Senyors: vull pagar!

Són les 23h tocades. Tornes d’un concert de tarda-nit a Salou i decidixes tornar a casa per l’N-340 per estalviar-te autopista (evidentment a n’aquella hora ja no hi havia cap tren). Just abans de les nuclears de Vandellòs ni una ànima hi circula. Vas espaetet, en quinta marxa per gastar menys i escoltes música clàssica, tot molt susceptible de ser un perill al volant. Res no fa pensar que, arribant als revols i anant a poc més de 70 per hora, voràs pel retrovisor com lo resplendor d’un flash. Sí, era un radar. No dels que vetlen per la nostra seguretat (que n’hi ha, ho sé i són necessaris). Este és d’aquells amb afany recaptatori (que també n'hi ha i no serien necessaris). Realment, on és hi fa molta falta, per a les arques de l’estat, per suposat. Potser algun dia el canvien per una rotonda.

En tot cas, passen dies i dies no reps cap notificació a casa. “Què estrany!”, penses. Fins que se t’acut anar a correus i preguntar si hi ha cap document per tu traspapelat. Sense aquell paperet d’avís groc en qüestió no t’ho poden dir, però fan l’esforç i troben una nota: “Ho sentim, ja s’ha retornat, ja ha passat més d’una setmana”. A la meua bústia mai no hi va arribar. Hi ha barris més complexos que altres i no sempre hi ha una relació causa-efecte entre una adreça i una bústia. A saber on va anar a parar o qui el va fer servir per fer-hi pariroflèxia. Sisquera l’hagen reciclat. I aquí començà la meua tasca de Sherlock: localitzar la multa a temps de poder-la pagar amb lo corresponent descompte. Que jo havia anat per la nacional per estalviar, hem quedat, sabeu?

Investigo pel web dels mossos. Res. Vaig personalment a la comissaria de Tortosa. No em poden facilitar una còpia de l’expedient. “Sabeu que passa? –els hi dic- és que jo només voldria ser una ciutadana exemplar i pagar”. Res. Me faciliten simplement dos telèfons: Direcció General de Trànsit i Servei Català de Trànsit, tots dos amb seu a Tarragona ciutat, que això és competència d’ells. “Truque allí”. Això sí, me tracten de vostè. A una no contesten. Mai. Desistixo. A l’altra em surt un contestador que em remet al 012. Hi telefono. A més d’avisar-me que la trucada pot ser gravada, me diuen que tinc dos opcions: anar físicament a Tarragona a la seu del Servei Català de Trànsit (aquell que té un contestador, una màquina que penja sola després de soltar-te el missatge) a que me'n faciliten una còpia de l'expedient o esperar a que es publique al DOGC la meua infracció. Fer 200km per anar a que m’imprimisquen una còpia de l’expedient és poc engrescador i té el perill que mentres hi vaig te tornen a fer una foto per ser una imprudent i perillosa conductora, a més de la despesa i la pèrdua d’hores, clar. Se veu que no existixen mail ni fax allà. Així que, desde llavors, i ja van més de tres setmanes, ja em veeu desullant-me cada dia mirant per internet lo DOGC per si m’hi trobo, a través del meu DNI, en una lletra tan menuda i amb una llista tan llarga de noms i dades que potser el que m’estalvie de la multa –si aconseguixo trobar-la a temps- m’ho hauré de gastar en unes ulleres.

I tot això per voler ser legal i pagar. Ara, també us ho diré: per cobrar encara tinc alguna factura pendent d'algun concert del mes d'agost. Això es veu que l’administració tampoc no ho troba. Deu ser que no només hi una un forat negre a la rentadora que es traga els calcetins.