Jump to navigation
La lingüística és l’estudi de la nostra capacitat d’utilitzar les llengües i de les diverses maneres en què les utilitzem. Dins d’aquesta gran àrea del coneixement científic, existeix una branca coneguda com “lingüística forense” que s’encarrega d’aplicar aquest estudi a situacions relacionades amb el món de la justícia. El seu ventall d’aplicació és molt ampli i no para de créixer per adaptar-se a les necessitats dels ciutadans. S’hi inclou, per exemple, l’estudi de com es vehiculen les jerarquies i el poder en els discursos dels jutges durant un judici (anàlisi del llenguatge jurídic) o la comparació d’expressions lingüístiques en diversos textos per determinar si podrien haver estat escrits per la mateixa persona (anomenada atribució d’autoria) (Turell, 2005). Doncs bé, part de les tasques que duen a terme els lingüistes forenses poden contribuir a l’accés dels menors d’edat a la justícia o a la protecció dels seus drets. Tot seguit expliquem alguns d’aquests àmbits d’actuació.
De vegades, els agents policials han d’entrevistar menors d’edat, bé perquè han estat testimonis de possibles delictes, bé perquè n’han estat víctimes o bé perquè els han comès. Els interrogatoris no són converses corrents. En primer lloc, els agents es troben en una posició de poder en relació a la persona interrogada (cosa que pot resultar intimidant per a l’interrogat). En segon lloc, la llengua que utilitzen els agents té característiques pròpies (expressions i vocabulari especialitzat, per exemple). En tercer lloc, el rol dels agents està regulat legalment i han d’evitar influenciar el relat de la persona que interroguen o formular preguntes suggestives. Finalment, els interrogatoris persegueixen l’objectiu d’establir uns fets que puguin resultar rellevants si el cas arriba als tribunals, la qual cosa sovint implica “transformar” les expressions utilitzades per la persona interrogada en termes legals (Coulthard i Johnson, 2007). Per tot això, entendre com utilitzen la llengua els menors d’edat pot ajudar els agents a fer que la comunicació amb ells sigui més exitosa i, alhora, entendre com solen utilitzar la llengua els agents pot ajudar-los a desenvolupar estratègies comunicatives que els permetin adaptar-se a les necessitats dels menors i fer que aquests se sentin més còmodes en situacions tan inusuals (llegiu estressants) com els interrogatoris. Posant més llenya al foc: imaginem que el menor entrevistat es troba en risc d’exclusió social, és poc col·laboratiu o té dificultats comunicatives (per exemple, perquè té algun trastorn de l’espectre autista o perquè necessita un intèrpret). En aquests casos, es fan encara més evidents els beneficis que pot aportar la intervenció d’un lingüista forense especialitzat en aquesta mena d’interaccions.
De forma semblant, també es troba entre els camps d’actuació dels lingüistes forenses l’estudi de les interaccions entre els menors i altres participants del sistema legal, és a dir, no tan sols les seves converses amb agents policials, sinó també amb advocats, fiscals o jutges durant processos legals.
Una altra mena d’aportació que poden fer aquests lingüistes a la vida dels menors es dona en casos d’abús sexual o assetjament escolar. A més de la violència física, aquestes conductes es materialitzen en forma d’usos de la llengua. Per tant, els lingüistes forenses poden treballar analitzant gravacions o textos (per exemple, missatges d’àudio, de text o notes escrites a mà). Entre els seus objectius es troben la descripció de perfils sociolingüístics a partir de mostres anònimes (és a dir, l’obtenció d’informació sobre l’edat, el sexe o els orígens de l’autor o parlant), l’atribució d’autoria (o anàlisi comparativa de característiques lingüístiques de textos d’autor conegut i desconegut per descobrir-hi similituds o diferències i poder identificar o descartar possibles autors) i l’anàlisi de significats per poder determinar la intenció comunicativa i l’efecte d’expressions concretes segons el seu context (per exemple, en casos en què s’utilitzen codis o expressions ambigües o amb significats amagats).
Aquestes anàlisis també es poden dur a terme en altres textos o gravacions, com les que es reben en casos de desaparició o segrest de menors, tant per intentar confirmar que es tracta en efecte del menor en qüestió com per extreure informació dels possibles segrestadors.
Els perfils sociolingüístics s’utilitzen en altres contextos per contrastar la informació vital aportada per immigrants que sol·liciten asil (Fraser, 2013). Com dèiem més amunt, mitjançant l’estudi minuciós de detalls en la forma d’expressar-se d’aquestes persones es pot obtenir informació sobre la seva procedència i aquesta és, de fet, una pràctica habitual en certs països. Aquesta aplicació de la lingüística es coneix com “anàlisi lingüística per a la determinació d’origen” (o, en anglès, language analysis for the determination of origin) i també pot tenir conseqüències directes per a la vida de molts menors d’edat.
Una aplicació més de la lingüística a la llengua dels menors és la detecció de conductes lingüístiques que puguin indicar símptomes de depressió. En aquest cas, es tracta d’una pràctica entre la lingüística i la psicologia, però també es podria emmarcar en la lingüística forense, sobretot en investigacions de suïcidis o en què s’intenten prevenir aquest tipus d’accions extremes. S’ha demostrat que les persones que pateixen depressió fan un ús de la llengua diferent al d’altres persones. Per exemple, fan servir més pronoms de primera persona que no pas de segona i tercera i també més paraules que expressen conceptes “absolutistes” o extrems, com sempre o res, en comptes de nocions graduals o relatives, com de vegades o alguna cosa (Rude, Gortner i Pennebaker, 2004).
L’últim ús de la lingüística forense en relació als infants que tractarem aquí té a veure amb les disputes per la seva custòdia. En ocasions, la visió del món i, per tant, la manera d’expressar-se dels menors pot ser influenciada per les persones que l’envolten. Un lingüista forense pot analitzar mostres de la seva parla per observar si hi troba construccions, lèxic, etc. que no concorden amb la capacitat lingüística que seria esperable a la seva edat i així detectar possibles casos de la coneguda com a síndrome d’alineació parental.
En definitiva, la lingüística forense pot resultar una gran ajuda per a investigadors de casos relacionats amb menors, un recurs per a garantir els seus drets i una aliada de les diverses parts del sistema jurídic per millorar la seva interacció amb aquesta part tan vulnerable de la societat.
Roser Giménez García
Referències:
L’APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana) és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Per això engeguem i promovem activitats amb l’objectiu de millorar l’ús i la difusió del català com ara cursos, tallers o conferències.
