heu vist algun locutor de ràdio en persona heu pensat que no us l’imaginàveu així?