Jump to navigation
- La teva carrera va donar un tomb quan Woody Allen va elegir els teus quadres per decorar l'estudi del personatge interpretat per Javier Bardem a la pel·lícula "Vicky Cristina Barcelona". Com vas viure aquella experiència i que t'ha quedat d'aquella anècdota?Va ser una sorpresa i una experiència magnífica poder treballar amb persones que tenen molt ofici i són professionals reconeguts arreu del món! Woody Allen és tan director, com guionista, com músic... Un artista integral. A més, em va sorprendre la sensibilitat del Javier Bardem i la Penèlope Cruz. Tot i ser famosos, són gent amb una ment molt oberta i una gran capacitat d'aprenentatge. Són com esponges! El Bardem va estudiar Belles Arts, jo no ho sabia! Em va fer un retrat en una llibreta que em va deixar mort! Vam rodar escenes molt maques, llàstima que moltes després les van tallar.- En l'àmbit professional vas notar la repercussió?Sí, sobretot als Estats Units! Tot just estrenar-se, van acudir centenars de persones a la galeria que em portava l'obra als Estats Units. Em va ajudar molt al mercat dels Estats Units. La pel·lícula va tenir més èxit allà que aquí. Tothom volia venir a Barcelona perquè es pensaven que, com a la pel·lícula, aquí es menjava i es lligava molt...- Creus que els pintors estan ben representats a les ficcions? Hi ha molt de mite?La part romàntica de l'artista és el que més ven. Podríem dir que és la versió que la gent veu des de fora. Després te n'adones que l'artista és una persona que busca. Hi ha èpoques que està desesperat, que pensa que valdria més que es dediques a una altra cosa, i altres, que li van les coses bé, i està eufòric. En el fons és això de pencar, pencar i pencar. Picar molta pedra!- Alguna cosa va veure en tu Woody Allen que el va remetre a aquest imaginari de pintor bohemi que volia traslladar al teu alter ego, Javier Bardem...Buscaven un pintor terrós, matèric, que representés la pintura catalana des d'una visió contemporània. Va ser el director artístic de la pel·lícula, Alain Bainée, qui em va trobar gràcies a la meva pàgina web. Vaig rebre un correu electrònic preguntant-me si m'agradaria col·laborar en la producció de la pel·lícula. Em pensava que tenies moltes opcions a part de mi, però van venir a l'estudi, els va agradar, i em van elegir! Tot va passar de manera molt anecdòtica, no vaig tenir padrins!- Si haguessis de definir la teva obra, què diries?Crec que és una pintura gestual i expressionista. I, en segons quines èpoques, matèrica. Com tothom, tens moltes referències, però a la llarga, acaba sortint la teva personalitat.- Quines referències impregnen més la teva obra?M'agraden els autoretrats de Rembrandt i l'energia de Picasso. El que més em provoca és la facilitat, quan veig que un quadre està fet sense por. Això em carrega les piles i em dóna molta energia.- Quin tret destacaries de la teva pintura?M'agrada l'energia. Que amb només un gargot et puguis emocionar, puguis veure-hi moltes coses. La línia ha de ser rica en informació, ha d'haver-hi molta emoció i molt de misteri comprimit. Harmonia, contrast, simplicitat, elegància, saviesa, personalitat... Però també et dic que si ho expliques massa, perd la gràcia.-Val més mirar només...La pintura ha de reflectir el que és necessari perquè puguis fer una introspecció. Si queda tot massa explícit, és pornogràfic. És més eròtic el suggeriment, que tu puguis acabar el quadre. Em va fer gràcia l'exemple d'un autoretrat de Rembrandt exposat a The Frick Collection. Mentre alguns espectadors veien un vell decrèpit, altres contemplaven un home ple de força. Aquesta és la màgia de la pintura, que una persona s'hi pot emmirallar.- La teva conferència s'emmarca en el cicle 'Ser i estar de l'artista'. La teva experiència t'ha portat a elaborar un discurs sobre la creativitat i la figura de l'artista?Jo no sóc un filòsof. Sóc bastant primitiu. Parlaré del que per mi és la pintura i de la meva experiència personal. De l'acte de creació, tothom diu bastant el mateix. El secret és treballar i treballar! Pots estar tota una setmana sense fer res bo, i de sobte, el divendres quan estàs netejant els pinzells et ve la inspiració i en cinc minuts fas tot el que no havies fet en dies. Ara bé, la inspiració no és gens democràtica. Et pots passar tota una vida intentant-ho i no treure'n res!- En quin moment et trobes com a pintor?M'agrada molt l'expressionisme. Explicar coses sense por. Les avantguardes van sorgir perquè hi havia normes massa rígides. En canvi, ara estem en un punt que tot està trencat. S'han de buscar noves normes.- Si fossis escriptor quin creus que seria el teu estil?Intentaria explicar històries amb molt d'ofici. No intentaria trencar les normes escrivint un llibre sense punts ni comes. No voldria caure en aquesta trampa de la innovació. Això és caure en l'anècdota. M'agrada Josep Pla quan diu que "escriure és saber trobar l'adjectiu".- Com valores la Setmana Cultural de l'Escola d'Art i Disseny. Creus que és una bona manera d'apropar l'art a la gent del carrer?L'art sempre ha estat cosa de minories. Has de fer un petit esforç intel·lectual i d'entrada fa una mica de mandra. Però si hi entres crec que és la sal de la vida. Et dóna molt. Crec que si posem esforços en l'educació podem millorar aquesta sensibilitat. Volem canviar els partits polítics, però abans hem de canviar les persones!
Programa complet
