“Restaurar és intervenir el mínim possible i conservar sense crear falsos històrics”

Les restauradores del Retaule de la Catedral de Tortosa ens expliquen el seu ofici

Anna Zaera

11/12/2014

Arts

Els restauradors són professionals discrets que treballen minuciosament a l'ombra per tornar l'esplendor a obres que altres van fer. És una professió pacient i generosa que defuig dels protagonismes per servir al patrimoni de la comunitat. A l'últim pis de l'Escola d'Art de Tortosa treballen l'Amàlia Granell i la Mireia Alfonso, les restauradores que han estat treballant per tornar a la vida el retaule de les Santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa, una peça barroca que restava abandonada en diverses estances de la Catedral des del final de la Guerra Civil.

"És estimulant recuperar una part de la història dels tortosins, ja que estem parlant del retaule més antic del conjunt de retaules de la Catedral de Tortosa"

A l'abril del 2010 comença la tasca de recuperar aquesta peça, un procés que culmina aquest 2014 amb l'exposició pública de l'obra en una mostra que porta el nom “Or i color al segle XVII” i que es pot visitar a l'Escola d'Art de Tortosa fins al 30 de gener de 2015. Una ocasió única per veure un retaule fora del seu context habitual, el que permet inspeccionar-lo, veure el revers i contemplar els detalls d'una peça construïda fa més de 300 anys. Parlem amb l'Amàlia i la Mireia en la mateixa sala on s'exposa el preuat retaule.

- Restaurar una obra és establir una espècie de diàleg a través dels segles amb els diferents professionals que van idear i construir l'obra...
Sí, quan ens trobem davant d'una obra per restaurar hem d'interpretar quines eren les intencions de l'artista. En certa manera és com entendre quin era el seu pròposit, el seu gust estètic i també com va executar l'obra. El primer que fem és un anàlisi dels materials i dels estrats pictòrics per no utilitzar cap substància que pogués ser perjudicial. Normalment les peces estan marcades amb símbols que servien per orientar els fusters i els muntadors de l'època.

- Recordeu el moment en què vau veure per primera vegada el retaule en una de les estances de la Catedral?
Sí, no se'ns oblidarà mai aquell moment. Vam pensar 'Mare meua, com pot estar d'aquesta manera?' Estaven les peces soltes guardades en bosses de plàstic des de feia més de 70 anys!

- Es tracta d'un conjunt únic al territori que té més de 300 anys. Què ha representat per a vosaltres estar tant temps en contacte amb ell?
Es crea un vincle molt especial. Fins al punt que, quan acabes, costa desprendre-te'n. Ha estat un dels nostres treballs més espectaculars, tant per les seves dimensions com pel seu simbolisme. És l’obra més gran que hem restaurat als Tallers de Conservació i Restauració de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa. És estimulant recuperar una part de la història dels tortosins, ja que estem parlant del retaule més antic del conjunt de retaules de la Catedral de Tortosa.

- L'exposició combina textos, fotografies, dibuixos, elements escultòrics, maquetes i mostraris. Què heu sentit al veure el retaule muntat a la sala?
Un moment molt emocionant a destacar fou quan es va muntar el primer cos del retaule a la sala. L’entrada de l’exposició està dissenyada per a que l’espectador vegi l’obra sobtadament, després d’un gir. És en aquest moment quan les cares dels visitants canvien completament, els ulls s’il·luminen i es queden bocabadats.

- Quines tasques tècniques ha fet cadascuna de vosaltres?
Nosaltres dues hem treballat bàsicament en la policromia, en això volem dir la pintura i el daurat de l’anvers. Altres companys s’han centrat més en el suport de fusta del revers.

- Quines són les particularitats que fan aquest retaule únic a Catalunya i al món?
L’època barroca és el període de major esplendor del retaule a la península Ibèrica. A Catalunya és important perquè durant la Guerra Civil es van destruir molts retaules barrocs i aquest és un dels testimonis conservats. A més, a nivell estilístic, el retaule de les santes Càndia i Còrdula és difícil de situar, perquè com Tortosa es troba entre tres terres, Catalunya, Aragó i València, no té les característiques pròpies dels retaules barrocs catalans com diu el doctor Joan Bosch Ballbona.

- Quins són els trets més identificatius de la retaulística barroca?
Es caracteritzen per intentar explicar les noves doctrines de la Contrareforma del Concili de Trento. L’arquitectura és tan important com els elements decoratius. És ordenada i linial durant el primer barroc, tot i que més endavant es complica i s’enriqueix. Pel que fa a la policromia, es caracteritza per la combinació dels daurats i les zones pintades creant rics estofats.

- Creieu que hi ha consciència ciutadana del que representa restaurar el patrimoni del passat?
Poc a poc la consciència ciutadana està canviant i la gent s’interessa cada cop més pel món de la restauració. Comença a valorar el pas del temps en les peces i la diferència entre restaurar i reparar o refer. La tasca del restaurador és intervenir el mínim possible i garantir la conservació de les obres sense crear falsos històrics.

- Quins elements patrimonials de les Terres de l'Ebre considereu que necessiten més atenció per ser restaurats?
Creiem que les Terres de l’Ebre s’identifiquen especialment pel seu patrimoni etnològic. Vivim en un territori on el motor de la seva economia ha estat sempre relacionat amb l’aigua i la terra, així com el comerç marítim i fluvial. També tenim un ric patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic que caldria tenir en consideració. N’és un exemple el Portal del Romeu de Tortosa, que estava en molt males condicions i ara s’està restaurant.

- Em consta que la reacció dels visitants al veure la vostra obra culminada ha estat molt bona. Alguna anècdota o algun comentari que recordeu i us hagi fet especial il·lusió?
El que més ens ha sorprès és el desconeixement de l’existència tant del retaule com de les copatrones de la ciutat que des de fa anys han sigut relegades per la Mare de Déu de la Cinta, que és la més famosa!