Espectacles ‘Epic Dermis’

L’home és un homo hapticus. El sentit del tacte és el primer dels nostres sentits. Fins i tot abans d’escoltar, olorar i tastar, sentim, sentim el tacte. EpicDermis és un pas de frontera, una dansa sobre la pell. La pell és l’òrgan més gran de l’home i, al mateix temps, la seva frontera sensible entre jo i el món. Cada toc és tant un signe de tendresa com un indici de perill potencial. Cada toc explica una història sobre allò conegut, sobre allò desconegut, explica una història en què el jo busca el seu lloc al món. Cada toc explica un vocabulari hàptic, ple de poder i anhel, de dolor i cura. La “societat sense contacte” (Elisabeth von Tadden) s’embolica en una paradoxa: l’anhel d’independència i la desconnexió reflectida en una singularització creixent es converteix en un aïllament sense contacte: l’ésser humà intacte com una mónada aïllada d’una societat hipersensible. EpicDermis també parla en contra d’aquesta imatge aterridora, parla de la plaent obertura del món, parla de la necessitat de supervivència