Jump to navigation
Les Terres de l’Ebre estan presents en el circuit teatral estatal. Prova d’això és que el proper divendres 21 de gener, el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa acollirà l’obra La guerra de los Rose, una comèdia àcida sobre el matrimoni, protagonitzada pel polifacètic Carlos Sobera i per Mar Regueras. Tortosa serà la primera ciutat catalana on es representarà aquesta obra estrenada el 5 de novembre a Zamora i que recorrerà tota la geografia espanyola per acabar fent temporda a Madrid. 'T’estimo molt, però t'odio encara més' sembla ser el resum d’aquesta obra escrita per Warren Adler sobre un matrimoni feliç, acomodat, amb una vida social brillant que, poc a poc, va destapant les seues pròpies misèries, fins que arriba la guerra oberta entre els dos. Carlos Sobera, a qui molts recordeu com l'etern presentador de Quiere ser millonario? ens explica la seva experiència en aquesta obra de teatre. - Ha estat fàcil interpretar a aquest pare de família acomodada? Jo no sóc un actor de mètode, sinó d'estòmac. Per tant, per mi és molt importat el que sento i la complicitat que tinc amb els altres actors. Aquesta obra té un punt complicat: aconseguir l’equilibri entre el drama i la comèdia. Si et passes amb l’humor o aquest no és adequat tota la història perd credibilitat. No ha estat fàcil, no, però el resultat és gratificant. - Llavors has aconseguit tenir una bona química amb la resta d’actors i, sobretot, amb Mar Regueras, la coprotagonista? Sí, totalment. Amb la Mar connectem tant a nivell de sensibilitat com de comèdia. Tenim un punt d’ironia semblant. Amb la resta de l’equip també. Hem estat dos mesos assajant moltes hores al dia, i al final, aconsegueixes que tot soni com una orquestra. Que cap instrument desafini. - Et sents més a gust fent teatre que fent televisió? Sempre dic que el problema no és el mitjà, sinó el que fas. Moltes vegades m’ha tocat defensar programes de televisió o obres de teatre amb les que no creia i això és molt dur. No és el cas de La guerra de los Rose, de la qual m’apassiona el text. De totes maneres, el teatre és molt estimulant perquè el públic et transmet moltes sensacions i tu les reps en directe. - Has estat a diferents ciutats. Com creus que viu l’obra cada públic? Et puc dir que el públic fa seua l'obra de manera diferent en funció de la cultura. El públic del nord és més càlid, el del centre més fred i el del sud més procliu a la comèdia. És molt interessant captar com fan els silencis, el to de les riallades, la intensitat dels aplaudiments…. - Com creus que és el públic català? La veritat és que no he actuat mai davant del públic català. Tortosa serà la meua primera experiència! Però sí que he anat a veure obres a Barcelona i crec que és un públic molt entregat, molt pro teatre. Està disposat a gaudir i a deixar-se portar.
- L’obra reflexa la decadència en un matrimoni. Tu, creus en el matrimoni? És una convenció social. Ho respecto, però jo no ho necessito per sentir-me lligat a una persona. - Creus en l'amor per tota la vida? Voldria creure que sí, però no ho tinc gens clar (riu). - Per què dues persones que s’estimen poden arribar, amb el temps, a odiar-se? Les persones som éssers molt complexos. Tot allò que al principi poden semblar tonteries entre les parelles són problemes de base, en realitat, molt greus. Sobretot perquè les persones tenim, de forma individual, diferents maneres de veure el món i de viure la vida. El fet de no tenir llocs comuns, de no ser generosos amb les necessitats de l'altre, són detalls que es converteixen en barreres insalvables entre dues persones. - T’agrada estar de gira? Sí! Molt més que estar en un teatre fix, que de vegades es fa una mica claustrofòbic. El fet de canviar de lloc i de gent et fa sentir viu i cada representació és una cosa única. - Coneixes les Terres de l’Ebre? No, la veritat és que mai he estat per allà. - Doncs si tens oportunitat de quedar-te algun dia, estic segura que t’agradarà… Si? Creus? Qué bé! Si és així, potser m’hi quedaré a viure!
